Colònia és la ciutat creadora
de la fragància original 4711 coneguda
arreu del món i on està la Catedral que allotja les relíquies del Reis
Mag.
Després d'haver aterrat en Frankfurt i haver fet un creuer pel Rin, estem a Colònia, ciutat fundada pels romans a la vora del Rin i des d’aleshores
ha anat creixent comercial i monumentalment. De fet hi ha dotze esglésies romàniques
dignes de visitar, autentiques joies de la ciutat i d’Alemany en general. Però el que cap persona pot perdre’s és la
Catedral catòlica gòtica visible des de qualsevol lloc de la ciutat. Està
dedicada a San Pere i la Mare de Déu. Al primer colp d’ull impacta no només per
grandària, també per negra, és per la pedra emprada en la construcció que
s’ennegreix amb el temps.
Si, així és, les seues torres ornamentades i negres són visibles anem on
anem perquè és la catedral més gran del país. L’Everest de les Catedrals, li
diuen... són 157 metres... Recorde poc de la primera vegada que la vaig veure,
fa molts anys i va ser una visita llamp que va donar temps a poc.
Hui tampoc estic molt de temps a la ciutat però si puc veure amb més pausa la
catedral admirant detalls de l’interior
que em bocabaden. Camine entre un mar de columnes i observe amb deteniment unes
vidrieres fantàstiques. Algunes restaurades perquè per le vibracions de les
bombes quedaren destruïdes, altres són les originals que aconseguiren
retira-les a tems i altres noves. El temple és gran. És la catedral més gran d’Alemanya
i una de les més grans del món. Començaren a construir-la l’any 1248 amb interrupcions
i no s’enllestí fins l’any 1880.
Les obres començaren partint d’unes ruïnes romanes després que l’emperador del
Sacro Imperi romà germànic Federico Barba-roja donara les relíquies dels Tres Reis
Mags a l’arquebisbat de Colònia l’any 1164 establint la ciutat com principal
destinació de peregrinatge. Segons la llegenda les venerades relíquies foren
rescatades l’any 300dC per l’emperadriu Elena, mare de l’emperador romà Constantí en Saba ubicada a la peninsula
arabiga. Al segle IV Santa Elena va decidir viatjar a Terra Santa per buscar la
Santa Creu i va trobar altres reliquies més. Els ossos del reis Mags també. Va portar les reñiquies a Constantinoble, que aleshores era la capital
de l’imperi romà. Anys després les reliquies foren regalades al bisbe de Milà,
però al segle XII l’emperdor Federico Babaroja se les va emporttar a Colonia. Els
ossos eixiren de Milan en 1164 com boti de guerra de l’emperador.
Li donem la volta al temple fins arribar al tresor. Hi estan les relíquies guardades
al reliquiari original, un gran sarcòfag triple daurat amb incrustacions de
joies que data dels segle XIII, el reliquiari més gran d’occident el trobem
darrere de l’Altar major. Els ossos i la roba de 2000 anys d’antiguitat es descobriren
en l’obertura dels santuari l’any 1864. Els ossos s’embolicaren en llençol
blanc i es guardaren de nou al reliquiari.
Just enfront de la Catedral hi ha una cafeteria amb uns pastissos temptadors,
però el que realment és graciós i curiós és anar al lavabo. Si visiteu Colonia,
entreu-hi. És pura originalitat.
Una vegada vista la Catedral per dins, li donem la
volta per fora.
En un lateral
me n’adone que hi ha un taller on fan restauració de peces de la catedral. Des de fa anys la catedral estan contínuament
restaurant-la, per la contaminació o els coloms que fan malbé la pedra.
Tot el que és important per a visitar en Colònia
està molt a prop. A peu es pot recórrer fàcilment. Al costat de la Catedral, està
el museu romà-germànic on sense entrar-hi s’hi pot veure el Mosaic de Dionisi. El
museu es va obrir l’any 1974 està ubicat sobre l’emplaçament d’una vil·la
romana dels segle III. Es va descobrir l’any 1941 durant l’excavació d’un
refugi antiaeri i es va crear amb la finalitat de protegir la vil.la romana i
el seu mosaic tan valuós.
