Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimecres, 19 de setembre de 2012

RESSENYA LITERÀRIA. nº7 - LA TRUITA CORREDORA

                     

Perquè sóc de les persones que pensen que si  mirem o llegim les experiències d’altres viatgers o textos descriptius abans de visitar un lloc, ens podem fer idea d’on anem, què veurem, com és la gent que per uns dies va a envoltar-nos i quins són els seus costums. 



                   



nº 7-LA TORTILLA CORREDORA
Conte infantil escrit per Laura Herrera
i il•lustrat per Scarlet Narciso




Ressenya feta per Ediciones Ekaré Sur 2010

La mare ha preparat un deliciosa truita per a set fills famolencs, però la truita no vol que ningú se la menge. Una història tradicional del sud de Xile amb un final inesperat.

Opinió personal

El que resulta “inesperat” és que la truita es torna una viatgera que no para de córrer pel  món i no té intenció de parar de viatjar.

Ja vaig dir a la presentació d’esta secció, que volia dedicar de tant en tant l’atenció als xiquets. “La tortilla corredora” és el primer llibre que incorpore. Este conte infantil procedent de la tradició oral xilena, no és un llibre de viatges, però si tracta d’un personatge viatger, per la qual cosa m’he concedit el capritx d’incloure’l a este llistat de llibres ressenyats.

Segueix una fórmula coneguda i repetida arreu del món en les narracions infantils: l’esquema general en el qual un personatge inicia un camí i durant el trajecte es troba amb altres personatges, que en la majoria de casos repeteixen una retafila que els xiquets acaben memoritzant. 

El conte és la simple història d’una truita que s’escapa perquè no vol ser menjada i comença a córrer sense parar donant peu a imaginar que arriba a  nous llocs i coneix  nova gent. I encara que al text no hi ha cap referència a país o continent, contar esta  història  suposa l’excusa perfecta per introduir  als mes menuts, alumnes o fills, el desig de conèixer i viatjar a altres llocs, així com saber sobre diferents maneres de pensar. Tot són coses bones per al desenvolupament dels xiquets i xiquetes com a persones.

Trobar esta truita va ser una casualitat. Em demanaren que fera de contacontes i el tema exigit era els menjars. Vaig buscar entre les prestatgeries de la biblioteca municipal i en llegir-lo em va agradar perquè la protagonista i jo compartíem l’esperit viatger. A més a més el fet que fóra  un conte recuperat de la tradició oral també m’agradà. Així que el vaig traduir al valencià i vaig començar a pensar com el podria contar.

Al final la sessió de contacontes es va convertir en una barreja de teatre i audiovisual.
Particularment esta truita corredora,valenta i decidida em resulta molt simpàtica. Jutgeu vosaltres mirant el vídeo que teniu ací i també a la columna lateral del bloc i ja direu què us sembla.



I este és el video....


  







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada