BOCAIRENT (València) l-PART: El barri medieval

No exagere si dic que Bocairent, a la província de València, és un dels pobles més bonics d’Espanya.

No exagere si dic que Bocairent, a la província de València, és un dels pobles més bonics d’Espanya. Ho dic amb convenciment i també amb un grau de subjectivisme que no puc evitar perquè és un lloc on tinc arrels familiars i lligams d’amistat. Un poble on sovint hi vaig perquè el tinc molt a prop i perquè m’agrada, que és el millor motiu. He estat moltes vegades però mai com l’última vegada, la que us mostre, perquè no el faig a soles, m’acompanyen els amics catalans Enric, Celia i Mercè i de Bocairent, Fina i Ximo, que fan de cicerones. No podíem tenir-ne altres millors.

Us mostre un tast per a que jutgeu vosaltres i que no siga la meua opinió la que parle. Bocairent té molt, hui us mostre una part, una part desglossada en dues. Altre dia el dedicaré a museus i la part religiosa, perquè ni en un dia es pot veure, ni en un article cap tot el que ofereix este poble situat a la serra Mariola, escenari incomparable. 

Comence per la serra Mariola, (més de la meitat del territori protegit pertany al terme de Bocairent) que a més a més ofereix rutes precioses, per a caminar, també per anar amb bicicleta o a cavall, es pot triar. La Serra Mariola, declarada Parc Natural, és coneguda per la varietat de plantes aromàtiques i medicinals. I ací faig una parada rememorant a ma mare que, des de sempre, la recorde quan cada dia es bevia la seua infusió feta amb les herbes que de tant en tant algun cosí bocairentí  li portava. Mai oblidaré l’olor de la casa cada matí, a herbes, a serra, a natura... és un d’eixos records inesborrables. 

I comencem el passeig pel poble.

Ja, abans d’arribar, quan encara estem per la carretera trobem la imatge que captiva, la que obliga a tothom a parar. Qui no sap res de Bocairent endevina que serà un poble amb encant i no pot evitar parar per fer-li fotografia o simplement admirar la panoràmica.

Si el visitant vol fer nit, opció molt recomanable per poder veure el poble tranquil•lament i gaudir de la pau que s’hi respira, pot escollir entre molta oferta per a hostatjar-se. Hi ha cases rurals i hotels, com l’Agora que està situat en un edifici modernista que pertany al conjunt de cases senyorials, és un hotel amb encant, servei personalitzat i familiar, on les 8 habitacions estan decorades amb un gust especial, destaquen les suites: Paquistan, China, Tailàndia o Africa, que a més a més et fan somniar amb viatges exòtics. Jo les he vist, són una preciositat.

hotel Agora

Ja he escrit quasi un full i encara no hem començat el passeig! I  és que, com dic, de Bocairent es pot contar molt. Començaré pel barri medieval, altre dia us mostraré les coves, la cava i la plaça de bous, visitat en este mateix  passeig.

Ens trobem amb els amics Fina i Ximo que ens porten pel barri medieval. Ja tenia ganes d’agafar la càmera i fotografiar-lo! I mira que he vingut vegades! però mai he recorregut tant com en esta ocasió. Perquè quan es va amb gent local es pot veure fins el racó més amagat i oblidat. `

Comencem el passeig... amb Fina, Ximo i el seu gos d'amfitrions.

Abans passem per l’emblemàtic arc que dona a la plaça de l’ajuntament per fer una ullada a este punt neuràlgic del poble presidit per una font central. 

Passant l'arc que dóna a la plaça de l'ajuntament.

El casc antic de Bocairent està declarat conjunt històric artístic, és una imprescindible visita per observar l’entramat de carrers àrabs amb pujades i baixades, hi ha escales per minorar costeres, hi ha places menudes, hi ha carrers sense eixida, hi ha moltes fonts, hi ha molts testos amb plantes i flors... Trobem al nostre pas cases restaurades algunes viuen, altres abandonades, també hi ha altres condicionades com a cases rurals, l’únic inconvenient del barri és que els vehicles no poden arribar-hi. 

Les fonts abunden, la primera que trobem, molt a prop d’un safareig, és de 1793, la majoria daten del segle XVIII.

safareig

Entre les cases hi ha ermites encaixonades, com la de la mare de Déu del Desemparats que és del segle XVIII amb la curiositat que originàriament era el segon pis d’una casa particular.

Ermita de la Mare de Déu dels Desamparats.

racó amb encant...

Moltes cases que cauen es converteixen en jardins. Accedim a un d’ells i veiem la torre dels portuguesos on comprovem com està el poble construït. Nosaltres estem front a la part alta de la torre, i per trobar la base hem de mirar avall. Així és Bocairent, construït en pendent. Entenem així, una vegada més les costeres que hem trepitjat i ens dona idea de les que queden encara. 

Torre desl portuguesos.

Tots els racons són dignes de fotografiar. Tots m’agraden. 

Racó amb encant...

Seguim avançant, pel laberíntic entramat de carrers i parem en un punt molt interessant. Volem veure l’estructura d’unes cases medievals, fent tasques de rehabilitació del barri l’any 2008 posaren al descobert l’estructura d’estes quatre cases. Hi queden com a vestigi per saber com es vivia i a que es dedicava la gent de Bocairent:  al treball tèxtil en casa i a tasques de camp també. S’hi veu alhora com es distribuïen les dependències. La més antiga és dels segles XVl-XVll

Cap a les cases medievals.

Cases medievals.

Cases medievals.

Vista des de les cases medievals.

Deixem enrere les cases medievals i seguim trajecte sempre seguint les passades i explicacions dels amics Fina i Ximo, fins a arribar a un punt molt fotografiat, perquè és realment un racó bonic i acollidor. Es nota que el veïnat té cura i el manté.

racons amb encant...

Després anem a la plaça de sant Vicent o de la presó on està l’antic ajuntament. Hi està el balcó on proclamaren patro del poble a san Blai segles enrere i enfront  hi ha una casa amb una finestra molt particular que sempre que la veig em pare a mirar-la perquè em recorda a un palau venecià.

Panell explicatiuon informa tot el que es pot veure a la placeta

racons amb encant que envolten la plaça...

Continuem el passeig pel barri medieval.

racons amb encant...

La  casa del poeta Ibm Ruhaim.

El trajecte ens porta a una part de barri cada vegada menys habitada, és la més antiga, on hi ha moltes cases a punt de caure. També trobem que hi ha parts que estant rehabilitant.

La part mé antiga del barri medieval.

Estem ja al barri de sant Joan, el més antic, on estava la comunitat jueva, i és que a Bocairent van conviure àrabs, jueus i cristians. Hi ha una ermita, és l’edifici cristià més antic del poble, era la primitiva església, edificada al segle XVlll substituint l’antiga mesquita.

ermita de sant Joan

Una vegada fet el recorregut, un d’ells, perquè ens hem deixat carrers, eixim seguint un camí que voreja el poble.

Cami extern que voreja el barri medieval

Arribem a un punt que ofereix les millor vistes de Bocairent que seguiré contant en altre moment, us deixe assaborir este primer contacte.

 QUADERN DE VIATGE, BOCAIRENT, estiu 2016

Vols llegir la II i IIIpart?

BOCAIRENT: seguim el passeig
BOCAIRENT: un poc més III PART