Del segle XII, època de major esplendor a la Vall de Boi, queda un Patrimoni de la Humanitat singular i especial, esplendorós, complet i únic, un conjunt d’esglésies romàniques que es conservaren en l’estil com es construïren per aïllament i falta de recursos.
Hui anem a la Vall de Boí, que
no és una vall, sinó una conjunt de valls, on hi ha 16 pobles. Hi ha una raó
ineludible per anar-hi, i és el seu conjunt Patrimoni de la Humanitat, un
conjunt format per temples romànics dels segles XI i XII molt ben conservats. El
títol es va atorgar el 30 de novembre de 2000 per originalitat i valor històric
i artístic, també pel valor de saber combinar la bellesa i la utilitat donat
que els alts i fortificats campanars, els serviren per comunicar-se entre pobles. Altre motiu
fou la puresa de l’estil en la majoria d’elles, degut en gran part per ser
pobles aïllats i a més a més per falta de recursos i no poder substituir les
seues esglésies per altres més modernes gòtiques o barroques segons anava
evolucionat el temps.
Son huit esglésies i una
ermita al llarg de 15 quilòmetres: l’església de Sant Feliu, en Barruera, la de
San Juan Bautista en Boí, l’església de Santa
María i San Clemente, en Taüll, la de la Asunción de Cóll, la de Sta. Maria
de Cardet, l’església de la Natividad i l’ermita de St. Quirc de
Durro, i l’església de Sta. Eulalia d’Erill la Vall. Són temples que des
que són Patrimoni de la Humanitat compleixen la doble funció cultural i
religiosa perquè en la majoria continuen en activitat, hi van parelles per
casar-se o pares per batejar o famílies per soterrar un familiar.
La majoria dels pobles amb
estos tresors del passat els veiem a traves de la finestra del vehicle. I és
que per anar a la Vall de Boí, des de Vielha hem agafat la N-230 fins quasi arribar
a El Pont de Suert. Abans, passat Les Bordes, ens desviem per L-500 per
endinsar-nos en els pobles que són bressol del romànic per excel·lència, pobles
que són un referent quan es tracta d’este estil del segle XII.
El nostre destí és Taüll, un
dels llocs on el romànic està representat amb majúscules, tanmateix no és l’únic
lloc important. Des de la carretera
veiem l’església de sant Feliu en un extrem del poble de Barruera. És una església
d’una sola nau amb dos àbsides. El campanar està adossat al mur sud. Els dos
primers pisos són romànics, però els superiors són d’un reforma posterior del
segle XVI. Esta església si té nous elements per les reformes patides al llarg
dels segles.
Són pobles que, en gran part, es conserven com en l’antiguitat i les esglésies també han conservat l’essència, l’estil pur, sense canvis, sens evolució a cap altre estil arquitectònic posterior i sortosament, estan quasi com quan les construïren. També passem per davant de Sant Joan de Boi, una església de planta basilical amb tres naus separades per columnes. Com en l’anterior, el campanar està adossat al mur del sud.
Al final del trajecte en el que hem anant pujant i pujant en altitud, arribem al poble de Taüll que està a 1.488 m, però no baixem, encara pugem més perquè aparquem a un quilòmetre més amunt, al Pla de l’Ermita que està a 1.618 m. Així el passeig el fem costera avall. En realitat Pla de l’Ermita és un municipi d’uns 80 habitants que es va crear juntament amb l’estació t’esqui de Boí Taüll. De lluny veiem el campanar de l’església de Sant Clement, que serà el final de la visita
Baixem a Taüll. El segle XII fou època d’esplendor a la Vall de Boí, gràcies a la fortuna dels senyors de Eril que començaren a construir esglésies per la zona alçant ben alts els campanars. Alts per a que es veieren des de lluny i erigits cap al cel indicant el cel. Les esglésies utilitzaven tots els símbols per ensenyar, però també volien demostrar qui manava. Les esglésies tenien també la finalitat de consolidar el seu poder en la Vall, de la que acabaven de fer-se el amos. També amb la construcció de les esglésies donaven es gracies a Déu per les victòries aconseguides en les lluites de reconquista junt al rei d’Aragó.
