Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 10 de setembre de 2016

NARBONA (França)


Narbona, va ser la primera ciutat romana de la Gàl•lia.

Pont dels mercaders, abans eren set arcs.

Des de Montpeller anem a Narbona amb tren. Si, hui visitem Narbona, la ciutat romana que  va ser la primera de la Gàl•lia, abans fins i tot de la conquista de Julio Cèsar, va ser fundada el 118 a.C. Estava situada en un lloc estratègic, creuament de molts camins que suposà un creixement econòmic. Davant de l’ajuntament s’hi veu un vestigi de la via domitia, tal com era 100 anys a.C., que travessava la ciutat i fou creada per unir França amb Itàlia i Espanya, concebuda primer per a les milícies romanes fou ràpidament adoptada pels comerciants.

Narbona, és doncs ciutat històrica i al meu parer és agradable, desconeguda turísticament, la gent no hi ve, prefereix parar abans en altres ciutats properes. Però Narbona, amb quasi 53.000 habitants, es mereix una mirada i un passeig, Narbona es mereix no passar-la per alt, a mi m’agrada i crec que a molta gent li pot agradar també. 

Hi ha embolicant-hi tot, les avingudes, les places i els carrers, una atmosfera de tranquil•litat de ciutat poc transitada on es pot passejar vora el riu i on es para a prendre el sol a les places. 

La catedral i el conjunt monumental que l’envolta, com el palau de l’arquebisbe, són dignes de visitar. El palau dels arquebisbes va ser al seus orígens una modesta residència eclesiàstica convertint-se posteriorment en el segon conjunt arquebisbal després del palau dels papes d'Avignon. Està format per dos palaus, l' antic, d'origen romànic i el nou, d'origen gòtic units pel passatge de l'Àncora, que  és el carreró fortificat que forma la separació entre  el palau Vell del Nou. L'entrada es fa per la plaça de l'Ajuntament, i condueix al claustre i la catedral. El nom de passatge de l'Àncora es deu a l'àncora suspesa en un dels arcs del carreró. Aquesta àncora simbolitzava els drets de l'arquebisbe sobre la pesca.A l'arquebisbe se li pagava una taxa d'entrada al port i sobre la pesca realitzada. L'àncora és el símbol dels drets que tenien els arquebisbes de Narbona sobre el port.



Cap al palau dels arquebisbes

La seva façana té tres torres quadrades que daten dels segles XIII i XIV. La part central de la façana va ser restaurada per Viollet-le-Duc, alberga des del segle XIX l'ajuntament de Narbona, el museu d'art i d'història i el museu arqueològic.

La plaça de l’hotel de ville és gran i està animada, té el sabor agradable de la plaça francesa.


La place de l'hotel de ville

Visitem la catedral de Sant Just i Sant Pastor. Té un cor elevat que amb els seu 41 metres d’altura és el tercer més alt de França. Destaca la capella de Notre Dame de Betlem amb una figura d’alabastre de la Verge i el Xiquet. Però sobre tot cal destacar i  observar amb deteniment els tapissos flamencs sobre la creació teixits amb fil de seda i or. 


La catedral

I no s’ha de deixar de visitar el claustre de la catedral del segle XVI, digne de visitar, parant atenció a les gàrgoles testimonis de la vida al llarg de temps que sota les seues mirades ha passat.



Claustre de la catedral

Seguim passejant per la ciutat.

Deixem la plaça principal...

Hi ha un pont de flors que cap visitant de Narbona ha de perdre’s, és on està la resclosa del canal de la Robine, Patrimoni de la Humanitat per UNESCO,  que enllaça amb el canal du Midi. 

Passarela en el pont on es veu el canal de Robine


Al canal du Midi li dedique altre apartat, tanmateix en este post dedicat a la ciutat, deixe constància fotogràfica del seu pas per Narbona .

La resclosa.
Una vegada creuat el xicotet pont, la passarel•la entre les dues villes, seguim caminant vora el canal  per observar de prop altre pont tambè digne de mirar,  un que enfronta, és el dels mercaders, el que resulta una estampa caracteristica dins la ciutat. És un pont que té cases damunt on viu gent, un pont que recorda als que existeixen a Itàlia i l’unic pont habitat de França.

El pont dels mercaders
Este pont estava format per 7 arcs i es feia servir per a entrar a la ciutat antiga des del sud i estava dins la via Domiciana. Avui en dia només és visible un arc, la qual cosa ens dóna idea de l'amplaria del riu a  l'antiguitat.

Pont dels mercaders, amb un arc, abans n'eren set.

Arribem a una plaça molt animada, són les Halles, que tenen vida pròpia, molta vida comercial i social dins i al seu voltant. 

Les Halles

 Les Halles estan en un edifici gran restaurat combinant l'estil modern i perseverant la part antiga i així veiem els vidresde la façana que fan de miralls i contraresten amb el ferro forjat. La gent dins no solament esta comprant, el mercat es veritablement un lloc d’encontre social on molta gent menja de peu elegint entre molta varietat. En Narbona es va a les Halles a menjar com una activitat rutinària i alhora lúdica, és un fet d’entreteniment social. 

Les Halles
El passeig per la ciutat deixant de vorejar el canal ens porta a una casa singular, és la casa de las tres nodrizas, que és arquitectura renaixentista  i data de 1558, és famosa per les cariàtides d’opulentes formes de la façana.
Casa de els cariàtides.

Deambulem d’uns carres a altres, de vegades sabem per on anem, d’altres no, però tant se val, la direcció al canal està clara. Passem per la plaça del foro que antigament, a l’edat mitjana era un mercat, la font és una replica de l’originaria del segle XVII.

Plaça del Foro

I entrem a l’horreum que son uns magatzems descoberts de l’època romana. Està obert al públic des de 1776, construït al final del primer segle aC a 5 metres sota el terra actual, nomes es veu una part. Estes galeries donen pas a xicotetes cel•les on s'emmagatzemaven les mercaderies. Diversos muntacàrregues connectaven el magatzem amb el mercat. Una vegada estem dins  està molt fosc i se senten de fons veus simulant la gent i l’ambient de l’època...Sincerament, fa un poc de por, és esgarrifós, sobre tot si et trobes en el corredor a soles. I cert que m’entra claustrofòbia quan no trobe l’eixida correcta caminant i caminant entre les cavitats subterrànies malgrat estar senyalitzat, però com tots els corredors son similars i hi ha falta de llum per recrear millor l’ambient de l’època... quina angoixa!

L'horreum


QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015

3 comentaris:

  1. Salutacion Mariló. He conegut el teu blog pel nostre amic comú Rafa Morant i he vist la teua entrada. Molt interessant la teua guia de Narbona! Seguiré les teues entrades. Salutacions!

    ResponElimina
  2. Hola Jorge, gràcies. Si, Rafa ha fet d'intermediari. Jo també conec el teu blog ( ja m'he fet seguidora) i el que he llegit fins ara, ho trobe interessant i molt ben escrit. Abraçada i seguim en contacte.

    ResponElimina