De Guatemala no em canse de parlar, els dos viatges fets a este preciós país donaren molt per viure i assaborir. En el primer, m’impactà el passat esplendorós que va representar la civilització maia. I del segon em quede amb el present. I és que el que més vaig assaborir va ser el constant contacte amb la seua gent.
Un dia vàrem estar al poblet de Sololá.
 |
| Mentre creuàvem el poble de Sololá, va haver una retenció que durà quasi mitja hora, un camió no podia donar la volta en un carrer. Aprofitàrem per observar els habitants de Sololà que passaven pel costat, gent amunt i avall... |
Visitàrem un mercat “de i per a ells”. Es barrejàrem amb totes les dones que amuntegades unes al costat d’altres anaven a comprar o seien al seu lloc destinat per vendre.
 |
| De vegades passa que observes un lloc i sembla un quadre. Este era un d’eixos moments i nosaltres formaren part d’ell. |
Alguns homes també hi havia, pocs, i la majoria estaven prenent el Sol.
 |
| Mentre les dones estaven trafegoses , els homes més majors observaven el maremàgnum des de la distància prenent el sol. |
I tots i totes amb les seues vestimentes tradicionals, tots igual vestits i totes igual vestides. És la peculiaritat dels indígenes a Guatemala que malauradament està perdent-se en altres països. A Guatemala encara conserven la tradició de la vestimenta que és diferent segons el poble, cada poble té el seu color i el seu bordat.
 |
| No s’hi podia quasi ni passar. No hi havia turisme, tots eren indígenes locals. |
En l’actualitat es poden veure més de cinc-cents vestits tradicionals diferents. Se sap de quin poble són mirant com vesteixen i quin tocat porten al cap. Cada ètnia sortosament també conserva la seua llengua maia, se’n conserven 21 diferents unes d’altres, fins l’extrem que entre pobles veïns no s’entenen quan parlen. I el castellà a les comunitats rurals el coneixem poc, només per defendre’s.
Mesclar-se entre els compradors i venedors és tota una experiència. Intentar passar desapercebut en un mercat semblant és difícil perquè érem la nota discordant, tanmateix tampoc feien cas de la nostra presència perquè estaven ocupats cadascú en els seus afers de comprar o vendre, la majoria productes del camp.
Després de creuar una part del mercat a l’aire lliure entràrem, no fàcilment per la quantitat de gent hi concentrada, a l’interior del mercat. Era un recinte dedicat també a l’alimentació així com a altres productes necessaris per al dia a dia. Hi també hi havia una part que feia de menjador.
 |
| A la part interior del mercat hi havia també un maremàgnum de tendes diverses on s’hi venien mil coses i un munt de gent.Com els corredors eren estrets quasi ni s’hi podia passar. |
Recordarem aquell mercat i aquella gent durant temps. Hi ha moltes raons: per l'impacte visual amb tant de uniformitat i color, per comprovar la vida diària de l'habitant rural, i sobre tot per veure com malgrat el maremagnum hi havia un gran ordre, respecte i educació digne d'admiració i imitació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada