Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 19 de maig de 2012

ALEMANIA : Llac KÖNIGSSEE i llac OBERSEE


Hi havia unes aigües tan nétes que semblava teníem al davant un espill.

Sembla o no sembla un espill? Esta foto, com una postal, ens esperava al final del camí, després de caminar i caminar...
Estem a l’Estat lliure de Baviera, a la regió muntanyenca dels Alps alemans, a un municipi rural anomenat Königssee on està el parc Nacional Berchesgaden creat l’any 1978. Té una particular i  natural bellesa i  a poc a poc s’ha convertit en un dels majors atractius d’Alemanya. El turisme de masses està restringit a unes poques zones públiques, la qual cosa dóna pau i tranquil•litat al Parc.

Un dels principals atractius naturals és el llac Königssee però segons ens diu el guia alpí acompanyant, més endins i amagat hi ha altre paratge màgic on les aigües són perfectes miralls. El lloc on estem ara em sembla una meravella, no puc imaginar que pot haver més enllà que ho puga superar. Ya veras, te digo yo que te gustarà, em torna a dir el guia de muntanya que ens acompanya, i m'he de fiar perquè ell és qui coneix estes muntatges i paratges com si fóra casa seva. 

Les altes muntanyes s’amaguen entre les intermitents boires i la imatge no deixa de sorprendre.

El llac és d’origen glacial, ells són els responsables d’esculpir eixa preciosa forma en V. I és que està envoltat d’altes i escarpades  muntanyes alpines que li donen aparença de fiord. En la paret est s’eleva la  muntanya Watzanm, la tercera més alta d’Alemania.

El llac té una profunditat 200 metres i 8 km de llarg.

Königssee té una superfície de més de 5km2 i fa més de 6 km de llarg, 1 km d’amplada màxima i una fondària de quasi 200 metres, sent el llac més profund d’Alemania. És un magnífic llac, molt bé podríem dir de categoria reial com el seu nom indica, llac Königssee significa llac del rei.

És un lloc molt turístic, ja ho he dit abans, així que gent no en falta, de tots els països i de totes edats. Ens dirigim cap al moll perquè, en un primer moment, fem el que tothom fa, muntar a una còmoda barca que ens donarà un passeig.

Però la diferència d’uns viatgers a altres radica en interessar-se pel que estem veient i nosaltres ens adonem que no és un moll, ni una barca, ni un llac usual, així que  preguntem. El llac s’anuncia com el llac més nét d’Alemania i volem saber per què. Escodrinyem si és cert allò que diuen de la transparència i puresa de les seues aigües...i ho corroborem. 

Embarcadors d'on parteixen els vaixells que van pel llac.

Ens conten que des de l’any 1909 només el poden travessar embarcacions amb motor elèctric, a pedals o bateria per no fer sorolls que puguen molestar a la seua fauna. Això està molt bé, esta idea podríem copiar-la en molts llocs...pel bé de la natura i també pel nostre bé. També, s’entén, està totalment prohibit tirar res que puga contaminar les aigües. Tot està fet pensant en conservar el lloc impecable. Una empresa s’encarrega dels vaixells, procurant amb el seu servei contribuir a la puresa del llac, qualsevol altre particular no pot hi anar. Des de l’any 2003 hi ha dos vaixells amb casc d’acer, la resta continuen sent de fusta com els primers de principis del segle XX.

Deixem l'embarcadors i ens enfilem en un passeig tranquil pel llac...

Des del vaixell admirem el paisatge que entre núvols que apareixen i desapareixen, podem veure. Són unes boires que no deixen de sorprendre i  li donen encara més encís al paratge, li donen un cert misteri, entre voler i no voler descobrir realment que amaguen i saber quines dimensions té realment eixa muntanya que ens acompanya en el nostre passeig amb vaixell. 

Degut a la seua grandària, és poc habitual que el llac es congele en hivern. Diuen que passa una vegada o dos per segle i qui ho ha vist o li ho han contat, diu que fins i tot poden circular cotxes pel  mig* .

De sobte em trau dels pensaments el so d’una trompeta, és un operador del vaixell. Ho fa per a que ens adonem dels nombrosos ecos que generen els penya segats que envolten el llac.

