Estic en un poble real o és un
escenari de pel·lícula? Està tot tan ben posat, tan bonic...tan preparat...
Santillana és un lloc eminentment turístic, no negue que és bonic i
conserva uns carrers amb patrimoni històric i artístic ple de casones nobiliàries de gran
importància, però no puc deixar de pensar que em sembla un
escenari de pel·lícula, i imaginar que, en arribar la nit i acabar de filmar, van
a desmuntar tot el plató i el poble desapareixerà.
I és que observe cada façana...i està
tot tan ben posat...tan preparat...És la tercera vegada que vinc i sempre tinc
la mateixa sensació: Santillana és com un museu. Patrimoni molt ben conservat però “excessivament”
bolcat al turisme. Els turistes són un fons d’ingrés important per a la
localitat però li lleva la màgia veure tanta botiga i tanta
gent amunt i avall pel carrer principal.
Reconec que esta negativa imatge em ve per ignorància, per no conèixer la història que viuria
darrere de cada façana. Sempre he vingut només per unes hores. Em falta estar
més temps i saber més del passat que li va donar vida, estic
segura, així li trobaria l’encís al poble.
El que si em sap greu és no poder anar a les coves d’Altamira, però no les coves verdaderes, el que s’hi pot veure són una reproducció. Estan a un parell de quilòmetres que nosaltres hem de fer a peu perquè no disposem de vehicle propi. Este viatge per Cantabria l’estem fent depenent dels transports públics i encara que per a nosaltres la distància no és problema, ni caminar tampoc, si ho és el temps. Havíem previst anar per la vesprada a Comillas...i si anem a les coves perdre’m la connexió de l’autobús. Altra vegada serà.
Del conjunt arquitectònic, que no és poc, destaca la col•legiata Santa Jualiana, el monument més important del romànic de Cantàbria. El seu claustre és preciós.
QUADERN DE VIATGE: CANTÀBRIA 2009
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada