LISBOA: ELEVADORS i TRAMVIES

Lisboa està situada sobre set colines, així que l’ús dels tramvies, elevadors i funiculars no és un invent per als turistes, és el mig de transport que el lisboeta utilitza per moure’s per la ciutat.

Estem a Lisboa, que bonica! I que particular! Per què? Doncs, entre altres coses, ho és pels tramvies, els funiculars i els elevadors que salven les costeres per poder accedir de les parts baixes a les altes. Són  els que donen a la ciutat, a més a més, sabor antic i autenticitat del passat. 

Són, en molts dels casos, necessaris per a Lisboa. Però no sempre. Els turistes, com toca per la simple condició ser de turista, els utilitzem, són una curiosa atracció més que ofereix la ciutat. Però també és cert que moltes de les costeres que un elevador puja directament, també s’hi poden salvar a peu, simplement emprant unes escalinates o seguint carrers en ziga- zaga, acabant sent un agradable passeig. Jo us done un consell: s’ha de fer tot, utilitzar estos mitjans de transport i gaudir del passejos que s’hi poden fer per a evitar-los. 

Ja feia molts anys que havia visitat per primera vegada Portugal i també Lisboa, i trobe moltes diferències. Ara proliferen uns vehicles més xicotets, tipus tuc-tuc, que és un transport asiàtic per excel•lència, però que per anar amunt i avall per alguns carrers costeruts i entramats van molt bé. Tot siga per afavorir la vida del turista. A mi, sincerament, em trenca els esquemes i prefereisc veure els tramvies circular sense els minúsculs vehicles interposant-se. No puc deixar de veure el tuc tuc fora de lloc. Però contra gustos, no hi ha res escrit i el negoci és el negoci.

Nosaltres, com unes turistes més, hem pujat al tramvia 28 fent la cua corresponent, que no ha sigut molta comparant la que hem vist a altra gent fer. Al tuc tuc portuguès no puge, ni pujaré, em negue. Cada cosa al seu lloc. 

El tramvia 28

La primera vegada que vaig vindre a Lisboa no vaig pujar al tramvia 28, però esta vegada, amb més dies per davant si que puge. I és que tothom parla sobre ell i si no puge, després no podré jutjar. S’ha de parlar del que se sap i es coneix.

Nosaltres l’agafem per curiositat (virtut del viatger) i ho fem des de praça Martim Moniz i encara que la parada final és el famós cementeri de Prazeres, en esta ocasió ha parat abans i a més a més hem transbordat a la plaça Luis de Camoes. L’imprevist canvi  ha estat per qüestió d’horari i de torns de conductors.

Praça Maritm Moniz

I en acabar el trajecte dic que m’ha agradat l’experiència. En realitat, sincerament, no dóna la sensació que caus en “una turistada”. O si, però no importa. És un tramvia turístic però també local. I encara que el 90 per cent dels que hi pugen som estrangers no li lleva interès al trajecte que fa. Tothom avisa que hi ha carteristes que aprofiten tanta gent amuntegada per apropiar-se del que no és seu, per la qual cosa anem amb quatre ulls. Quan viatges arreu del món, i quan vas per casa, sempre s’ha d’anar a l’aguait i així i tot, de vegades passa algun fet desventurat. 

Tramvia 28

El tramvia 28 és una institució, quasi se'l podria catalogar de monument “actiu”. Funciona des de 1914, i eixa antiguitat és la que abelleix veure i gaudir. És un goig tastar el sabor del passat impregnat als seients de fusta del menut vagó i escoltar la campaneta avisant als que creuen pel carrer per així evitar accidents.

Tramvia 28 al seu pas per Praça do Comerço

El tramvia et dóna una idea de la ciutat, fa recorregut de quasi 10 quilòmetres pels principals monuments i mostra l’essència real i popular. És una hora de trajecte. Quan el tramvia va per Alfama hi ha trams que s’arriba a pensar que no podrà passar o pujar per ser carrers estrets i empinats.

Tramvia 28

Amb el canvi de trajecte imprevist el tramvia fa parada final a la basílica la Estrela ja al barri d’Alcantara i no al cementeri de Prazeres. No importa, com tenim l’església davant entrem i després passegem pel jardí que hi ha enfront. 

Com estem en una zona més allunyada del centre volem aprofitar per visitar-la o donar una volta, així que agafem el plànol per situar-nos i veiem que el pont del 25 d’abril està prop.

Al capdavall, el passeig no ha acabat tan bé com esperàvem perquè caminant caminat hem acabat perdent-nos. Volíem anar cap al riu per anar als peus del pont 25 d’abril. Mirant el plànol sembla fàcil però després de caminar i caminar no hi ha manera d’arribar al punt que busquem, així que ens conformem en veure el pont per damunt nostre. Però com sempre, s’ha de veure la part positiva, ha estat bé perdre’s perquè hem vist el barri d’Alcantara en essència, que sembla una altra ciutat.

Com canvia l’aspecte de barri a barri!. Passa en Lisboa i en qualsevol ciutat. 