En no res estem en la plaça del poble davant de l’església de Santa Maria. Destaca la torre del campanar, alta i esvelta de cinc pisos, això si un poc torta, Es veu la decoració llombarda en els àbsides amb arcs cecs molts simples i elegant. Les façanes oest i nord no tenen ornamentació. En totes les esglésies romàniques de Boí, com esta o la de San Clement, que després veurem, trobem els murs exteriors i interiors en pedra, sense color, però en l’antiguitat el color significava poder i riquesa, que era el que volien demostrar els senyors d’Erill i els seus descendents. Així que tot estava cobert per figures i escenes de diferents colors i tonalitats fetes pels millors artistes. Quant més color demostrava més riquesa. Per decisió d’uns entesos en art i història, les pintures de Santa maria, com les d’altres, foren arrancades entre 1919 i 1923 i es conserven al museu nacional d’art de Catalunya. Corrien perill de ser venudes als Estats Units. De fet hi ha un fresc que des de l’any 1935 està en el museu Fogg Art de la universitat americana de Harvard.
A l’interior s’ha deixat algunes reproduccions de com eren les pintures per a que els visitants ens fem una idea de com era. Una és el pantocràtor que capta l’atenció, amb eixa mirada que allà on estàs està mirant-te. L’església va patir reformes als segles passats però a finals del segle XX es va fer una intervenció per tornar-la com era en els inicis, amb la primitiva estructura. Santa Maria té planta basilical amb tres naus separades per columnes. Té tres àbsides semicilíndrics.
En un lateral hi ha un antic retaule barroc que durant segles va ocultar les pintures murals de àbsida central.
També hi ha unes piles
baptismals.
Quan eixim donem una volta per
la palça i els voltants.
Un carret de gelat, amb una
gran gos molt pacific, crida l’atenció és d’ una senyora fa gelat artesanal de
formatge.
Anem baixant, passem per una
plaça amb una font des d’on hi ha unes boniques vistes de la part baixa de
Taüll i el campanar de Sant Clement.
La mirem per tots els
laterals...la torre alta, el cementeri al costat...plnat basilical i
campanar..alt..molt alts... 6 pisos...i decoració llombarda fina i elegant.
Entrem dins. L’entrada està subjecta a un horari, perquè hi ha una projecció. No sabem molt bé què serà. Mire l’àbsida central. Hi ha restes de la pintura que hi havia en el passat: un pantocràtor, els evangelistes i els apòstols..esl originals es conserven al museu de Catalunya. Me n’adone de les columnes que separen les naus les tres naus...
Estem expectants en silenci cara a l’altar. Mentre espere vaig mirant... està tot fosc...
De sobte comença la
projecció... es un vídeo mapping espectacular.
No podem deixar de mirar i escoltar la música que ho acompanya mentre es
veu el procés de creació del mural, com van apareixent els elements i van
omplint-se de color...
És realment un vídeo
interessant. I didàctic... uns focus van assenyalant com era i com està en
l’actualitat.
És bocabadant...
.
... tot, però més al final veient com estava pintada al segle XII. Estic emocionada. No havia vist mai res semblant. No recorde el que hem pagat per entrar, que ha estat més barat perquè ens hem ajuntat un grup...però ha valgut la pena... I he vist moltes projeccions sobre edificis i monuments...en Espanya i en l’estranger... però com esta...mai. Pot ser siga única en Catalunya, Espanya i Europa i estic segura que no tardaran a imitar. En tot cas, si que és una projecció única perquè el que mostra és únic: l’interior d’esta església romànica Patrimoni de la Humanitat.
Necessite fer una última
mirada al pantocràtor i recordar de nou les imatges de la projecció mostrant
com era.
L’església està en la carretera...creuem perquè hi ha un cartell que vull veure de prop...és una impressionant creació que representa un ull, l’ull del pantocràtor que tot ho veu estigues on estigues... i la composició està feta amb ous de fusta pintats. Reconec que és altra obra d’art, com el que hem vist abans, esta es contemporània i feta per l’artista ucrainiana Oksana Mas.
Deixem Taüll i tornem a Vielha...sóc conscient que la Vall de Boi és molt més, que podríem entrar als poblets i veure cada església amb deteniment, podríem fer caminades pels voltants... però al capdavall tenim la retina plena d’imatges i sensacions incomparables i se’ns ha quedat molt bon sabor de boca...
QUADERN DE VIATGE, estiu 2022, VALL D’ARAN i voltants
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada