Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 5 de desembre de 2020

ALEMANYA: L’ILLA DELS MUSEUS DE BERLÍN, un tast.

I després d’entrar al Pergamo de Berlín, puc dir sense cap dubte, que és el museu més sorprenent que mai he vist.

Teníem previst dedicar el dia a visitar l’Illa dels museus que és un àrea declarada Patrimoni de la humanitat des de 1999 i com ha eixit un dia de pluja, ens reafirmem en la idea. Estar sota un sostre és el millor que podem fer. Ens avisen que per comprar i entrar les entrades sempre es fan moltes cues i sabem que hui amb la pluja encara hi haurà més gent. Però som matiners i matineres i com les taquilles obrin a les 10, nosaltres a les 9 i mitja ja hi estem.

Una vegada al lloc, no sabem exactament on  hem d’anar a comprar les entrades i com plou molt ens refugiem a una porxada lateral d’un dels museus, al menys fins que no ploga amb tanta intensitat. Estem just darrere d’una gran foto de Nefertiti, a ella ens encomanen per veure si intercedeix i que el dia siga perfecte.


Enfront tenim una taquilla menuda i ens apropem per comprovar si està en funcionament. Llegim la informació i sembla que s’hi pot comprar, estan els horaris i els preus. Així i tot, avise als meus companys de viatge que recentment he llegit que s’havia inaugurat un nou edifici destinat entre altres funcions a la venda de tiquets i a servir d’accés directe als museus. Els dic que el nou edifici és blanc i modern i que porta el nom del berlinès James Simon, un filantrop empresari i mecenes de les arts que va deixar la majoria de les seues col·leccions a la ciutat, fins i tot el bust de Nefertiti, que és una les pes peces estrella del l’illa. També els conte que recorde haver llegit que l’edifici té columnes per no desentonar amb l’arquitectura clàssica dels voltants i mira cap al riu. Podríem anar a buscar-lo, però és que plou tant! No tenim moltes ganes de moure’ns per anar caminant a cegues i, a més a més, només cal esperar uns minuts més, per saber si en la xicoteta taquilla que tenim enfront venen tiquets.  


A l’illa s’hi concentren cinc dels museus més importants de la ciutat que custodien importants col·leccions d’art i arqueologia. Els edificis patiren les conseqüències de la segon guerra mundial però al capdavall foren restaurats. Les col·leccions redistribuïdes per les circumstàncies entre diversos museus de Berlín, estan ja reunides a l’illa, concentrades per facilitar que tothom puga gaudir millor de tot l’art.

Els museus són: el Altes Museum, que és el més antic que acull la major col·lecció d’obres etrusques del món, la Alte Nationalgalerie construïda seguint inspiració de l’acròpoli d’Atenes i  el Bode Museum, famós per les col·leccions d’escultures i tresors bizantins i per la rica secció de numismàtica.





També està el Neues Museum i el Pergamon Museum  que són els dos als que nosaltres entrem.  I és que hem d’escollir. Si estiguera més temps en la ciutat no dubtaria en dedicar-li un dia sencer a cadascú. Són tots molt interessants.  

Quan són les 10 en punt obrin la menuda taquilla i comprem les entrades sense cap problema. Després ens adonem que en el punt de venda nou galeria James Simon, donen els tiquets amb hora d’entrada programada. Nosaltres hem tingut molta sort i podem entrar al moment o quan vulguem sense pressió horària.

Primer entrem al Pergamonmuseum, inaugurat l’any 1930. És un dels museus més famosos de Berlín i també del món. Consta de tres parts: el museu antic d’Orient pròxim, el museu islàmic i la col·lecció d’antiguitats  clàssiques. Va ser construït exclusivament per acollir el colossal altar de Pergamo del segle II aC, un temple grec amb columnes de 12 metres d’altura i 27 escalons per pujar-hi. Va ser descobert l’any 1864 i portat des de Turquia l’any 1902. Les mesures havien de ser grans per poder acollir una obra tan colossal.

Jo ja sabia de bestreta que la sala del Altar de Pergamo estava tancada. Estan restaurant el monument des de 1914. Segons les previsions estarà a punt l’any 2020. El temps dirà si la predicció es o no encertada.

Tornaré a Berlín i algun dia el veuré. Ara no pense en el que no he pogut veure sinó en el que estic veient, i tot m’agrada. No tinc prou ulls per mirar. Tot m’atrau des que he entrat.


Mirem tot sense perdre detall però buscant el que és més important. Tenim un plànol que ho assenyala. De sobte, veiem  la porta d’Ishtar de Babilònia, manada construir per Nabucodonosor al segle VI aC. És d’un color blau intens i està ricament adornada amb animals. Impressiona.



Tot seguit parem l’atenció en la porta del mercat romà de Mileto que també és espectacular. Construïda l’any 120aC un terratrèmol la va destruir durant l’edat mitjana, tot seguit va ser reconstruïda però en la segon guerra mundial de nou va ser destruïda. Ara trobem la nova reconstrucció feta salvaguardada.



Seguim caminant de sala a sala on hi ha peces importants i interessants, peces úniques.


I arribem a la Sala de l’Alhambra. És un trosset d’Espanya.


Tot el que trobem al nostre pas és impactant i encara falta per veure.


Arribem a la sala Mshatta Facade i de nou ens quedem amb la boca oberta.



Acabem en altra sala imprescindible i preciosa, la Sala d’Aleppo. I només la referència a la ciutat m’emociona. Coneixia la ciutat de Siria, Aleppo, la d’abans de ser destruïda per una maleïda guerra.


Després anem al Neus Museum, junt al Pergamo. La joia del museu és la reina egípcia Nefertiti del 1340 aC. Bust desenterrat  en 1912 per arqueòlegs alemanys. Anem directes  a veure-la però de camí encara que amb presses, parem l’atenció en altres  col·leccions de l’antic Egipte. Egipte és un país fascinant que conec i del qual he llegit molt sobre la història.


Actualment el bust està envoltat de polèmica sobre la seua autenticitat. Els entesos que ho decideisquen. Jo el que em pregunte, i pot crear polèmica també, és per què des del primer moment el bust no es va quedar en el seu país d’origen, en Egipte, en lloc d’anar a parar al país de qui la va descobrir. Ha passat amb Nefertiti i amb  moltes altres obres d’art amb les que s’ha especulat després de ser espoliades del país de procedència.


El bust de Nefertiti està ben protegit per un regiment de guardians i de guardianes que vigilen que cap persona li fem de prop fotografies, ni que ens apropem per tocar la vitrina. Complim les normes i fem la fotografia des de la ratlla marcada fora de la porta d’entrada. Qualsevol s’arrisca, els vigilants tenen cares de gossos enfadats.

Quina escultura més menudeta, contrasta amb la grandesa i poder politic i religiós que tenia la reina. Que guapa era! De fet el nom Nefertiti significa “ la bella ha arribat”. Un poc angoixada per la gentada que envolta la vitrina intente mirar-la amb deteniment i cert que les faccions són perfectes.


Contents pel que hem vist, ens alegra veure que quan eixim a l’exterior ja no plou. Donem una volta pels jardins i pels voltants i ens anem a la catedral, volem veure-la per dins i pujar a la part alta.





I això, és ho conte en altra part...

QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019.

Cap comentari:

Publica un comentari