DESCOBRINT una part d’ALEMANYA

 Si parlem de viatges, anar a Alemanya sempre és una bona opció. Hi ha molta varietat per a visitar

Fa molts anys vaig estar al sud alemany, a la Selva Negra…i tinc  ganes de tornar-hi perquè amb el temps tinc les imatges difuminades. He d’anar de nou per renovar els records i actualitzar-los.

Els que tinc més recents d’Alemanya, són d’altra part, la qualificada com romàntica. No sé. Tot és qüestió de màrqueting per diferenciar un trajectes d’altres i captar l’atenció.

Reconec que el que jo volia conèixer era Berlín i m’abellia completar el viatge amb altres ciutats alemanyes. Una vegada agafes l’avió s’ha d’amortitzar. Tenia clar que durant estos onze dies volia fer un tast de cada lloc i així, si després m’agradava, podria  hi tornar i repetir més temps.

I una vegada en casa ja sé quines dos ciutats s'ho mereixen.

Pas a pas. Vaig iniciar el trajecte visitant Frankurt, la ciutat antiga i la ciutat financera, quin contrast! Gratacels i edificis antics que s’hi concentren al casc antic i a la seua preciosa plaça on està l’ajuntament. Quina plaça més acollidora! Era l’unic que recordava de la meua primera estada en esta ciutat alemanya...molts anys enrere.

Vaig seguir pel Rin on hi ha poblets encisadors i es pot fer un creuer. Nosaltres férem parada a Bacharach, amb sabor medieval.

I durant el creuer vam gaudir de paisatges idíl·lics mentre preníem el sol a la coberta del vaixell pensant en les llegendes com la de Loreley.

Desprès anàrem a Colònia per visitar especialment la seua catedral, que és una obra arquitectònica sense precedents. Que bonica! I les vidrieres impressionants!

 I férem un passeig per la ciutat.

Tot seguit anàrem a Hannover iniciant la visita a l’Ajuntament nou i després anant al vell. De camí vàrem veure nombroses esglésies i vam passejar per acollidors carrers. En Hannover, el contrast de ciutat moderna i la ciutat vella, és com en la resta d’Alemanya molt patent.

Però un dels gran descobriments va ser conèixer Hamburg, ciutat que em va encisar. I quant que vaig escriure! I és que vàrem veure la ciutat patejant-la...i planol en mà...

 HAMBURG-I PART, HAMBURG-II PART, HAMBURG-III PART, HAMBURG IV PART, HAMBURG V PART

Vàrem passejar buscant monumets tan singulars com Chilehaus, 

També vam anar al port que li ha donat a la ciutat el caracter multicultural. De fons ja es podia veure l’edific de la filarmonica on vam pujar i vam gaudir de precioses vistes.

I vam anar varies vegades als magatzems que són patrimoni de la humanitat.

Vam creuar el riu Elbe per un tunnel sota l’aigua. Una experiència única.

Hamburg em va encisar. I també la població propera:  LUBECK-I PART i LUBECK II PART. A  Lubeck hi ha una porta d’entarada que és un dels monumnets més importants de la ciutat.

I una vegada traspasssada la porta ferem un passeig per la menuda ciutat descobrint el seu esperit mariner i el seu art en fer massapà.

Després anàrem a Berlín, ciutat a la que se li ha de dedicar temps, perquè hi ha tant a veure! BERLÍN: CAP A LA PORTA DE BRANDENBURG, BERLÍN II PART: EL MUR DE LA VERGONYA, BERLÍN III PART, BERLIN IV PART, BERLIN V PART, BERLIN VI PART

Em va sorprendre gratament. La potrat de Brandeburg la varem veure de dia i de nit...

Però el que realment impacta és el seu Mur, i saber la història. Realment sorprèn per molt...i si analitzem el trajecte que ocupava formava com una serp que envoltava la zona comunista.

Berlin es una ciutat especial que cal patejar..

I perdre hores a l’Alexandre Platz...i veure la torre més alta d’alemanya.

S’ha d’anar a l’illa dels museus per impregnar-se d’art.

I nosaltres a més a més, entrarem a la catedral i pujarem al seu mirador.

Amb tot és un goig observar la diferència oest i est, que encara s’hi veu. Abans hi havia dos places principals, dos parcs, dos operes...i eixa dualitat encara perdura. En tornar necessitava saber més de tot el que havia vist. I és que en cada viatge s’aprenen coses noves.  Per exemple, jo, abans d’anar a Berlín no sabia que la ciutat estava construïda sobre zona pantanosa i que excavar un túnel és sempre perillós perquè pot comportar inundacions, per això s’inventà un sistema de  bombeig d’aigua a traves d’uns tubs, la majoria són de color rosa i s’hi veuen per molts llocs de la ciutat.

També em va sorprendre  la gran  quantitat d’obres que hi havia. Diuen que la ciutat sempre esta en constant construcció des de la segona guerra mundial. De fet hi ha un projecte urbanístic que finalitza l’any 2050. S’ha de tornar a Berlín que a mesura que va enllestint obres va canviant la fesomia.

Des de Berlín anàrem a la ciutat propera Potsman gaudint d’un dia d’història, art i naturalesa.

Altre dia anàrem a Dresde, la ciutat que ha ressorgit dels enderrocs i de la destrucció,la injustament massacrada en la guerra, ara és una ciutat que amb gran esforç està aconseguint l’esplendor cultural del passat.

Acabarem el trajecte a Munich d’on vaig agafar l’avió de tornada.  Munich és una ciutat acollidora molt diferent a les del nord.

MUNICH I PART: entre palaus i cotxes

MUNICH-II PART: inici del passeig pel centre històric

MUNICH-III PART: final del passeig pel centre històric

Abans d’entrar en la ciutat, anàrem als jardns d’un palau i a la factoria de BMW. En general vaig veure que els cotxes eren tots d’alta gama, dels que arriben a 260quilometres per hora. A qui li agrade conduir Alemanya és el millor lloc perquè no hi ha límits en la majoria dels trams. No hi ha peatges, les carreteres són  lliures. Això si, els alemanys paguen un impost de circulació que no és barat i que pot duplicar al d’Espanya. Els autobusos i camions també paguen un impost per entrar en raó a les persones o quilometres que fan. Hi ha una policia especial que s’encarrega d’estos controls.

I visitarem la ciutat i escoltarem el carilló del seu Ajuntament, i jo ja era la tercera vegada que l’escoltava d’estades en anys anteriors.

I entre passeig i passeig,  gaudirem especialment de la cervesa.

Des de Munich férem  una  escapada al castell del rei boig, encara que nosaltres no triarem el millor dia climatològicament parlant, plovia i hi havia boira i no sabíem si al capdavall veuríem el castell o no.

REFLEXIONS POSTERIORS, ALEMANYA 2019