Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

divendres, 11 de desembre de 2020

RESSENYA LITERÀRIA CANTAMPAPES de Wu Ming. llibre infantil-juvenil



CANTAMAPES

Wu Ming

Hui ressenye un llibre infantil-juvenil que és diferent, original, creatiu… Sincerament pense que és una delícia. I si el títol ja dona la pista que va del tema viatger, s’ha de parar l’atenció en el subtítol que és molt suggerent: “Atles subversiu de llocs i històries curioses”. Per a mi, eixe atrau molt més.

He gaudit llegint bona literatura. Ho dic convençuda malgrat algunes persones, de les mal anomenades com enteses, que diuen que en els contes no es pot trobar molta qualitat literària. Estan equivocats. No s’ha de considerar un gènere menor i qui ho fa demostra ignorància. Els contes infantils, com la literatura juvenil ha d’ocupar l’estatus que li correspon primer perquè no es poden comparar uns generes amb altres i segon perquè cadascú té el seu grau de complicació per a l’elaboració. Sé de què parle.

A “Cantamapes” trobem una parella de viatgers, Guido i Adele,  que han vist mig mon i van guardant en un llibre “cosetes significatives”, com retalls de premsa, postals, fotografies, notes, reflexions.... Van acompanyats d’un capibara que trobaren en un dels viatges.  Un bibliotecari ens explica estes històries, de les quals algunes són reals i altres imaginaries. M’agraden els personatges principals, parle dels viatgers i del bibliotecari, m’identifique amb ells, tan per l’ànsia de viatjar com per la tasca d’animar a fer-ho. El bibliotecari, a més a més anima a llegir, obrint eixe gran llibre dels viatges i mostrant totes les meravelloses sorpreses que ofereix.

És un llibre d’aventures boges que et porten a mons diversos i ens conta històries vertaderes i altres inventades. Llegint "Cantampes" coneixem un cuc mongol que sembla dolent però no ho és, a Dolcino i Margherita que són uns rebels molt valents i  Hvíserkur que és un troll que viu a Islàndia. També hi ha aventures de muntanyencs... fins i tot ens mostra micro nacions, països que no existeixen... una illa del tresor on es compra i es ven d‘una manera molt singular. Els viatgers van al desert, a Africa... a pobles allunyats, el més allunyats de tots, també busquen el centre del món, van a Rapa Nui a l’illa de Pasqua... visiten repúbliques separades que tenen les fronteres barrejades...i van a illes de plàstic... Este ja és un primer  valor: la imaginació que desborda pàgina a pàgina i que s’ha de potenciar des de la infància. M’agrada molt descobrir tanta creativitat en personatges i països fantàstics que es barregen amb els que són de veritat. És una llibre per llegir i gaudir i si a banda es vol traure suc al tema didàcticament parlant es pot fer molt.

El segon valor és que convida sense obligacions a la reflexió: a descobrir quin llocs o situacions són reals o no...el llibre pot motivar a saber més sobre els països que mostra. I també motivar a meditar sobre el nostre comportament al món. És un llibre que transmet valors universals com la justícia, la salvació del planeta... o que els diners no ho són tot en la vida.

En total és un conjunt d’aventures escrites magistralment. He buscat informació per saber qui era Wu Ming i m’he trobat la sorpresa que no és un autors sinò un pseudònim que n’amaga molts, que formen una fundació. El pseudònim significa en xinés “anònim” i alhora és una firma comú per als dissidents xinesos. Sabent estes referències ja ens podem imaginar que tot el que escriuen tindrà fonament i que no es pararan en banalitats. Wu Ming eren cinc persones de Bolonya, a hores d’ara en són quatre, un d’ells abandonà el grup fa poc. I  no volen notorietat, de fet, quan fan presentacions cara al públic prohibeixen que els facen fotos o vídeos perquè en la fundació  impera l’anonimat. Estan en contra de l’autor estrella perquè el que importa és el contingut de l’obra, és a dir, és més important el que s’escriu que qui ho fa. Són uns autors crítics, que pretenen remoure el món, cultural i políticament, en tots el seus llibres, també ho fan en “Cantamapes” destinat a públic infantil perquè promouen la critica i la rebel·lia. No hi ha missatges politics però si narren els conflictes socials.

El conte està magníficament editat per Sembra amb paper de qualitat i il·lustracions en cada capítol a tot color, que són precioses pel contingut gràfic i per la calidesa de les tonalitats emprades.  

Així que resumeix dient que és un llibre per gaudir emprant la imaginació, també obri les portes al món i serveix per aprendre a entendre el que ens envolta i el que està més allunyat.

 ”Cantamapes” m’ha recordat altres contes en valencià amb els que igualment ho he passat molt bé, com el “Bon viatge Pitblanc” d’Empar de Lanuza que també l’editorial Sembra ha reeditat recentment i on trobem un pingüí viatger i curiós, molt entranyable, que us dic de bona tinta que realment agrada molt a la xicalla de diverses edats. Tal volta altre dia ressenye també les aventures de Pitblanc en este apartat viatger, el que no sé és la raó per què no o he fet encara... perquè a Pitblanc ...ufff...el conec des de fa molts anys...   

 

Cap comentari:

Publica un comentari