De lluny vegem l’església romànica de san Bartolomé, ampliada al barroc i construïda sobre un monument sacro pagà. I ens apropem a poc a poc i parem en la península on està, formada per la “morrena” o pedres que van arrossegar el glacial. Ens conten també que este lloc era coto de cacera dels reis de Baviera. 

A meitat camí parem a la peninsula de San Bartolomé formada per la “morrena” o pedres que va arrossegar un glacial.

De la península de San Bartolomé partim per fer una ruta a peu. El senderisme és una activitat popular en els Alps, els camins estan ben assenyalats encara que no tots són de  fàcil accés. Tanmateix malgrat la dificultat val la pena totes les possibles penúries que podem passar, per veure el paisatge que amaguen i que es troba al final del camí. 

El senderisme és activitat popular en esta zona de muntanya.
Nosaltres estem disposats a caminar, per on siga i el temps que siga. I això que, parle per mi, sóc una simple aficionada, tanmateix estic disposada a complir tots els reptes que se me presenten. Caminem per una senda i pugem fins els 830 metres d’altitud per tal d’arribar a la CAPELLA DE GEL, que és una gruta  quasi amagada entre muntanyes on la neu no s’ha desfet. Quin raconet! Ens endinsem entre terreny pedregós per anar a xafar la neu. És com un joc això de vore neu, està bé traure de tant en tant els xiquets que portem dins. Està molt bé.

La capella de gel, un raconet inesperat.

Tornem al poble a dinar, uns portem un entrepà i fruita, altres s’asseuen al bar. Uns i altres,  amb la cervesa que no falta, mengem rapidet perquè en acabar de dinar anem a fer una senzilla caminada per arribar al llac OBERSSE que segons ens diuen és la principal font del llac Königssee, afegint, una vegada més, que és una ruta de les que mai oblidarem.

Un gràfic ens mostra els dos llacs, el que hem vist i on anem després de dinar.

Front semblant publicitat per part dels guies de muntanya que ens acompanyen, ens donem pressa...la caminada ens espera i el llac "que mai oblidarem " també. En començar a caminar vegem allunyada la cascada de Röthbach la més alta dels Alps bàvars que fa 400 metres de caiguda.

Comencem a caminar i comencem a descobrir un poc de la meravella que ens espera.
Al final del trajecte admirant la vegetació que trobem de camí, arribem al llac...Tot el que havien augurat era cert. Això si és arribar al paradís... un paradís on no va quasi ningú, un paradís amagat perquè només s’hi pot anar caminant. Malauradament o sortosament segons com es mire no està a l’abast de tothom.

Este llac formava part milers d’any enrere del llac Königssee  però els moviments de terra els separaren mantenint-lo enmig d’una atmosfera fascinat. Les aigües fan reflexos  com si es tractara d’un espill. Són unes imatges que no ens cansem de fotografiar i de mirar, d’assaborir, perquè el passeig el fem sense presses com si tinguérem tot el temps del món. 

Quines aigües tan transparents! No podem deixar d’admirar el paisatge que tenim davant! Al fons hi ha una caseta de fusta...i ens preguntem, per que no hi anar?

I com estem tan disposats a caminar, una vegada arribats al llac no ens conformen en veure’l per una part, encara caminem més vorejant tot el temps les aigües, seguint un camí estret i amb trams dificultosos, per poder admirar el llac des de l’altra banda. 

I ho volem veure per tots els costats...malgrat que això suposa altre trajecte més caminant...
Quin privilegi!, em sent una afortunada per gaudir d’esta meravella. 

Vorejant el llac arribem fins la caseta de fusta que teniem just enfront només arribar al llac

QUADERN DE VIATGE: CAMINS DEL TIROL I BAVIERA 2005

Al llac Königssee vaig estar en agost del 2005, mesos després en gener i febrer de l’any següent va passar este extraordinari fet del qual ens havien parlat recordant temps passats: la superfície del llac es va gelar i va romandre congelada durant 29 dies, en els quals  es va  permetre caminar fins San Bartolomé per un camí marcat.

REFLEXIONS POSTERIORS sobre CAMINS DELS TIROL I BAVIERA 2005








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada