Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 6 de setembre de 2016

REPUBLICA TXECA: Part antiga de PRAGA

Praga és de les ciutats que malgrat el turisme, a tothom agrada, tal volta perquè inconscientment se sap que és l’única manera com es pot veure, per ser molt visitada.

Teníem una setmana per davant, sense horaris ni previsions, només un llibre guia a la mà i ganes de veure i viure la ciutat. Érem una colla d’amics, garantía de bona sintonia i diversió i teníem un hotel molt allunyat del centre, i açó si que considere, va ser un error. Si torne a anar-hi, intentaré buscar lloc de dormir al cor de la ciutat. La perifèria, on s’hi concentra la gran població, que res a veure té amb el centre històric, ja l'he vista i ja en tinc prou. Eren edificis sense cap personalitat, i molts... De fet diuen les estadístiques que és una de les ciutats més poblades del país. 



I és que just en Praga tot el centre històric  està en un puny, tot junt, i hauria estat molt bé tenir el lloc de dormir a prop de tot el que s’ha de veure. Ja no recorde com anàvem per anar i tornar a l’hotel, però eren dos transports i dels dos, recorde perfectament, la parada de l'hotel, era l’ultima de totes.






Lluny, lluny de tot... Pel mati havíem de fer la previsió del fred i carregar amb tot el que pensàvem faria falta: paraigües, impermeable, jaqueta i anorac, perquè malgrat ser abril, fins i tot va nevar. Amb un hotel cèntric sempre s'hi pot anar a buscar més roba d’abric, si cal, i no es necessari anar tot el dia carregant del que fa falta i del que no.



Però no vaig a ennuvolar la imatge de Praga amb esta situació, perquè realment la ciutat és un goig. Praga és realment bonica, i no perquè ho diga el títol de Patrimoni de la humanitat que ostenta des de l’any 1992, sinó perquè el conjunt de l’ambient i els edificis creen un magnetisme inevitable.



Recorde el pont de san Carlos. Quantes vegades passaríem? Cada dia quatre o cinc... les vistes al riu Moldava, la mateixa arquitectura del pont amb les 30 estàtues i 16 arcs, 516 metres de llarg i 10 d’amplària... el seu ambient d’artistes pintors i musics omplint-lo de màgia... i molta, molta gent, este aspecte era diari i inevitable.


Tradicionalment Praga ha sigut un dels centres culturals més importants d’Europa Central, i quan jo hi vaig estar tenia molta oferta  teatral i operística. Alguns de la colla optaren per comprar entrades per a un representació d’òpera però altres refusàrem la iniciativa perquè la indumentària que portàvem a la maleta no era precisament la més adequada. Vaquers, esportives i anoracs omplien l’equipatge i la gent que entrava a escoltar l'opera anava molt més “perinfollada”.

Però si que vaig anar a una representació de teatre negre, un art molt popular en Praga. Era la primera vegada que presenciava este tipus de teatre mut fonamentat en la música i en els efectes visuals, amb escenari negre i a fosques, i vaig quedar bocabadada amb eixa màgia que aconseguien  unes cortines negres i llums fosforescents.



La tradició musical es fa de notar al llarg de l’any però sobre tot en primavera, és quan Praga celebra els festivals: concerts a les places, als carrers i a les esglésies, on presideix la música d’orgue... hi havia on triar.



Ara mirant les fotos i llegint les notes escrites al meu quadern durant el viatge, recorde estos moments al pont de san carlos, amunt i avall,  o la innocència  retrobada al teatre negre admirant, com una xiqueta, l’espectacle i il•lusionant-me amb la idea de descobrir  com s’aconseguia semblant efecte.

I també recorde quan  al barri jueu,  se me van posar els pèls de punta quan em vaig remuntar mentalment en el temps i  reflexionar-hi sobre la barbàrie feta contra la població jueva.



I em veig al castell de Praga tremolant de fred perquè  mentre el visitàvem nevava... El castell es va construir al segle IX i se'l considera la major fortalesa del món. Conté, entre altres edificis importants, la catedral gòtica de San Vito, la més antiga d’Europa central, escenari de la coronació de tots els reis de Bohemia i on s’hi troben soterrats bisbes i arquebisbes i reis,  i el “callejon del oro y la Alquímia, on es reuniren alquimistes buscant la formula per crear or. Estes dades se saben perquè els experiments es recolliren en la Torre de la Polvora de 1494, que nosaltres no deixàrem de visitar. En este carreró va viure durant molts anys Franz kafka, i no tinc fotos boniques d’este menudet i acolorit carrer perquè estava tan ple de gent que em negava a fer una fotografia on les persones taparen les cases. I recorde que un dia que estava buit, plovia a cànters... ah! i també hi està el museu del joguet... un deliri per als més menudets.





Però si hi ha un punt neuràlgic en Praga és on està el seu rellotge astronòmic del segle XV que és el més antic d’Europa. Cada hora eixen figures que representen els dotze apòstols i altres personatges, el més afamat de tots és l’esquelet, símbol de que la mort sempre està present .





A Praga tornaré...m'agradaria. Ara que ja han passat anys que hi vaig estar, tornaria a passar una setmana lliurement.

QUADERN DE VIATGE  primavera 1996  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada