RACÓ VIATGER de Mariló: VALLADOLID II PART: Santa Maria LA ANTIGUA, LA CATEDRAL i PLAÇA D’ESPANYA

dijous, 9 de gener del 2025

VALLADOLID II PART: Santa Maria LA ANTIGUA, LA CATEDRAL i PLAÇA D’ESPANYA

De plaça a plaça. Valladolid en té moltes.

He mostrat la plaça de san Pablo i ara us mostraré la plaça de Portugalete, actualment altre cor de la ciutat, punt neuràlgic i important, despres anirè a la plaça de la Universitat i més tard a la plaça d’Espanya.

La plaça de Portugalete en el passat no era com ara: passava el riu Esgueva descobert. Quan el cobriren es formà una esplanada sobre la que en 1884 es creà un mercat. Eren casetes de fusta i una placeta central també de fusta que amb el temps fou substituïda per altra de ferro. En 1974 enderrocaren el mercat i començà la remodelació de la plaça per adaptar-la a l’entorn històric artístic del lloc. El resultat fou un gran espai obert, en part enjardinat i només per a vianants, sense cotxes. Entre 2007 i 2008 es va construir un aparcament subterrani. En la plaça està, des del 2020, el monument al confrare, donat que la setmana santa està declarada d’interès turístic internacional. L’escultura la formen un adult i una xiqueta, els dos confrares representat el relleu generacional de la festivitat i la incorporació femenina cada vegada més important en la festivitat.

Estem en un punt idoni per contemplar tres monuments importants icones de Valladolid: la Antigua, la col·legiata i la catedral. Però anem pas a pas. Primer mirem cap a un costat. D’esquenes a la catedral i a la col·legiata hi està imponent, i majestosa Santa Maria, coneguda com la Antigua i és un dels pocs vestigis romànics conservats a la ciutat.

Erigida sobre restes romans, la construcció es remunta al segle XI, anterior a la fundació de la col·legiata que està a prop. Se li atribueix la construcció a Pedro Ansurez, considerat el fundador de la ciutat. La prosperitat històrica que anà gaudint Valladolid anà fent que els temples s’adaptaren a les modes i gustos de l’època i els testimonis romànics anaren desapareixent. Sortosament queda en peu este monument que també fou motiu de restauracions i renovacions constant en segles posteriors especialment pels problemes d’humitat i cimentació del terreny, perquè, com ja s’ha dit, el riu passava pel costat.

Té una torre, als peus del temple, esvelta de 55 metres. És un dels campanars romànics més alts d’Espanya datat entre finals del segle XII i principis del XIII. També té una galeria porticada romànica del segle XIII orientada al nord. Generalment les galeries porticades s’orientaven al sud, probablement esta seria com un mirador sobre el riu. La resta de la façana és gòtica del segle XIV.

Ara mirem cap a l’altre costat. A l’esquerra es veu la part de darrere de les ruïnes de la col·legiata i a al dreta, la catedral. És on es veu clarament la raó per la qual és coneix a la catedral com “la inconclusa”. En esta part no es va construir cap façana nord. Al costat hi havia unes cases que entre 1990 i 20025 s’enderrocaren.

La primitiva col·legiata la fundà el comte Ansurez en l’any 1095, en terrenys on estava l’ermita de san Pelayo i se la denominà santa Maria la Mayor, i a la que ja existia se li posà l’apel·latiu de la Antigua per diferenciar-les. En el segle XII se celebraren tres concilis nacionals.

Al segle XIII s’hi feren reformes implantant l’estil gòtic, sortosament es respectà la torre romànica i es construïren davant unes capelles per a enterraments que formen part actualment del museu catedralici. Le ruïnes que veiem actualment són d’esta construcció.

Al segle XVI es considerà que s’havia quedat xicoteta i s’inicià una nova, no sobre la que ja existia sinó perpendicular. Per diversos problemes les obres es paralitzaren quan només hi havia uns ciments i alguns murs. Les obres es reiniciaren l’any 1589 quan començaren les obres de l’actual catedral seguint el projecte de Juan de Herrera. L’enderrocament de la col·legiata començà al segle XVII salvant-se les dependències que resultaren útils per al nou edifici en construcció al costat. L’ús de l’antiga col·legiata va continuar fins l’any 1668, any en el que es traslladà el culte al temple herrerià.

Actualment podem veure les ruïnes de l’antiga col·legiata. Els xiprers marquen el que foren els pilars i divisió de les naus. També podem veure restos de la torre romànica que pertanyia a altra col·legiata anterior i que s’assembla a la de l’església la Antigua. També es conserva la porta nord de l’antiga col·legiata, del segle XIII

Abans de centrar-nos en la catedral i entrar, parem al jardí de davant. Hi està Miguel de Cervantes, des de 1889. L’obra fou creada en 1877 i abans estava en la casa on visquè l’escriptor. A prop, veig una escultura que em resulta familiar perquè n’he vist iguals en altres ciutats: és la que representa “El camino de la lengua” que enllaça tres comunitats. Les ciutats protagonistes són Salamanca, Àvila, Valladolid i Alcalà de Henares.

I cap a on mira Cervantes? Doncs cap a la universitat, una de les més prestigi d’Espanya L’edifici és la seu de la facultat de dret i té una façana barroca de 1718.

Ara si. Tenim davant la Catedral de Nuestra Señora de la Asunción datada al segle XVI, que a instàncies de Felip II adquirí la categoria de catedral en 1595 i afegí elements gòtics. El nou edifici aportà aires moderns arquitectònics sinó també en la tècnica i manera de treballar copiant el sistema portat a les obres de El Escorial. Des de la plaça de la universitat veiem la façana est, com ja s’ha dit no es va acabar per problemes econòmics i perquè era un projecte de gran envergadura. De fet, esta façana fou enllestida a meitat del segle XX

I és que, la quarta col·legiata que acabaria sent catedral començà a construir pels peus, és a dir per la façana sud. Hi ha un arc de triomf d’ordre dòric distribuïda en tres cossos centrals ben definits. En el primer cos està san Pedro i san Pablo i la verge figures del segle XVIII. en el segon cos hi ha una gran finestra rectangular i les escultures dels quatre doctors d església San Ambrosio, san Agustín, san Gregorio i san Jerónimo. En el tercer cos remata amb un frontó triangular on està l’escut amb les inicials de Maria, que està subjectat per dos àngels.

Juan Herrera volia construir quatre torres. Dos ni es feren. Al segle XVIII s’laçà la torre de L’evangeli seguint el model de herrera però acabà enfonta.se. La torre no es tornà a alçar però si entre 1880 i 1890 es construí altra. La cupula i l’escultura del sagrada corazon fou posterior de 1923.

Entre aprofitant que va a començar la missa, aixi que faig poques fotos. L’interior es sobri, hi està enterrat el comte de Ansurez. Es pot pujar a la torre de 75 metres. Hi està el museu diocesà i catedralici. No puge a la torre ni entre al museu. altra vegada serà. Em limite a mirar en silenci Passe per les capelles, mire retaules..pare l’atenció en els grossos pilars i en la volta de la nau central del segle XVII i especialment en la capella major,amb la silleria de cor classicista, l’altar frontal i el retaule major de Juan de Juni del segle XVII col·locat al segle XX, traslladat de l’església de la Antigua.

Des de la catedral segueix passejant...la intenció és arribar a la plaça major...és una zona de restaurants i bars...però abans...m’enfile pel carrer Teresa Gil per anar la plaça de Espanya.

A la plaça destaca la Font dels xiquets, més coneguda com la Font de la bola del món on un globus terraqui gira junta a dos escultures anomenades Bimbis.