ROMA passeig per la ciutat-II PART

Dóna gust passejar pel centre històric de Roma perquè només donem una passada hi ha art interessant.

Roma és Patrimoni, art, història...diversió, romanticisme...
font d'inspiració d'escriptors, de cineastes, de múscs...Roma és molt.
A la foto: El palau Quirinal.

PRIMERA PART

Si, és cert, a Roma hi ha art i més art. Per tot arreu hi ha on mirar. No hi ha carrer que no ens faça parar, Roma està plena de conjunts escultòrics preciosos, importants i valuosos pels artistes que els van crear. I una cosa tinc clara, en Roma no s’ha d’anar a buscar, els racons interessants eixen al pas.

Hem vist el Vaticà,  hem estat en esglésies importants... i hem parat en llocs mítics, com la fontana de Trevi. Molt a prop d’esta fontana, mil vegades vista en pel·lícules i en fotos, parem l’atenció en altres que de camí trobem, són quatre fonts que coronen quatre cantons.

Trobem quatre fonts en quatre cantons...

Roma té moltes places boniques i acollidores... cert que no sabria dir quina de totes és la millor, perquè cadascuna té un encant especial.

Què dir de campo di fiori o Trastevere?. Són places acollidores i amb ambient diürn amb sabor popular i nocturn inevitablement ple de turisme, que seu a les terrasses a assaborir la pasta italiana i les especialitats de la casa.

I què dir de la piazza Espanya?. Adoptà el nom per estar-hi l’ambaixada d’Espanya davant la Santa Sede. Famosa com la que més, i turística cent per cent, a més,  per estar al costat de la via Condotti que és el carrer de botigues més exclusiu de la ciutat, el que tothom vol anar-hi malgrat siga per mirar escaparates perquè les xifres de preus que no baixen de tres.

És una plaça, la d’Espanya, que requereix el seu temps, no val anar-hi i punt. S’ha de passejar, s’ha de respirar l’ambient de dia i pel vespre, s’ha de seure en alguna cafeteria... Nosaltres ho fem...i per cert en una molt bonica on hi ha en una de les parets representada l’escalinata, la famosa escalinata, que és lloc on s’ha de seure als esglaons i deixar passar el temps. Imprescindible per assaborir l’essència de l’ambient que s’hi forma.

Trobem un plaça preciosa que porta per nom plaça d'Espanya...i a més a més, la trobem real i dibuixada a una paret...

L’escalinata, decorada amb motius florals, és símbol i punt de concentració. La majoria dels que seuen són, som, turistes. Parant l’orella a un costat i altres es barregen tots els idiomes: angles, francès, alemany, rus...valencià...Estic escoltant parlar  en valencià? Si, em gire, m’aprope i de sobte... inesperadament trobe gent que conec. El món és un mocador, allà on vas sempre trobes cares conegudes.

L’escalinata té 135 esglaons i va ser inaugurada l’any 1725 i es va construir gràcies a les aportacions dels borbons francesos amb la finalitat de connectar l’ambaixada amb l’església Trinità dei Monti. Com totes les places, també té la seua fontana central... també de Bernini, és la “Barcaccia” perquè sembla un vaixell naufragat.

I trobem gent i més gent...turistes, cuiriosos, viatgers...

El palau del Quirinal és la residència oficial del president de la república i l’edifici és simbòlic de l’estat italià. Té més de 1200 habitacions. És molt gran, diuen que és el sisè edifici més gran del món i la major residència d’un cap d’estat, també del món.

El palau Quirinal.

         

En el nostre passeig, que en la meua segona estada no es d’un dia sinò de set dies sencers, també passem per carrers menudets i carreronets, cap té desperdici. En Roma no cal buscar, ja ho he dit, tot: carrers, arcs, façanes, fontanes, unes més conegudes que altres... tot el ve de pas.

I el que fem tothom és parar en les places grans. Altre passeig ens porta a la plaça del Capitolio, anomenada originàriament colle caprino perquè era lloc de menjar les cabres. Hui és lloc turístic per excel·lència perquè és on està la lloba famosa, l’estàtua en bronze anomenada Liperca. Té 75 cm de grandària i 114 d’amplària. Segons la mitologia, l’animal donà de mamar a Romulo i Remo fundador de Roma, quan foren manats matar pel rei Amulio. L’estàtua original està al museu de Capitoli. Els xiquets no formen part de l’estàtua original, foren afegits després al conjunt escultòric. Hi ha una copia exacta d’esta estàtua a Llatinoamericà, està a la plaça de Roma de la ciutat de La Paz de Bolívia, donada pels italians a l’ambaixada.

La plaça es va fer  seguint un projecte de Miguel Angel, és lleugerament trapezoïdal per expandir la perspectiva cap al focus visual pel palau Senatorio. El palau Senatorio és la seu de l’ajuntament de Roma. L’escalinata de la Cordonata també va ser dissenyada per Miguel Angel, i està adornada per diverses obres escultòriques.

I cada racó ens fa recordar llegendes...

I si parlem de places, no oblide la plaça Venècia. De tot els passejos per Roma, ara em ve al cap el monument situat en esta plaça dedicat al primer rei d’Itàlia Victor Manuel, el lloc també és conegut també com l’altar de la pàtria o simplement Il Vittoriano. La plaça Venecià, és lloc de pas en nombrosos trajectes amunt i avall fent turisme per la ciutat. I el monument ressalta per la blancor del marbre utilitzat en la construcció, i per gran i per les majestuoses escalinates que un dels dies en el nostre deambular ens serveixen de descans. També és un bon lloc per veure la gent passar.

I admirem els monumnets històrics que recorden els governants..

La construcció d’este monument va comportar controvèrsia perquè suposà la destrucció d’un dels turons històrics on s’hi trobava un barri medieval. Hi ha qui diu que el monument és massa gran i pompós, també hi ha qui diu que tanta blancor el fa ser brillant en dies solejats i pot ser molest per a la vista perquè enlluerna.

Hi està la tomba al soldat desconegut amb una flama eterna, commemorant la primera guerra mundial.

I els admirem a totes les hores del dia... 
Monument a Victor Manuel...primer rei a Itàlia.

I la plaça Navona? Que bonica que és! Té forma allargada seguint la pista d’un estadi i els edificis que l’envolten se situen en el que eren antigament les grades. Curiós, no?

Hi ha tres fonts, tres conjunts escultòrics grans. La més important de Bernini és la central, la font del quatre rius s’anomena i representa els gran rius coneguts en aquella època: Nil Ganges, el Danuvi i Riu de la Plata. La font està coronada per un obelisc de més de 17 metres d’altura, que Domiciano manà construir en Egipte.

plaça Navona

En una ocasió, seguint el llibre guia, volem arribar a la boca della verita. Ens deixem arrossegar per la fama del lloc i volem saber si cal desmitificar o no. I arribem. I resulta ser simplement una antiga mascara de marbre col·locada a la paret de l’església de santa Maria in cosmedin en 1632. És un rostre masculí amb barba, i els ulls, el nas i la boca estan foradats. No se sap quina utilitat tenia només sabem la llegenda. Diuen que si es conta  mentides i poses la mà dins la boca, la perds. Una llegenda que en la pel·lícula “Vacaciones en Roma” van voler aprofitar, i així Gregory Peck fica la mà i alhora se l’amaga i el fet  espanta la innocent Audrey Hepburn que es creu que la boca se l’ha engolida.

Boca de la veritat.

QUADERN DE VIATGE, estiu de l'any 1996