Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 30 de maig de 2015

La ciutat de MÈRIDA a MÈXIC

Si...si...al passat, els espanyols anàrem i els  dominàrem....Els seus habitants actuals tenen la pròpia opinió: hi ha qui mira Espanya com “la madre patria” i no guarda rancor, hi ha qui parla d’Espanya emprant  termes com aniquilació.

És un fet documentat, els espanyols hi anàrem i hi dominàrem... Mèxic, Guatemala, Costa rica...i els seus habitants actuals tenen la seua opinió particular. Per a uns Espanya és “la madre patria”, per a altres Espanya no és tan volguda ni estimada. I és que escorcollant la història trobem que hi va haver de tot. La història conta, i conta molt, virtuts d’alguns pocs personatges i barbàries de molts altres. Els indígenes, i els seus descendents són qui més malament parlen i amb tota la raó. En este viatge tinc temps per escoltar diferents versions i trobar que en el fons d’algun discurs, hi ha molt de rancor. 

Al Yucatán s’hi troba MERIDA, la declarada per Felipe III d’Espanya com "Muy noble y muy leal ciudad de Mérida", una gran ciutat i també una ciutat gran, la més poblada de l’estat del Yucatán. 

Merida és el lloc on estem, però és una estada llamp perquè el viatge té per finalitat trobar l’essència arqueològica maia. Mérida va ser fundada l’any 1542 sobre els vestigis d’una anterior ciutat maia quasi deshabitada quan arribaren els conquistadors. A la ciutat maia coneguda com  “Cinco cerros” segons l’historiador Juan Francisco Molina Solis, hi havia 200 cases de palma ocupades per un miler d’indígenes desnodrits, junt a colossals ruïnes i el que quedava d’edificis sorprenents. La ciutat dominada va rebre el nom de Mérida perquè la Mérida espanyola era el lloc de procedència d’alguns dels conquistadors i perquè algunes de les ruïnes els recordava la Mérida romana que tenien en Espanya. Al moment d’arribar-hi els espanyols trobaren cinc piràmides. Les pedres de les edificacions maies serviren als europeus per construir la nova ciutat.

Trobe que és una ciutat activa, monumental, preocupada per la cultura. No cal mirar molt s’hi veu al primer colp de vista. La visitem al nostre aire, sense presses, ja posats al ritme de país que tot ho fa lentament. 

De la catedral es diu que és la que correspon estar en Perú, i és que hi ha qui conta que al moment de construir es varen intercanviar els plànols. Menuda confusió! És la catedral de San Idelfonso, la més antiga del continent i una de les principals atraccions de la ciutat. Va ser construïda entre 1561 i 1598 emprant, com ja s’ha dit, pedres de les antigues piràmides maies. A l’interior hi ha un crucifix darrere de l’altar que simbolitza la reconciliació de l’herència espanyola i maia de la ciutat. És el que es diu, si la reconciliació és o no real forma part del sentiment personal de cada habitant.

Francisco Montejo y León va ser el fundador que arribà el 6 de gener de 1542 i va prendre possessió del lloc junt a cent famílies espanyoles més. S’hi pot visitar la casa on vivia. Nosaltres parem l’atenció en la façana que correspon a l’estil colonial.

Hi ha molta arquitectura colonial per tot el centre de la ciutat corresponent als segles XVII i XVIII. Durant eixa època per tal de protegir la ciutat de les sublevacions indígenes s’hi va proposar un pla d’emmurallament del qual  nomes va ser dut endavant una part. Actualment queda poc d’esta muralla, solament alguns arcs i un pont. 

Al segle XIX i inicis del XX la ciutat es va “afrancesar”, i així s’hi construïren unes enormes cases que encara s’hi conserven al Passeig Montejo. Era època de bonança econòmica, però la riquesa era només privilegi d’alguns i contrastava amb la pobresa indígena. 

De vegades la història pot resultar contradictòria. De vegades els historiadors fan arribar la seua visió i resulta incompleta. No sé si és el cas. I és que he llegit una part de la història de Mérida escrita per  Michel Antochiw Kolpa on explica perquè se l’anomena  la “ciutat blanca”. Segons conta és degut al desig dels conquistadors Montejo, pare i fill, d’aconseguir una ciutat “blanca” és a dir  per a blancs. I així la van emmurallar, per por a la rebel•lió indígena. Construint una muralla deixaven el barri dels indis fora. Tanmateix el creixement demogràfic i la necessitat de mà d’obra va impedir eixe desig de mantenir-se ètnicament purs.

Hi queda doncs esta versió, tal volta escorcollant en altres manuals històrics en trobem altra.


Monument a al patria. Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015

Passeig Montejo. Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015

Palau Canton. Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015

 Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015.

Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015.
 Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015.
La catedral. Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015.

Palau del govern. Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015.

Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015.

 Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015.
Casa de los Montejo. Foto procedent d'Alba Aparici, any 2015.

Deixem Mérida per seguir per altres ciutats i paratges mexicans...queda molt encara...


QUADERN DE VIATGE, RUTA MAIA MÈXIC-GUATEMALA, estiu 1998

* El relat procedeix del quadern de viatges de l'any del viatge en concret i conserve fotos,  però les he deixat de banda per mostrar les imatges de la Mèrida actual, d'Alba Aparici, que temporalment viu a la ciutat.


3 comentaris:

  1. Això de veure'ns amb mals ulls em va passar a Cusco, en sentir-me parlar castellà. Un grup de joves indígenes ens va rodejar i insultar tant com van saber. El millor és callar i no intentar explicar-lis que els conqueridors eren de Castella i jo no ho sóc.

    Molt maques les fotos, però veure les teves m'hagués agradat més.
    Abraçades ben fortes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ls fotos són d'una neboda, filla de cosí, que és una aventurera que li està prenent el gust a viatjar, generalmet mostre les meues però en este cas, just, en tinc poques, no molt bona qualitat i amb gent davant, li les vaig demanar a Alba perquè entre les seues facetes artistiques està la fotografia. I sobre el sentiment que tenen allà... hi ha de tot, recorde converses civilitzades sense insults, intentant enraonar i sobre tot tenint en compte que estàvem parlant d'un passat allunyat.

      Elimina
    2. Veritablement són unes fotos precioses!

      Elimina