ROMA passeig per la ciutat-III PART

La Roma clàssica, grandiosa, esplendorosa... es veu entre ruïnes ben conservades i que atrauen tan al turisme, com als amants de la història que front tanta meravella poden entendre el passat romà gloriós.

Un poc de molt...

De Roma cal veure les ruïnes romanes que estàn per tot arreu, algunes són visita ineludible com l’arc de Tito, que és un arc de triomf construït després de la seua mort i en el seu honor. Hi mostra les victòries de l’emperador homenatjat, mescal real i aura de divinitat.

Arc de Tito

Però a mi m’agradà el Coliseu, i molt, imagine que com a la resta de la humanitat que ha tingut la sort de poder anar-hi. Grandiós, espectacular, històric... 500 anys hi va estar complint les funcions al qual va ser destinat. Només donar un colp d’ull extern o intern fa imaginar tot el que el cine ens ha mostrat en tantes i tantes pel•lícules de gladiadors i esclaus, amb lleons pel mig amb gana de menjar. L’any 1980 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per UNESCO. Es difícil fer-nos idea com seria de gran, 50000 espectadors! Vuitanta files de grades diferenciant classes socials:  més avall l’emperador i senadors i més amunt els estrats inferiors, quan més amunt més baixa consideració. Es conta que la festa de la inauguració va durar 100 dies, tot els poble romà participà i moriren desenes de gladiadors i feres ferotges que donares la vida per a donar espectacle.

El Coliseu

Antigament l’interior havia una coberta de tela que s’accionava amb un sofisticat entramat de cordes i polees, al Coliseu no li faltava de res, cap detall per proporcionar estones de diversió per a qui anava a veure els sanguinolents espectacles on sempre hi havia un que eixia perdent.  A més a més de lluites de gladiadors també s’hi  feien caça d’animals, la majoria feres importades d’Àfrica.

El foro de Trajano també té encant, és el més gran de Roma, de dia és bonic, però la il•luminació nocturna l’envolta de misteri i màgia.

Foro de Trajano

Visita indispensable és el foro romà, la part més important de l’antiga Roma. Observar cada ruïna és remuntar-se a altra manera de viure tan allunyada en el temps i diferent...són vestigis que conten molta història d’un passat gloriós.

Foro romà

El Panteon d’Agriopa o  panteon de roma és un temple de planta circular, construït sobre les ruïnes d’altre anterior incendiat. Se’l coneix com la Rotonda. L’arquitectura és singular. El pòrtic rectangular, com un temple clàssic, dóna pas a una sala circular. Cobert de cúpula semiesfèrica, que té de diàmetre 43’44 metres, la més gran de formigó de la història. La de la basílica de san pedro és més menuda. L’any 1980 el centre històric de Roma inclòs el panteó, fou declarat patrimoni de la humanitat per Unesco.

Altre dia el dediquem a passejar per la piazza del popolo, una de les més conegudes, encara que un poc més allunyada perquè està en el que eren antigament les muralles. És on estava la porta Flamina d’entrada. La plaça està formada per dos semicercles amb reminiscències de la plaça de san pedro Vaticana. Hi ha un obelisc central dedicat al Ramses II, el segon mes antic i un dels més alts de Roma amb 24 metres o 36 si es compta des de baix, sense el suport de base. 

I com estem visitant parts allunyades anem a veure la piràmide Cestia que es troba junt a l’antiga porta de san Paolo. Es construí com sepulcre de Cayo Cestio Epulon, magistrat, la base quadrada té al voltant de 30 metres i arriba a més de 36 metres d’altura, feta en rajola esta recoberta de marbre.

Piràmide Cestia

I també visitem les termes de Caracalla o termes antonines, que foren uns banys públics de la Roma imperial, els més luxosos de la ciutat a l’època. Hi queden restes, les més gran conservades i fragments de mosaics. Algunes banyeres de marbre s’utilitzaren com a fonts al centre de Roma. L’edifici quedà destruït després d’un terratrèmol l’any 847 encara que ja estava en desús perquè els canals d’aigua havien estat destruïts per una anterior guerra.

Termes de Caracalla

I l’últim dia, i com a acomiadament de la ciutat anem a les catacumbes de san Calixto, un gran i important cementeri que començà a existir a meitat del segle II. Antigament era el cementeri oficial de la església de Roma., i ocupa molta extensió, hi ha una xarxa de galeries subterrànies de dos pisos que arriben a una  profunditat de 20 metres. És claustrofòbic, avise i un poc “macabre”. Hi s’enterraren a màrtirs, pontificis i fidels cristians. És esgarrifant, els pèls se me posen de punta mentre amb cara de fastigeig camine entre criptes decorades, passadissos estrets, foscor...no tornaria a entrar –hi, ho tinc claríssim,  una vegada vist, ja està, no cal repetir.

Faig rellegida al text i veig que el que he escrit són simples pinzellades. Un viatge a Roma es mereix més... més informació històrica i artistica, més racons no esmnetats, més sintuacion sno contades que m'he gyardat... Roma és un destí per conéixer.

No he fet menció del lloc on dormien en la segona estada a Roma, crec que m’he enfilat passejant per la ciutat i no he contat l’inici. Ho faig ara. 

Ens acollirem a una oferta vol i hotel, una d’eixes temptadores que no pots deixar escapar. Des de casa, via xarxa, comprovàrem que l’hotel estava bé i era cèntric. I això ens agradà. La sorpresa va arribar en entrar a l’hotel i dir-nos que ja no quedaven habitacions i que nosaltres anàvem a l’altre hotel situat molt a prop. Per la situació no ens queixàrem però si va ser una sorpresa, trobar-nos que l’hotel, el ruïnós edifici, estava al costat d’una casa de prostitució. Les  xiques del bordell estenien la roba interior provocativa just en la terrassa que donava al nostre balcó. La senyora de la casa, la madame, seia totes les vesprades davant de la porta d’entrada a la casa, com fan als nostres pobles quan eixen a prendre la fresca, però ella era per esperar i atraure clientela. Després de set dies la senyora ja ens tenia confiança,  i cada vegada que ens veia eixir de l’hotel ens saludava, bona sera, bon giorno...perquè la senyora estava tothora a la porta del bordell. No ens va suposar cap problema, només perquè ens sentirem enganyades per qui ens va vendre l’oferta.

QUADERN DE VIATGE, ROMA, estiu 1996.