Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dijous, 31 de maig de 2012

Des del PORT DE SANTA MARIA fins a CADIS amb "EL VAPORCITO"

Volíem tastar un poc de mar i  agafàrem “El vaporcito”, encara que no era un bon dia perquè bufava un vent de llevant molt molest.

Ens anem a Cadis, però no ho fem amb el mitjà de locomoció més ràpid. Ho volem fer amb "EL VAPORCITO", seguint la ruta marítima que s’usava abans de manera rutinària entre el Port de Santa Maria i la capital de la província. Actualment l’ús d’este “mític”vaixel ha quedat reduït a uns pocs nostàlgics i alguns forasters que trobem peculiar este transport. Però en som pocs, només agafem "El vaporcito" els que tenim dies per davant i no ens importa tardar més per arribar.

El 2 d’octubre de 2001 “El vaporcito” va ser declarat “bien mueble de interes cultural”
Però abans d’embarcar cap a Cadis visitem El PORT DE SANTA MARIA. A esta localitat li dediquem dos ratets de dos dies diferents. Un ratet és el dia que anem a preguntar horaris del vaixell i l’altre el ratet abans de l’eixida del vaixell. 

Passegem pels seus carrers amples i nets, plens de cases senyorials i palaus rics. Diuen que este llogaret se’l coneix per “la ciutat del cent palaus”i és cert que en trobem de camí, encara que molts estan en mal estat. I és que des del segle  XV s’edificaren nombrosos palaus adaptats a les necessitats del rics comerciants que hi havia. Estos comerciants començaren a arribar per tal de comprar els productes que arribaven del Nou Món, per la qual cosa els anomenaven “Carregadors d’Indies”.

La casa de los Leones mostra del barroc del segle XVIII

Així que la ciutat prosperà, en part també gràcies a Colon, que durant un temps va ser inquilí dels senyors del Port de Santa Maria i va rebre aportació econòmica per mamprendre el segon viatge que el portaria al descobriment del Nou Món. Este va ser el lloc on es va construir la caravel•la Santa Maria i el lloc d’on va partir. Així s'explica el per què del nom. Hi va ser el lloc on va “naixer” el primer mapamundi que incloïa la nova terra conquistada. El Port de Santa Maria es va convertir en la ciutat portuària per excel•lència per infraestructura en drassanes i per institucions en formació de navegants i mariners. 

El nostre deambuleig ens porta en primer lloc a l'esglèsia.

També del segle XV, data l’església, construïda en ple auge constructiu fomentat pel Ducs de Medinaceli. L’any 1493 el temple estava obert al públic però tardaren anys en concloure les obres. L’any 1636 un terratrèmol el va destruir en part però posteriorment es va reconstruir.

L’església es digna de visitar.

Seguint el breu passeig que estem fent arribem fins el Castell de San Marcos, d’estil àrab que està situat en una ampla plaça on hi ha un palau, me n’adone que hi ha unes banderes, m’hi fixe i veig que són les de setmana santa que encara hi estan. Pensava que era algun lloc institucional.. 

El Puerto de Santa Maria conserva palaus rehabilitats i cases senyorials habitables.

El castell es va construir a partir d’una antiga mesquita transformada en església fortificada en temps d’Alfons X el Savi. Encara es conserva el mur de la quibla on estava el mihrab i l’aspecte almohade de la construcció, patent en línies horitzontals i llises ressaltant la torre hexagonal i els merlets del segle X. El castell va ser restaurat a la dècada dels anys 40 dels segle XX.

El castell és inmens i impressiona l’entrada.

Se’ns fa tard per agafar "El vaporcito" i no tenim temps de més. El Port no és un poble menudet, hem vist solament el principal. No podem fer cap ruta de vi, encara que sabem que importants bodegues com Osborne, Terry, Caballero, 501, Grant...tenen la seu en esta localitat. Moltes de les façanes per les que passem tenen darrere les gran bodegues. Ho intuïm, ho olorem...

És l’hora d’agafar " El vaporcito" i anar cap a Cadis on hem quedat amb l’amiga Ana que ens podrà fer de guia per la seua ciutat. "El vaporcito", és una estampa típica i tradicional del Port que funciona des de l’any 1929 . Des d’aleshores va fent el mateix recorregut, sempre ha durat 45 minuts i permet veure la badia des d’un angle diferent i atractiu. Ara ja no va a vapor, els temps canvien, ara va a motor, però conserva l’aire de vell vaixell.

A l'embarcador trobem tota la informació sobre els horaris de "El vaporcito"
"El vaporcito" va buit: tres estrangers i nosaltres dos. Les raons són obvies. Primer perquè és més còmode i ràpid anar d’altra manera a Cadis, i segon perquè hui bufa vent de llevant que és molest, però no tant com podria ser.

Ja ens ho havien augurat...el vent de llevant és desagradable i crea inestabilitat a les embarcacions per la qual cosa de vegades talla les comunicacions marítimes. Ja sabíem que l’eixida del vaporcito depenia de la climatologia. Tanmateix hi estem, malgrat les negatives prespectives.

Fa vent, però s’està bé, al menys al principi quan el vaixell encara està eixint del port i no ha agafat velocitat.

El vaporcito arranca cap al seu destí encara que el vent no amaina, ens pega a la cara fort però no ens impedeix gaudir del sol a l’aire lliure i veure les esplèndides vistes de la badia. Al final tots els mals auguris són exagerats, no s'està tan mal...

Amb tot ha valgut la pena patir la força del vent per gaudir de les vistes en arribar a Cadis.


QUADERN DE VIATGE Província de Cadis 2010


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada