CASTELLÓ: CULLA-I PART, EL POBLE I LA CARRASCA

 Anar a Culla és fer un viatge en el temps, a l’època medieval...cert...el poble sembla haver-se congelat des d’aleshores.

Hui, part de l’alumnat de la Nau Gran Ontinyent, universitat de València, fem una visita a la població castellonenca de Culla, ubicada  en plena serra de Seguras, a més de 1.000 metres d'altura sobre el nivell del mar. És un viatge que ens transllada  en el temps, a l'època medieval pels seus carrers i cases de pedra plenes d'encant. De fet està dins la xarxa de pobles més bonics d'Espanya, amb els veïns Vilafamés, Morella i Peníscola.

En els carrers també s’hi respira misteri donat que la història de Culla està profundament lligada a les ordres militars que van controlar l'imponent Castell de Culla, marcant la seva època de major esplendor: Primer els Templers al segle XIII, en 1312, que prengueren el control de Culla després de ser conquerida als musulmans. Convertiren el castell en un important bastió estratègic. Després l’Ordre de Montesa  en 1317 al segle XIV, després de la dissolució dels templers, quan el Papa i el rei Jaume II van crear esta  nova ordre valenciana per heretar tots els béns templers.

És una joia d’interior, això si, plena de costeres. L’autobús ens deixa a la part baixa i trobem la primera. Però no passa res. Val la pena l’esforç.  

Salvada la costera més pronunciada parem en un punt important: El Portal de la Font, una de les portes d’accés al recinte emmurallat, de fet a la part esquerra s'hi observa l'inici de la muralla. El recinte emmurallat comptava amb tres portes d’entrada: la desapareguda El Portellás, la Porta Nova i esta que tenim davant. L'arc de pedra va ser objecte d'una recuperació integral i restauració l’any 2020 per garantir la seva conservació. S’hi van emprar en part pedres originals per a la restauració. Hi podem apreciar tallat el que sembla una pica baptismal. 

Estava defensada per una alta torre, situada a la seua dreta, ara convertida en vivenda.

Travessem el Portal i accedim al nucli antic, declarat Bé d'Interès Cultural el 2004. Cert que et transporta al passat medieval...

I una vegada al nucli antic, entrem a la presó, que va ser un antic graner del Comanador de l'Ordre de Montesa durant els segles XIII i XIV, abans de convertir-se en presó durant les Guerres Carlistes al segle XIX. Un vídeo explica la història del poble i de la presó.

Al fosc i tenebrós interior de les diverses dependencies, hi ha cadenes i grillons amb què es lligaven als presoners. Veig marques a les parets que els desesperats presoners realitzaven amb el que podien, tal volta amb les ungles. Hi ha algunes creus segurament fetes encomanant-se a Déu. La meua ment imagina els empresonats melenuts i barbuts, bruts...no puc evitar-ho...pobres! No eren delinqüents sinó soldats. Mirant el sostre es veu per on tiraven el gra quan era graner. La funció com magatzem de gra no era efectiva perquè hi ha massa humitat i el gra es floria.

En una de les dependències hi ha una taula protegida amb vidre que conté documentació important. I és que fa uns quaranta anys a Culla es trobà un important arxiu històric en el que era l’antic ajuntament i actual oficina d’informació i turisme, que demostrava que Culla no era un poble qualsevol, que tenia molta història interessant que calia difondre. Des d’aleshores els esforços s’ajuntaren per recuperar els vestigis del passat i convertir Culla en un poble turístic i evitar així que es convertira en un poble abandonat. Gràcies a l’arxiu se sap, entre altres coses, sobre la Setena de Culla, que  va nàixer l'any 1345 quan el mestre de l’Ordre de Montesa va atorgar a les set poblacions que formaven la Tinença de Culla ( Atzeneta, Benafigós, Benassal, Culla, Torre d'en Besora, Vilar de Canes i Vistabella)  una carta de cessió dels drets d'herbatges pertanyents a dita orde, a canvi del pagament anual de 1.600 sous reials de València. Esta comunitat tenia aleshores una llei comuna per defensar i compartir els interessos ramaders en la Tinença de Culla. La documentació conservada està en tres llibres anomenats "Els Capítols dels Herbatges de la Tinença de Culla" que són còpies manuscrites del segle XVI.

