CANTAMAPES
Wu Ming
Hui ressenye un llibre infantil-juvenil que és diferent,
original, creatiu… Sincerament pense que és una delícia. I si el títol ja dona la pista que va del tema viatger, s’ha de parar l’atenció en el subtítol que
és molt suggerent: “Atles subversiu de llocs i històries curioses”. Per a mi, eixe
atrau molt més.
He gaudit llegint bona literatura. Ho dic convençuda malgrat
algunes persones, de les mal anomenades com enteses, que diuen que en els
contes no es pot trobar molta qualitat literària. Estan equivocats. No s’ha de
considerar un gènere menor i qui ho fa demostra ignorància. Els contes
infantils, com la literatura juvenil ha d’ocupar l’estatus que li correspon primer
perquè no es poden comparar uns generes amb altres i segon perquè cadascú té el
seu grau de complicació per a l’elaboració. Sé de què parle.
A “Cantamapes” trobem una parella de viatgers, Guido i
Adele, que han vist mig mon i van
guardant en un llibre “cosetes significatives”, com retalls de premsa, postals,
fotografies, notes, reflexions.... Van acompanyats d’un capibara que trobaren
en un dels viatges. Un bibliotecari ens
explica estes històries, de les quals algunes són reals i altres imaginaries. M’agraden
els personatges principals, parle dels viatgers i del bibliotecari,
m’identifique amb ells, tan per l’ànsia de viatjar com per la tasca d’animar a
fer-ho. El bibliotecari, a més a més anima a llegir, obrint eixe gran llibre
dels viatges i mostrant totes les meravelloses sorpreses que ofereix.
És un llibre d’aventures boges que et porten a mons
diversos i ens conta històries vertaderes i altres inventades. Llegint "Cantampes" coneixem un cuc mongol que sembla dolent però no ho és, a Dolcino i Margherita
que són uns rebels molt valents i Hvíserkur
que és un troll que viu a Islàndia. També hi ha aventures de muntanyencs...
fins i tot ens mostra micro nacions, països que no existeixen... una illa del
tresor on es compra i es ven d‘una manera molt singular. Els viatgers van al
desert, a Africa... a pobles allunyats, el més allunyats de tots, també busquen
el centre del món, van a Rapa Nui a l’illa de Pasqua... visiten repúbliques
separades que tenen les fronteres barrejades...i van a illes de plàstic... Este
ja és un primer valor: la imaginació que
desborda pàgina a pàgina i que s’ha de potenciar des de la infància. M’agrada
molt descobrir tanta creativitat en personatges i països fantàstics que es
barregen amb els que són de veritat. És una llibre per llegir i gaudir i si a
banda es vol traure suc al tema didàcticament parlant es pot fer molt.
El segon valor és que convida sense obligacions a la
reflexió: a descobrir quin llocs o situacions són reals o no...el llibre pot motivar
a saber més sobre els països que mostra. I també motivar a meditar sobre el nostre
comportament al món. És un llibre que transmet valors universals com la
justícia, la salvació del planeta... o que els diners no ho són tot en la vida.
En total és un conjunt d’aventures escrites
magistralment. He buscat informació per saber qui era Wu Ming i m’he trobat la
sorpresa que no és un autors sinò un pseudònim que n’amaga molts, que formen
una fundació. El pseudònim significa en xinés “anònim” i alhora és una firma comú
per als dissidents xinesos. Sabent estes referències ja ens podem imaginar que tot
el que escriuen tindrà fonament i que no es pararan en banalitats. Wu Ming eren
cinc persones de Bolonya, a hores d’ara en són quatre, un d’ells abandonà el
grup fa poc. I no volen notorietat, de
fet, quan fan presentacions cara al públic prohibeixen que els facen fotos o vídeos
perquè en la fundació impera l’anonimat.
Estan en contra de l’autor estrella perquè el que importa és el contingut de
l’obra, és a dir, és més important el que s’escriu que qui ho fa. Són uns
autors crítics, que pretenen remoure el món, cultural i políticament, en tots el
seus llibres, també ho fan en “Cantamapes” destinat a públic infantil perquè promouen
la critica i la rebel·lia. No hi ha missatges politics però si narren els
conflictes socials.
El conte està magníficament editat per Sembra amb paper
de qualitat i il·lustracions en cada capítol a tot color, que són precioses pel
contingut gràfic i per la calidesa de les tonalitats emprades.
Així que resumeix dient que és un llibre per gaudir emprant la imaginació, també obri les portes al món i serveix per
aprendre a entendre el que ens envolta i el que està més allunyat.
”Cantamapes” m’ha
recordat altres contes en valencià amb els que igualment ho he passat molt bé, com
el “Bon viatge Pitblanc” d’Empar de Lanuza que també l’editorial Sembra ha reeditat recentment
i on trobem un pingüí viatger i curiós, molt entranyable, que us dic de bona
tinta que realment agrada molt a la xicalla de diverses edats. Tal volta altre
dia ressenye també les aventures de Pitblanc en este apartat viatger, el que no
sé és la raó per què no o he fet encara... perquè a Pitblanc ...ufff...el conec des
de fa molts anys...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada