FOTOS i MÚSICA: ROMA (Itàlia)

Oh mama mia... la bella Itàlia, la bella Roma!!

ROMA passeig per la ciutat-III PART

La Roma clàssica, grandiosa, esplendorosa... es veu entre ruïnes ben conservades i que atrauen tan al turisme, com als amants de la història que front tanta meravella poden entendre el passat romà gloriós.

Un poc de molt...

De Roma cal veure les ruïnes romanes que estàn per tot arreu, algunes són visita ineludible com l’arc de Tito, que és un arc de triomf construït després de la seua mort i en el seu honor. Hi mostra les victòries de l’emperador homenatjat, mescal real i aura de divinitat.

Arc de Tito

Però a mi m’agradà el Coliseu, i molt, imagine que com a la resta de la humanitat que ha tingut la sort de poder anar-hi. Grandiós, espectacular, històric... 500 anys hi va estar complint les funcions al qual va ser destinat. Només donar un colp d’ull extern o intern fa imaginar tot el que el cine ens ha mostrat en tantes i tantes pel•lícules de gladiadors i esclaus, amb lleons pel mig amb gana de menjar. L’any 1980 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO. Es difícil fer-nos idea com seria de gran, 50000 espectadors! Vuitanta files de grades diferenciant classes socials:  més avall l’emperador i senadors i més amunt els estrats inferiors, quan més amunt més baixa consideració. Es conta que la festa de la inauguració va durar 100 dies, tot els poble romà participà i moriren desenes de gladiadors i feres ferotges que donares la vida per a donar espectacle.

El Coliseu

Antigament l’interior havia una coberta de tela que s’accionava amb un sofisticat entramat de cordes i polees, al Coliseu no li faltava de res, cap detall per proporcionar estones de diversió per a qui anava a veure els sanguinolents espectacles on sempre hi havia un que eixia perdent.  A més a més de lluites de gladiadors també s’hi  feien caça d’animals, la majoria feres importades d’Àfrica.

El foro de Trajano també té encant, és el més gran de Roma, de dia és bonic, però la il•luminació nocturna l’envolta de misteri i màgia.

Foro de Trajano

Visita indispensable és el foro romà, la part més important de l’antiga Roma. Observar cada ruïna és remuntar-se a altra manera de viure tan allunyada en el temps i diferent...són vestigis que conten molta història d’un passat gloriós.

Foro romà

El Panteon d’Agriopa o  panteon de roma és un temple de planta circular, construït sobre les ruïnes d’altre anterior incendiat. Se’l coneix com la Rotonda. L’arquitectura és singular. El pòrtic rectangular, com un temple clàssic, dóna pas a una sala circular. Cobert de cúpula semiesfèrica, que té de diàmetre 43’44 metres, la més gran de formigó de la història. La de la basílica de san pedro és més menuda. L’any 1980 el centre històric de Roma inclòs el panteó, fou declarat patrimoni de la humanitat per Unesco.

Altre dia el dediquem a passejar per la piazza del popolo, una de les més conegudes, encara que un poc més allunyada perquè està en el que eren antigament les muralles. És on estava la porta Flamina d’entrada. La plaça està formada per dos semicercles amb reminiscències de la plaça de san pedro Vaticana. Hi ha un obelisc central dedicat al Ramses II, el segon mes antic i un dels més alts de Roma amb 24 metres o 36 si es compta des de baix, sense el suport de base. 

I com estem visitant parts allunyades anem a veure la piràmide Cestia que es troba junt a l’antiga porta de san Paolo. Es construí com sepulcre de Cayo Cestio Epulon, magistrat, la base quadrada té al voltant de 30 metres i arriba a més de 36 metres d’altura, feta en rajola esta recoberta de marbre.

Piràmide Cestia

I també visitem les termes de Caracalla o termes antonines, que foren uns banys públics de la Roma imperial, els més luxosos de la ciutat a l’època. Hi queden restes, les més gran conservades i fragments de mosaics. Algunes banyeres de marbre s’utilitzaren com a fonts al centre de Roma. L’edifici quedà destruït després d’un terratrèmol l’any 847 encara que ja estava en desús perquè els canals d’aigua havien estat destruïts per una anterior guerra.

Termes de Caracalla

I l’últim dia, i com a acomiadament de la ciutat anem a les catacumbes de san Calixto, un gran i important cementeri que començà a existir a meitat del segle II. Antigament era el cementeri oficial de la església de Roma., i ocupa molta extensió, hi ha una xarxa de galeries subterrànies de dos pisos que arriben a una  profunditat de 20 metres. És claustrofòbic, avise i un poc “macabre”. Hi s’enterraren a màrtirs, pontificis i fidels cristians. És esgarrifant, els pèls se me posen de punta mentre amb cara de fastigeig camine entre criptes decorades, passadissos estrets, foscor...no tornaria a entrar –hi, ho tinc claríssim,  una vegada vist, ja està, no cal repetir.

Faig rellegida al text i veig que el que he escrit són simples pinzellades. Un viatge a Roma es mereix més... més informació històrica i artistica, més racons no esmnetats, més sintuacion sno contades que m'he gyardat... Roma és un destí per conéixer.

No he fet menció del lloc on dormien en la segona estada a Roma, crec que m’he enfilat passejant per la ciutat i no he contat l’inici. Ho faig ara. 

Ens acollirem a una oferta vol i hotel, una d’eixes temptadores que no pots deixar escapar. Des de casa, via xarxa, comprovàrem que l’hotel estava bé i era cèntric. I això ens agradà. La sorpresa va arribar en entrar a l’hotel i dir-nos que ja no quedaven habitacions i que nosaltres anàvem a l’altre hotel situat molt a prop. Per la situació no ens queixàrem però si va ser una sorpresa, trobar-nos que l’hotel, el ruïnós edifici, estava al costat d’una casa de prostitució. Les  xiques del bordell estenien la roba interior provocativa just en la terrassa que donava al nostre balcó. La senyora de la casa, la madame, seia totes les vesprades davant de la porta d’entrada a la casa, com fan als nostres pobles quan eixen a prendre la fresca, però ella era per esperar i atraure clientela. Després de set dies la senyora ja ens tenia confiança,  i cada vegada que ens veia eixir de l’hotel ens saludava, bona sera, bon giorno...perquè la senyora estava tothora a la porta del bordell. No ens va suposar cap problema, només perquè ens sentirem enganyades per qui ens va vendre l’oferta.

QUADERN DE VIATGE, ROMA, estiu 1996.

ROMA passeig per la ciutat-II PART

Dóna gust passejar pel centre històric de Roma perquè només donem una passada hi ha art interessant.

Roma és Patrimoni, art, història...diversió, romanticisme...
font d'inspiració d'escriptors, de cineastes, de múscs...Roma és molt.
A la foto: El palau Quirinal.

PRIMERA PART

Si, és cert, a Roma hi ha art i més art. Per tot arreu hi ha on mirar. No hi ha carrer que no ens faça parar, Roma està plena de conjunts escultòrics preciosos, importants i valuosos pels artistes que els van crear. I una cosa tinc clara, en Roma no s’ha d’anar a buscar, els racons interessants eixen al pas.

Hem vist el Vaticà,  hem estat en esglésies importants... i hem parat en llocs mítics, com la fontana de Trevi. Molt a prop d’esta fontana, mil vegades vista en pel·lícules i en fotos, parem l’atenció en altres que de camí trobem, són quatre fonts que coronen quatre cantons.

Trobem quatre fonts en quatre cantons...

Roma té moltes places boniques i acollidores... cert que no sabria dir quina de totes és la millor, perquè cadascuna té un encant especial.

Què dir de campo di fiori o Trastevere?. Són places acollidores i amb ambient diürn amb sabor popular i nocturn inevitablement ple de turisme, que seu a les terrasses a assaborir la pasta italiana i les especialitats de la casa.

I què dir de la piazza Espanya?. Adoptà el nom per estar-hi l’ambaixada d’Espanya davant la Santa Sede. Famosa com la que més, i turística cent per cent, a més,  per estar al costat de la via Condotti que és el carrer de botigues més exclusiu de la ciutat, el que tothom vol anar-hi malgrat siga per mirar escaparates perquè les xifres de preus que no baixen de tres.

És una plaça, la d’Espanya, que requereix el seu temps, no val anar-hi i punt. S’ha de passejar, s’ha de respirar l’ambient de dia i pel vespre, s’ha de seure en alguna cafeteria... Nosaltres ho fem...i per cert en una molt bonica on hi ha en una de les parets representada l’escalinata, la famosa escalinata, que és lloc on s’ha de seure als esglaons i deixar passar el temps. Imprescindible per assaborir l’essència de l’ambient que s’hi forma.

Trobem un plaça preciosa que porta per nom plaça d'Espanya...i a més a més, la trobem real i dibuixada a una paret...

L’escalinata, decorada amb motius florals, és símbol i punt de concentració. La majoria dels que seuen són, som, turistes. Parant l’orella a un costat i altres es barregen tots els idiomes: angles, francès, alemany, rus...valencià...Estic escoltant parlar  en valencià? Si, em gire, m’aprope i de sobte... inesperadament trobe gent que conec. El món és un mocador, allà on vas sempre trobes cares conegudes.

L’escalinata té 135 esglaons i va ser inaugurada l’any 1725 i es va construir gràcies a les aportacions dels borbons francesos amb la finalitat de connectar l’ambaixada amb l’església Trinità dei Monti. Com totes les places, també té la seua fontana central... també de Bernini, és la “Barcaccia” perquè sembla un vaixell naufragat.

I trobem gent i més gent...turistes, cuiriosos, viatgers...

El palau del Quirinal és la residència oficial del president de la república i l’edifici és simbòlic de l’estat italià. Té més de 1200 habitacions. És molt gran, diuen que és el sisè edifici més gran del món i la major residència d’un cap d’estat, també del món.

El palau Quirinal.

         

En el nostre passeig, que en la meua segona estada no es d’un dia sinò de set dies sencers, també passem per carrers menudets i carreronets, cap té desperdici. En Roma no cal buscar, ja ho he dit, tot: carrers, arcs, façanes, fontanes, unes més conegudes que altres... tot el ve de pas.

I el que fem tothom és parar en les places grans. Altre passeig ens porta a la plaça del Capitolio, anomenada originàriament colle caprino perquè era lloc de menjar les cabres. Hui és lloc turístic per excel·lència perquè és on està la lloba famosa, l’estàtua en bronze anomenada Liperca. Té 75 cm de grandària i 114 d’amplària. Segons la mitologia, l’animal donà de mamar a Romulo i Remo fundador de Roma, quan foren manats matar pel rei Amulio. L’estàtua original està al museu de Capitoli. Els xiquets no formen part de l’estàtua original, foren afegits després al conjunt escultòric. Hi ha una copia exacta d’esta estàtua a Llatinoamericà, està a la plaça de Roma de la ciutat de La Paz de Bolívia, donada pels italians a l’ambaixada.

La plaça es va fer  seguint un projecte de Miguel Angel, és lleugerament trapezoïdal per expandir la perspectiva cap al focus visual pel palau Senatorio. El palau Senatorio és la seu de l’ajuntament de Roma. L’escalinata de la Cordonata també va ser dissenyada per Miguel Angel, i està adornada per diverses obres escultòriques.

I cada racó ens fa recordar llegendes...

I si parlem de places, no oblide la plaça Venècia. De tot els passejos per Roma, ara em ve al cap el monument situat en esta plaça dedicat al primer rei d’Itàlia Victor Manuel, el lloc també és conegut també com l’altar de la pàtria o simplement Il Vittoriano. La plaça Venecià, és lloc de pas en nombrosos trajectes amunt i avall fent turisme per la ciutat. I el monument ressalta per la blancor del marbre utilitzat en la construcció, i per gran i per les majestuoses escalinates que un dels dies en el nostre deambular ens serveixen de descans. També és un bon lloc per veure la gent passar.

I admirem els monumnets històrics que recorden els governants..

La construcció d’este monument va comportar controvèrsia perquè suposà la destrucció d’un dels turons històrics on s’hi trobava un barri medieval. Hi ha qui diu que el monument és massa gran i pompós, també hi ha qui diu que tanta blancor el fa ser brillant en dies solejats i pot ser molest per a la vista perquè enlluerna.

Hi està la tomba al soldat desconegut amb una flama eterna, commemorant la primera guerra mundial.

I els admirem a totes les hores del dia... 
Monument a Victor Manuel...primer rei a Itàlia.

I la plaça Navona? Que bonica que és! Té forma allargada seguint la pista d’un estadi i els edificis que l’envolten se situen en el que eren antigament les grades. Curiós, no?

Hi ha tres fonts, tres conjunts escultòrics grans. La més important de Bernini és la central, la font del quatre rius s’anomena i representa els gran rius coneguts en aquella època: Nil Ganges, el Danuvi i Riu de la Plata. La font està coronada per un obelisc de més de 17 metres d’altura, que Domiciano manà construir en Egipte.

plaça Navona

En una ocasió, seguint el llibre guia, volem arribar a la boca della verita. Ens deixem arrossegar per la fama del lloc i volem saber si cal desmitificar o no. I arribem. I resulta ser simplement una antiga mascara de marbre col·locada a la paret de l’església de santa Maria in cosmedin en 1632. És un rostre masculí amb barba, i els ulls, el nas i la boca estan foradats. No se sap quina utilitat tenia només sabem la llegenda. Diuen que si es conta  mentides i poses la mà dins la boca, la perds. Una llegenda que en la pel·lícula “Vacaciones en Roma” van voler aprofitar, i així Gregory Peck fica la mà i alhora se l’amaga i el fet  espanta la innocent Audrey Hepburn que es creu que la boca se l’ha engolida.

Boca de la veritat.

QUADERN DE VIATGE, estiu de l'any 1996

ROMA passeig per la ciutat-I PART

Per conéixer Roma i trobar-la encantadora, un passeig és suficient... tanmateix una vegada se n’ha fet un, se sent la necessitat de fer-ne més. El passat romà atrapa.

Castell de sant Angelo.

Després de visitar el Vaticà creuem el pont més famós i bonic de la ciutat i anem cap al castell de sant Angelo junt al riu Tiber. L’edifici romà també és bonic i espectacular, construït en forma cilíndrica, amb pedra volcànica i revestit en marbre de Carrara, va ser concebut com mausoleu de l’emperador Adriano, però pel lloc estratègic on esta situat es va convertir en edifici militar i fortalesa que servia en les lluites pel domini de la ciutat.

També va ser palau on els papes passaven llargues temporades en temps turbulents. I va servir de presó. Des de 1925 el castell de sant Angelo és un museu. No hi ha cap dependència que ressalta especialment però el que realment cobra importància és el conjunt total i la barreja d’estils que s’hi observen. També destaquen les vistes que des de la terrassa superior es poden veure de la ciutat, del riu Tiber i del Vaticà i el passetto, és a dir el corredor que connecta el castell amb l’estat independent que hi ha dins la ciutat.

Si, és un llarg pont. El  passetto connecta el castell amb la ciutat del Vaticà des de 1277, té al voltant de 800 metres de longitud.

El nom del castell ve de l’any 590 durant una epidèmia de pesta. El papa de l’època Gregorià I va veure l’arcàngel al cim del castell, espasa en mà, donant a entendre que l’epidèmia s’havia acabat. Des d’aleshores la figura de l’arcàngel san Miguel corona l’edifici. 

Però deixem sant Angelo enrere, el passeig per Roma que us mostre, que és un xicotet tast, ha de continuar. I és un tast malgrat ser la meua segona estada, i és que Roma...( com totes les ciutats) es mereix més d’una passegiatta.

El riu, el pont, el castell...

Seguim...i visitem l'esglèsia de santa Maria la Mayor construïda sobre un temple pagà. És església important, perquè és basílica i perquè està dedicada a Maria, i conserva la planta estricament basilical i l’estructura paleocristiana primitiva. L’any 1990 va ser inclosa al llistat de Patrimoni de la Humanitat de Europa per UNESCO.

Santa Maria la Mayor.

També visitem San Juan Letran, la més antiga i més important entre les quatre basíliques majors o papals de Roma amb el títol honorífic de mare i cap de totes les esglésies de la ciutat de Roma i de tota la Terra.

San Juan Letran.

Les altres tres basíliques majors, totes caracteritzades per tenir porta santa i altar papal són: la basílica de san Pedro al Vaticà i la basílica de santa maria Major, que ja hem visitat i ja us he esmentat, i la basílica de san Pablo Extramuros.

Enfront de la basílica de san Juan Letran està l’escalinata santa. Impressiona veure la devoció, encara que imagine que hi haurà de tot, gent que puja perquè s’ha de pujar, i ho dic perquè mentre hi sóc, estic escoltant comentaris al meu voltant que em fan pensar-ho. L’escalinata és de marbre i té 28 esglaons.

Santa Helena, mare de Constantino l’any 326 va manar portar-la des de Jerusalem, concretament des del palau de Poncio Pilato, perquè diuen que és  la què Jesús va pujar divendres sant al palau per ser jutjat. Es per això que se la venera i se la qualifica com el lloc més sant de Roma i del món. Els devots la pugen agenollats per pregar i fer penitència. L’amiga Rosa, que ens acompanya, ho fa també, encara que no sé si amb la devoció que toca, això si ho fa amb el convenciment que així ja te indulgència per tot en el que de dolent en el passat ha fet i amb esperança que tembé li serveisca per a indultar-la pel que en el futur farà. 

Des de 1723 esta folrada de fusta de nouera per protegir-la del desgast produït pel constat peregrinatge. Hi ha trams recoberts de vidre que protegeixen el que sembla era sang de Crist però jo no he vist, simplement perquè no l’he pujada a genollons, com la tradició i la devoció mana. L’amiga Rosa que si ho ha fet, no ho corrobora perquè l’escala estava plena de gent i segons ha contat, no li ha donat temps de mirar més enllà d’on anava posant el genoll cada vegada conforme avançava.

El palau Berberini va ser construït al segle XVII i és una de les dues seus de la Galeria nacional d’art antic, i una part de les  dependències estan ocupades per un organisme militar. Enmig de la plaça està la font Tritoni que és de Bernini. 

Molt a prop d’esta plaça està la que acull la Fontana de Trevi, que és, segons dieun,  la més gran de totes les fonts romanes, té al voltant de 40 metres frontals i és la més famosa de les fonts barroques italianes.

I... està embolicada de llegenda: si es tira la moneda, és garantitza la tornada a Roma. Jo he de dir que no ho vaig fer la primera vegada que vaig anar a Roma i he tornat...no m'ha fet falta la moneda, simplement la voluntat. Així que cadascú pense si el que es diu de l’efectivitat de la moneda és o no és cert. Jo només dic que hi ha altres versions diferents i cadascuna ofereix un privilegi: unes un nuvi, altres un casament, altres benaventurança.... S’estima que es tiren al voltant de 3000 euros al dia, i que cada vegada és més. Quina bestiesa no? Cada any es rescaten de l’aigua les monedes. Un any foren quasi 400 mil euros els rescatats, i l’any 2012, 540 mil euros, xifra històrica malgrat que hi ha sovint robatoris. Em conten que el que es trau de la font es destina a obra social... està bé, i si la informació no és correcta es deuria tenir en compte.

QUADERN DE VIATGE: ROMA estiu, any 1996.