El Mirador del Terrat és el sostre de la presó, des d’on es tirava el gra a l’interior. És una plaça envoltada de bonics edificis, des d’on es veu una fabulosa  panoràmica de les rodalies de Culla. Hui el dia és clar, i fins i tot es veu el mar.

Pujant pel carrer Abadia trobem l'Església Parroquial El Salvador, construïda a principis del segle XVIII sobre les restes d'un temple medieval.

Entrem. El temple fou consagrat el 1712. L'altar de l'Església Parroquial del Salvador destaca pel seu valuós patrimoni històric i artístic, centrat en la figura del patró. Hi està la talla de Sant Salvador del segle XV, una escultura gòtica de pedra policromada que representa El Salvador. Es creu que originalment formava part de l'antiga façana medieval i va ser restaurada després de patir danys durant la Guerra Civil. Històricament, el temple albergava un important retaule petri medieval que va ser reconstruït i estudiat per la Fundació La Llum de les Imatges. Podem veure fragments de l’antic.

En un lateral observem un retaule Renaixentista del segle  XVI. L'escena central plasma la Sagrada Família al costat de Sant Joan i a un Àngel. I la Mare de Déu està donant el pit, la qual cosa fa que el retaule siga singular perquè la majoria de les imatges de la Mare de Déu  mostrant el pit foren censurades. També veiem una antiga pica baptismal gòtica.

A l'esglèsia s’hi guarden també els pendons, que són estendards de gran altura que acompanyen les imatges dels sants durant les processons tradicionals. Destaquen especialment a la famosa Rogativa a Sant Joan de Penyagolosa, un pelegrinatge medieval declarat Bé d'Interès Cultural. En acabar la romeria, els pelegrins tornen a la localitat, on la processó dels pendons i el reliquiari els reben al nucli històric per acompanyar-los fins a l'interior de l'església

Al costat de l’església està la casa abadia també restaurada i enfront  estan Els perxes del segle XVII, que era l’antiga llotja de Mustassaf, l’inspector de mercats, jutge de pes mesures i comerç. Durant un temps hi estigué l’ajuntament.

Al poble hi ha pocs carrers però tots tenen encant. Just davant de l'edifici religiós del que acabem d’eixir, hi ha un dels elements més icònics que veure Culla, el Pelleric o picota. Esta columna de pedra s'utilitzava per castigar els malfactors que cometien delictes lleus com el furt, lligant-los pel coll amb una argolla de ferro, i així humiliar-los i exposar-los davant de tots els veïns. El més habitual era col·locar sobre el condemnat, o al seu costat, un escrit que indicava el delicte que havia comès.

El carrer Pla, era el més important a l’època medieval i actualment és el més representatiu de la vila. Hui no podem passar perquè hi ha una camioneta enmig degut a unes obres de restauració. El veurem més endavant quan anem per l’altre costat. La guia d’informació i turisme que ens acompanya i explica cada detall, ens diu que el poble va rebre uns subvenció per a restauració i just s’acaba el termini en uns dies, és la raó per la qual trobem obrers treballant i andamis o camionetes per tot arreu.

Així que seguim pel carrer Pelleric fins a la Porta Nova, que era la que mantenien oberta per a que tothom seguira el camí cap al mercat que s’hi feia a la plaça, parant abans als porxos a pagar. És l'única porta d'accés al recinte emmurallat que es conserva, de les tres que hi havia, va ser reconstruïda al segle XIV. La seva amplada és com la d'un camí de ferradura, això vol dir l'espai que ocupa un cavall amb la seva sària. Va ser reconstruïda l'any 1610, com diu una inscripció a l’arc.

Des de la placeta es veu el llenç de muralla que actualment són les parets de cases que han obert finestres a l’exterior. I és que les vistes des d’esta part són fabuloses. Una de les cases construïdes emprant la paret de la muralla és l’antic hospital, que tot seguit anem a visitar. L’arc que es veu al fons no és vestigi del passat, és construcció nova, imitant els antics,  per a no desentonar amb l’entorn.

Retornem al carrer del Pelleric per buscar la plaça de l’hospital i entrar a l’antic edifici de  l'Antic Hospital del segle XVII que va ser utilitzat com a allotjament i hospital per a persones pobres, especialment ajudaven dones necessitades a poder casar-se o ingressar a un convent. L'Antic Hospital, com el castell que veurem més avant,  formava part del patrimoni que tan els templers com l’ordre de Montesa van gestionar a la localitat.

Després d'una gran reforma l'any 1993, és utilitzat com a sala d'exposicions entre les quals destaca una permanent que mostra una antiga Aula Escolar amb els pupitres i els materials de l'època. Hi podem trobar moltes curiositats com una gran foto d’un  grup d’alumnes, xiquetes de la dècada de 1940, llibres, fotos a les parets...hi ha un diploma del temps de la República...un mapa d’Espanya anterior a 1898 on estan incloses les possessions d’ultramar abans de perdre-les, i on fins i tot trobe el nom del meu poble... També estan les fotos dels Reis  Alfonso XIII i Victoria Eugenia.

Eixim i en no res estem al punt més alt de Culla, al mirador del Singlet, als peus de castell, que ofereix una altra panoràmica del poble de Culla. Veiem el Penyagolosa.

El castell, situat al punt més alt, estan restaurant una part i no podem apropar-se per veure les poques restes que s'hi conserven. Declarat Bé d'Interès Cultural,  el seu origen és de l'època musulmana. El castell controlava gran part de la comarca de l'Alt Maestrat fins que va passar a mans cristianes amb la reconquesta i va ser fortificat per l'Ordre del Temple que el va comprar. Durant les guerres carlines va ser destruït quedant només uns pocs vestigis de la Torre de Frare Pere i alguns basaments. Les guerres carlistes també destruïren el poble.

Seguim avant, no sempre per on volem per culpa de les obres. Passem per l’Era de la Tahona, un antic molí fariner accionat per animals com correspon a l'arquitectura tradicional i agrícola de l'Alt Maestrat

I un poc més avant trobem l’inici o el final, segons es mire, del Carrer Pla, on estava l’antiga i desapareguda porta El Portellas. És el carrer que hem vist en eixir de l’esglèsia i pel qual no hem pogut passar per culpa de les obres.

Arribem al mirador de San Roc, amb vistes, de les ermites i pobles propers.

Anem per la Ronda de San Roc, coneguda com Baix lo mur, hi està l’antiga muralla i els torreons, la muralla aprofitada per a fer cases particulars i els torreons com balconades. Moltes cases del poble s’edificaren amb pedres del destruït castell, així que l’essència històrica permaneix. 

I així acabem el passeig per Culla, que m’ha encisat, recomane totalment la visita, millor guiada perquè el poble té molta història interessant. I m’ha agradat perquè no és un poble museu, es veu vida a les cases amb la roba estesa, encara que hem vist poca gent local pel carrer... Trobe valuós l'esforç de les autoritats corresponents per mantenir el poble viu, intentant que la gent no se’n vaja a un poble o ciutat més gran. Per aixìo és tan beneficiós que la gent el visite, el conega...

El poble és bonic, i ell soles bé val la visita,  tanmateix una vegada al lloc, la visita es pot complementar anant a altres llocs. Un d’ells és apropar-se a veure una vella Carrasca. I mare meua quina carrasca més gran! Té  20 metres d'alçada i 35 metres de diàmetre de les branques. No hi ha manera de fer una foto i que isca sencera! I que vella! Té orígens que alguns remunten al segle XVI o fins i tot més enrere. De debò que val la pena veure-la,  malgrat la carretereta estreta i infernal que hi ha fins arribar. La carrasca es troba a la Masia Clapés, a 4 km del poble. Nosaltres hem trobat el cotxe de correus que venia de cara i ens hem vist i ens hem desitjat per poder passar els dos vehicles. Quin perill! Quin mal tràngol! La carrasca és majestuosa, és una  joia botànica que fou declarada arbre monumental de la Comunitat Valenciana.  Les fotos no mostren com és d'imponent,  la seua grandària... Pense que és visita obligada.

L’altra visita que es pot fer prop de la població de Culla, i que és totalment recomanable, és el  Parc Miner del Maestrat que està a 3 km. de la població de la Torre d’En Besora i a 8 km. de la població de Culla. Una visita única i singular que mostre a banda.

QUADERN DE VIATGE, VIATGE CULLA, MAIG 2026