Alcantara

Pont del 25 abril

Deixem la idea primera d’agafar el tramvia 28 de tornada i optem per l’autobús que ens retorna a prop de “casa”. No volem de nou fer la caminada de regrés costera amunt cap a praça la Estrella, 

Altre dia també pugem al tramvia 15 per anar al barri de Belen, fa també un trajecte interessant anant per una zona que si no fóra així no la veuríem. I casualment és així com anem de nou a la zona d’Alcantara però està vegada sobre rails i de nou vegem el pont 25 d’abril de prop.

Vista del pont des del tramvia 15

I és que tramvies... en Lisboa no en falten. Se'n veuen  pintats en quadres o en cartells per a publicitat. I els lisboetes saben de la seua importància i ho exploten. Hi ha objectes, souvenirs representant-lo, cartells...fins si tot un lloc de menjar en forma de tramvia on parem casualment a dinar un dia situat en la zona d’Alfama.

El tramvia...per tot arreu...

Altre mig de transport és l’elevador, i el més característic de Lisboa és l’ELEVADOR DE SANTA JUSTA, per ser l’únic ascensor en vertical a l’aire lliure. Diuen que va ser dissenyat per un alumne d’Eiffel però no està molt clar si és cert, no se sap si hi ha relació entre Raoul Mesnier de Ponsard i el creador de la torre Eiffel. El que si està verificat és que funciona des de 1902, aleshores amb vapor, i cinc anys després s’electrificaria.

Com el tramvia 28, este ascensor també és una institució. Este si que veig clarament que solament pugem turistes. Nosaltres caiguem en la temptació però perquè tenim la targeta de transports CARD i no paguem. La targeta Card resulta avantatjosa sempre que s’entre als llocs que permet entrada gratuïta o reducció de preu. Hi ha un llistat i cal estudiar la conveniència o no d’agafar la targeta per a un dia, dos o tres, segons convinga, si és que convé. Pujar a l’elevador de sant Justa és car, molt car, s’aprofiten del turista. Quan jo hi vaig està de reformes i el veiem tot cobert per un andamiatge, fem cua, però no molta i entrem. 

elevador de santa Justa

L’ascensor és gran, revestit de fusta, deu tenir cabuda per a unes 20 persones, no comptabilitze les que pugem. Nosaltres no paguem, ja ho he dit, gràcies a la CARD però si s’ha de pagar, avise de bestreta que no val la pena perquè el trajecte de pujada dels 45 metres dura generalment un minut escasament. A la part alta s'hi pot accedir a peu per una escalinata.

Encara que, quan nosaltres pugem el trajecte dura més i és que insperadament l’ascensor es para a meitat camí. Ens pregunbtem si és una avaria. El jove encarregat de fer pujar i baixar mira una porta i mira altra, comprova que estan correctament tancades i l’ascensor continua sense respondre. Al final opta per cridar pel telèfon d’emergència i sortosament per a tots, que espectants estem mirant tots els moviments del xicot, l’ascensor puja i arriba al destí final. Quin esglai!

elevador de sant Justa

Una vegada eixim trobem una escala de caragol, que segons havia llegit a le sguies, s’havia de pagar a banda, tanmateix com no hi ha cap impediment, cap amunt ens enfilem tots a veure las vista panoràmica de tots els costats de la ciutat.

escala de caragol que ens porta més amunt...a gaudir de millors vistes.

És una imatge de 360 graus: el castell, l’hotel, les places principals... tot es veu des de dalt. és una meravella.

Des de dalt...

Despres baixem l’escala i abans d’gafar l’ascensor de tonada també trobem vistes boniques, el Carmo està molt a prop una plataforma accedeix a la plá on s’hi troba.

Abans d'agafar l'ascensor...més vistes...

Un dia pugem a barrio alto amb el FUNICULAR DA GLORIA, el segon més vell de lisboa, funciona des de 1885.  que eix de la plaça resturadores, pugem perquè amb la Card que encara tenim vigent ens eix gratuït, sinò ja dic que, al meu parer,  no val la pena. Per pujar al barri alt i al  mirador de san pedro hi ha altre acces més directe per la calçada da gloria. 

Funicular da Gloria

Però nosaltres pugem, com toca, per ser turistes. També té el seu encant pujar en un mitjan de transport tan antic i peculiar. Només són 276 metres fins el mirador, que si és molt en linia recta en ziga-zaga no es nota. Fem la visita ràida, pugem, vegem el mirador i baixem, jas hi tornarem altre dia a mitjan vesprada a contemplar les maginfiques viste, com totes les que de qualsevol punt s’hi veuen de la ciutat.

Funicular da gloria

Nosaltres accedim altre dia al barri alt per una escalinata que té el seu encant, no va directa al mirador, però de camí s’hi veu el barri alt, és la calçada do duque que té bones vistes i parteix de darrere l’estació ferroviaria de rossio.

Calçada do Duque

La veritat és que les costeres de Lisboa són empinades però facils de remuntar. Tal volta és que estic acostumada a carrers amb costeres i les d’esta ciutat em semblen “light”.

Una de les costeres...

QUADERN DE VIATGE, estiu LISBOA 2014