TERRES DEL NORD
Jordi Canal-Soler
Alaska no és un destí que tenia en ment per visitar a curt termini quan vaig agafar este llibre entre mans, sobre tot
perquè en tinc molts altres pendents i mai m’havia parat a pensar en esta part
del món tan allunyada. El més a prop d’Alaska on he estat, fent recapitulació
mental viatgera, va ser... una vegada que vaig passar, com un llamp, per les
ciutats canadenques de Montreal, Toronto, Ottawa i Quebec... i l’altra part de
Canadà, més propera a Alaska, la vaig deixar de banda...i és que era un trajecte fugaç i no hi
havia temps material.
I ara Jordi Canal-Soler m’ha despertat ganes de viure el que ell ha
viscut i que tan bé conta en esta
guia-manual-llibre d’història-experiències-anèdotes... I és que, Jordi és un gran viatger experimentat que sempre va ben documentat,
a i més a més, durant este viatge, altres llibres d’aventures l’acompanyen.
No sé si faré algun dia este trajecte, però el que si dic és que llegint
estes pàgines ja l’he fet. I és que Jordi Canal-Soler sap escriure, transmet, contagia
el que sent, de vegades el seu fred o patiment per la fatiga, altres l’alegria,
com quan va d’autoestopista i troba qui el puja... o també ens fa sentir el goig després d’una bona
conversa.
És una realitat dir que l’autor sap comunicar literàriament. I, també és
bon comunicador xerrant amb la gent, com bé ho demostren les seus intervencions
radiofòniques viatgeres, o les seues conferències, que no en són poques. No és la primera vegada que dic que l’autor en qüestió sap escriure, ja ho
vaig fer ressenyant el seu llibre on conta la seua odissea cap al Pol Nord, un trajecte envoltant de gel, de fred de
solitud....
En "Terres del Nord", Jordi parteix de Juneau, a partir d’este punt llegint el llibre fem
un viatge històric i literari acompanyant a l’autor en el seu trajecte:
Haines, Skagway, Ghilkoot trail, Whuitehorse, Dawson, Fairbanks, cercle polar
artic, Barrow, Nome, Denali, Anchorage, Homer i Kodiak.
Amb estil directe, descriptiu i subjectiu, són els ulls del viatger curiós els que ens guien, ulls que també complementen el que veuen tirant la mirada enrere i mostrant-nos fets històrics i personatges del passat que ajuden més a entendre. Les anècdotes que conta, siga pròpies o d’altres, siga del present o del passat i que han estat protagonitzades per personatges llegendaris ajuden a entendre, també les fotos incloses al llibre. I a més a més estan les fotos que inclou al seu web de viatges i que he estat mirant alhora que avançava en la lectura del viatge.
Amb estil directe, descriptiu i subjectiu, són els ulls del viatger curiós els que ens guien, ulls que també complementen el que veuen tirant la mirada enrere i mostrant-nos fets històrics i personatges del passat que ajuden més a entendre. Les anècdotes que conta, siga pròpies o d’altres, siga del present o del passat i que han estat protagonitzades per personatges llegendaris ajuden a entendre, també les fotos incloses al llibre. I a més a més estan les fotos que inclou al seu web de viatges i que he estat mirant alhora que avançava en la lectura del viatge.
M’agraden les continues referències al cine que fa perquè convida a
recordar les pel·lícules situades en estos paratges o les referències
bibliogràfiques que motiven a llegir algun que altre llibre. Hi ha moltes. Els referents històrics tampoc no falten.
Jordi amb ulls curiosos trepitja els mateixos camins que aquells buscadors
d’or trepitjaren fent homenatge a aquells que, per altra banda, no eren homes
pobres sinó gent amb diners perquè mamprendre l’aventura de l’or tenia moltes
despeses. Alguns d’ells eren intrèpids, altres inconscients, també hi hauria de
desesperats o cobdiciosos i hi hauria qui se’l podria qualificar amb tots estos
termes.
I així de la mà d’un gran viatger fem el que ell fa: entrem en mines, vegem
com remunta el salmó pel riu, seguim els rastres dels ossos... de caribus, de
balenes, de bous mesquers, de gossos de trineu... trobem serradors de boscos, coneguem als indis tingli, entrem a curiosos museus...
coneixem ciutats vives i altres ja mortes que foren seu dels buscadors d’or que
vingueren per estes terres. Còmodament llegint, caminem per la dura senda
chilkoot trail, ruta obligada dels buscadors, un camí gens fàcil ple de
fantasmes. I també al seu costat experimentem què és allò de buscar or, en el
riu i plat en mà. També visitem als inuit alguns dels quals viuen entre cranis,
costelles, vertebres i altres ossos de gegants marins. I amb ell coneixem
l’existència d’un oleoducte que trenca un paisatge idíl·lic. I és que Jordi també ens mostra allò que no és
bonic, com el riu ple de salmons morts i putrefactes o els problemes per l’escalfament
global.
Moltes gràcies, Mariló! Venint d'una escriptora i viatgera com tu, les teves paraules són dels millors elogis! Una abraçda, Jordi
ResponEliminaDe res...Jordi...un plaer llegir-te...
ResponElimina