El castell d'ALMANSA ( Albacete)

Hui pare a Almansa i centre l’atenció al seu Castell. Les poques finestres i els merlets, donen a entendre el seu caràcter defensiu, i és just mirant-ho que em ve al cap aquell refrany que diu: Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança”.

Castell d'Almasa.

El castell d’Almansa domina la ciutat, tantes vegades vist de lluny, sempre passant per la carretera i, per fi, hui entrem per visitar-lo, ja tocava. 

La muralla va per tota la muntanyeta adaptant-se a la morfologia del terreny sobre la que està construït, i destaquen les torres amb merlets que li donen bellesa al conjunt total. Poques finestres i merlets, donen entendre el caràcter defensiu. Està dins de la ciutat però com està elevat ressalta entre els edificis que l’envolten i que estan a un pas.

Les cases estan envoltant el castell...

Després ens apropem. M’agrada trobar el castell envoltat per un entramat de carreronets. I és literal. Un grapat de cases màxim de dues plantes, donen la volta a l’enorme roca, el Cerro del Aguila on està l’afamat Castell d’Almansa, que és el millor conservat de la província d'Albacete i el més representatiu de Castilla-La Mancha. També és un dels més bonics. És el que pense al primer colp d’ull.

Si, pense que m’agrada i que té un posat que causa respecte. I com vull comprovar si també m’agrada per dins, busque la porta d’entrada. Per accedir-hi des de la plaça de santa Maria on s’hi troba la Casa Grande o el Palau de los Cirat, així com l’església, s’ha d’anar per una ampla escalinata.

La gran esglesia és protagomista a la plaça de santa Maria.

Pugem. Esta escalinata és escenari anual en les festes de moros i Cristians. Trobem un reixat que és una porta, però està tancada.

El reixat està tancat.. cal buscar altra entrada...

Seguim buscant. I ens endinsem per un carreronet buit de gent, dins i tot massa tranquil, un que li dona la volta al monument. I dic que és massa tranquil perquè no trobem cap persona a qui preguntar per on s’accedeix al monument.

Un tranquil i agradable carreró envolta el castell... busquem el punt d'unformació

Al final arribem a l’oficina d’informació i turisme que s’hi troba al mateix carrer del Castell. I des de l’oficina accedim. Tenim un plànol-guia, però no cal, el Castell no és molt gran. Són 100 metres de llarg i 30 d’ample.

El Castell està format per dos recintes escalonats, els dos defensats per torres semicirculars i murs amb merlets. El recinte inferior del Castell té dues portes una per on s’entrava a peu i altra per on s’entrava a cavall.

Ja estem dins i cal pujar escales...

Caminem per la part defensiva baixa que fa corba la qual cosa permetia millor defensa del Castell, perquè les tropes atacants que volien entrar al Castell havien de maniobrar més.

El castell és gran i està...endevinem que haurem de pujar moltes i moltes escalinates...

Pugem amunt i seguim caminant...

Després accedim al pati d’armes que en realitat era zona reservada per als artesans i magatzems, actualment hi ha una exposició d’instruments de tortura que, només fent un colp d'ull, em posa el pèls de punta. No vull parar molt l’atenció perquè sinó la imaginació se me desborda pensant en situacions que m’esgarrifen. Així que la deixe per a altres, que jo vull passejar agradablement pel Castell i no pensant en tortures i sang.

Hi ha una exposició d'instruments de tortura.

Des d’este pati s’accedeix a distintes part de la fortalesa. Donem una volta ràpida.

L'exposició vista des de dalt.

El que volem és seguir amunt per arribar el més aviat possible, a la Torre del homenaje, el segon recinte, que és de planta quadrada.

Esgotades pel calor i l'esforç físic, arribem fins la part més alta.

Una vegada al lloc encara pugem més amunt, a la terrassa, i ho fem per una estreta escalinata de caragol gòtica tallada en roca, que és veritablement una joia arquitectònica. La torre del homenaje és l’element més característic del monument.

I trobem una escalinata gòtica.

I ja dalt de tot s’hi veu tota Almansa i els camps que l’envolten. Imagine els soldats preparant-se per a l’acció quan des d’este punt tan estratègic veurien arribar l’enemic, imagine l’enrenou, l’activitat, els nervis…

Les vistes a la ciutat són impresionants.

I des d’este punt, que ha vist passar tanta història, cal fer un repàs de l’evolució.  

Amb orígens almohades, la primera reforma del Castell la va fer al segle XIV l’Infant don Juan Manuel, autor del llibre “El conde Lucanor”, però seria al segle XV quan don Juan Pacheco, segon marques de Villena, escut del qual està a la torre de l’homenje, qui el va transformar i li va donar l’aspecte actual.

Quan més endavant, ja no fent les funcions defensives per a les quals va ser construït, el Castell començà a deteriorar-se per abandonament. I conta la historia que estava en tan males condicions que l’any 1919 l’alcalde d’Almansa va denunciar l’estat ruïnós de l’edifici sol•licitant alhora la seua demolició. Sortosament no es va fer. La Real Académia de la Historia i la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando feren uns informes en contra de l’enderrocament al•legant importància històrica i arquitectònica. I no només els informes d’estes entitats foren acceptats, sinó que a més a més, l’any 1921 fou declarat Monument Històric Artístic Nacional.

En la dècada de 1950 el monument va entrar en un procés continu de restauració, reconstrucció i desvalorització com element històric i turístic que a hores d’ara continua. Es tracta de mantenir l’edifici i “el Cerro del Aguila” en lés millors condicions per a que curiosos viatgers o estudiosos puguen gaudir d’ell.  Es per això que al llarg de l’any, i més si cal en estiu, activitats no en falten: concerts, visites nocturnes guiades, algunes teatralitzades... exposicions…

I pel mateix camí que hem entrat...eixim.

QUADERN DE VIATGE, ALMANSA primavera 2014

Per saber més d'Albacete, clica ací.