Junt a la
catedral també està l’estació de trens la principal de la ciutat. L’edifici
dels segle XIX està construït en ferro
forjat. Destruïda en guerra va ser reconstruïda en varies fases.
Abans d’allunyar-nos de la catedral dirigint-nos
cap al riu vull fer una última ullada a la Catedral i les imponents agulles i
em sorprèn que s’haja construït un edifici tapant la vista totalment de la
façana d’un monument que es Patrimoni de
la Humanitat, parle de l’edifici Ludwig que acull el museu Ludwig i la Filharmònica.
S’entén, perquè l’edifici es va inaugurar l’any 1986 i la denominació de Patrimoni
per UNESCO va ser després. És un museu
d’art, dels més importants de Colònia. conté obres del segle XX i XXI, Té una
de les més importants col·leccions de
Pablo Picasso en Europa i en concret la major d’Alemanya també hi ha quadres de
kandinsky, Miró o Dalí. El museu Ludwig es va crear a partir d’una donació
privada.
Seguim camí cap al riu. H ha una ambient molt
agradable.
Deixem a un costat, i quasi ni veiem, el famós pont tan fotografiat i protagonista
de tantes postals de la ciutat. El pont Hohenzollern que també va ser destruït
en guerra i restaurat. La guerra en Colònia, com en tantes altres ciutats, va fer estralls.
Ens apropem. Arribem a una plaça molt acollidora
amb unes cases antigues de colors clars i variats, no cal especificar de nou
que van ser restaurades. En la façana s’indica l’any que van ser construïdes.
Mirant cap amunt sobreïx una torre, és de l’església
romànica de Gross San Martin, que data del segle II quan es va construir en la
seua ubicació actual un graner que després es va transformar en església. Fins
el segle X no es convertiria en església per a un convent de monjos. agustins.
L’edifici actual d’estil romànic tardà es va enllestir a principis del segle
XIII, després de patir un incendi. La torre quadrada de més de 75 metres és
visible des de molts llocs. La corona una cúpula piramidal i quatre torres
menudes.
Ens endinsem al casc antic, on veiem més edificis del
mateix estil i carrers estrets. I llocs per beure cervesa! No falten en les
ciutats alemanyes.
Parem en la plaça on està l’ajuntament nou i es veu
la torre de l’ajuntament vell. És una plaça gran. Un casament s’està celebrant
en estos moments.
A més a més Colònia té dos carrers comercials dels més importants del país: Hohestrasse i Schildergasse.
Estes avingudes corresponen al Cardo romà. Hi trobem les principals
botigues de la ciutat, firmes de moda i complements i per suposat perfumeries
on comprar la famosa aigua de colònia, la marca de perfum més antiga del món
que va aconseguir que Colònia se la coneguera com la ciutat de les fragàncies. Passem
pe la porta del museu del Perfum, situat en la casa Farina, anomenada així en
honor al fundador de la perfumeria Juan Maria farina qui a mitjans del segle
XVIII creava l’original fragància que ha arribat a fama mundial. No entrem al
museu, però segur que és una interessant visita.
El que si fem és anar a l’edifici on es va inventar l’aigua de Colònia.
edifici 4711. Es diu així perquè era la numeració que tenia la casa antigamne.
Hi ha una tenda i una font de la que eix la colònia i no aigua. La botiga està
feta amb gust i és molt temptadora.
Al capdavall, tornem al mateix lloc on hem començat el passeig, a la catedral.
Unes làmines mostren com va quedar la ciutat després de la Guerra i recorde el
que acabe de veure i la important tasca de reconstrucció feta. Veig en les
làmines que la catedral no va ser destruïda, l’estructura es va mantenir
intacta. Passà com en altres ciutats, era el punt de referència de que hi estava el
centre on bombardejar. La catedral comptava amb un sistema d’il·luminació que
advertia als pilots dels bombardejos.
QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada