RACÓ VIATGER de Mariló: ALACANT: PLANES de la BARONIA

dissabte, 9 d’abril del 2016

ALACANT: PLANES de la BARONIA

Planes de la baronia és un xicotet- gran poble que destaca per les cireres però també pels bonics carres costeruts plens de bona gent.

Planes de la Baronia, amb el castell i l'ermita al fons.

Planes de la Baronia pertany al Comtat, a la província d’Alacant, que integra alhora les pedanies de Benialfaquí, Catamarruch i Margarida.

Planes és un poble xicotet en habitants i gran en moltes altres coses, entre altres, Planes és conegut com la capital de les cireres, unes cireres que cada any es cullen i que són ben dolces i grosses.

Les cireres són famoses... per bones i saboroses.

Us convide a fer un passeig pels seus carrers, situats entre serres, que són costeruts i amb escalinates per salvar el desnivell.

Us convide a que m’acompanyeu per este llogaret que a mi m’agrada tant, per ell i per la seua gent.

Passeig pel poble...

Us convide a que feu caminades i passejos, siga cap a l’ermita del Cristo seguint el trajecte del via crucis, o pel barranc de l’encantà, un preciós paratge natural que a més a més guarda una llegenda amagada.

L'ermita...

I us convide, perquè la visita a este llogaret que té al voltant de 800 habitants, val la pena, bé siga en hivern, amb la gelor forta a l’ambient i algun any les teulades cobertes de blanc... siga en estiu, on el bullici de la gent es nota perquè venen els planers que se n’han anat a viure fora i també amics i coneguts... siga en primavera, on els cireres estan florits i ofereixen un espectacle visual incomparable... o siga en la tardor, on l’espectacle visual ofereix la varietat cromàtica de les fulles que revolen pel terra o queden com una estora... Siga quan siga, les portes de Planes estan sempre obertes per al visitant amant de l’aire sa de les muntanyes.

La part antiga conviu amb la més moderna.

La mirada de Planes que us mostre hui és amb la tardor de fons, amb les fulles grogues, i marrons envoltant-nos donant-li un toc preciós de color.

Planes és un poble envoltat de natura...

Planes de la Baronia té títol senyorial, la qual cosa dóna categoria històrica que convida a indagar al passat. I ho faig, m’agrada escorcollar en la història que configura el temps actual.

Planes té un castell construït sobre un assentament de l’edat de bronze que fou controlat i dominat per l’afamat cabdill musulmà Al Azraq fins la reconquesta de Jaume I i del que malauradament només queden els murs dels segle XII i XIII.

Passeig pel poble...

És el que he comprovat en esta visita, una de tantes que faig. El castell és l’edifici més emblemàtic del poble, situat sobre un turó a prop de 500 metres, domina la població i no m’agrada veure’l en estat d’abandó. Ja sé que és necessitaria molt de pressupost per rehabilitar i que no es perda el que encara hi ha, ja ho sé, però conservar el patrimoni històric és important per no perdre la identitat. Després de la conquesta cristiana el castell pertanyia als diferents senyors de la Baronia. Al segle XX encara era de propietat privada, fins que l’any 1992 l’Ajuntament el va adquirir definitivament.

Me n’adone de com les cases estan arrimades quasi formant part d’ell.

Des de l'esglèsia cap al castell.

El poble vist des de la part alta, on està el castell.

També he anat al Llavador i la Font Nova que rep l’aigua de l’aqüeducte, l’aigua de la font no és potable, encara que se sol veure o refrescar-se amb ella, però té importància històrica perquè era la que subministrava la major part de l’aigua des del segle XIII.

El llavador.

I he baixat a veure de prop l’aqüeducte, que segons diuen és d’origen musulmà. Com no fer-ho? L’estampa de tardor és temptadora, les fulles cobreixen el paratge com una estora.

l'aqüeducte.

També ressalta l’edifici de l’ajuntament que és del segle XVIII on hi ha una porta d’entrada al l’antic recinte emmurallat de la vil•la. El primer pis és com una llotja amb tres arcs que donen accés a l’interior. L’edifici va tenir dferents usos: antigamnet com a presó i fins els anys setanta del sehel XX també escola.

Ajuntament.

I deixant de banda els edificis civils fem una mirada als religiosos com és l’esglèsia parroquial Nuestra señora de la Asunción.

Al voltant de l'esglèsia.

L'esglèsia.

Es tracta d’una església amb tres naus separades per arcs de mig punt, amb altars com capelles dedicades a diferents sants. En el meu passeig pel poble me n’adone d’un detall, i és que vaja per on vaja la torre sobre eix i ressalta, no es perd de vista, com el castell es veu des de la llunyania. L’església es construí sobre una mesquita i és el punt de reunió de fidels diaris, setmanals i de tothom en festes patronals, creients i no creients, l’església concentra a la majoria.

Torre de l'esglèsia.

També podem pujar a l’ermita anomenada de tres maneres: del Santíssim Crist, de san Cristòfol, o de Planes. Jo cada any en festes puge-hi seguint el ritual, m’agrada fer la caminada fent el trajecte del Via Crucis, en zig-zag i en pendent, i una vegada dalt, esmorzar, entrar a l’ermita i fer una volta per admirar el paisatge que l’envolta, les muntanyes i el pantà de Beniarres que tant de bé proporciona.

L'ermita.

I com no? No es pot deixar de visitar el barranc de l’Encantà, que és un paratge natural d’una gran bellesa amb un curs d’aigua intermitent. El passeig al llarg de 4 quilòmetres ens mostra tolls d’aigua entre roques gegants propicis per al bany però alhora perillosos perquè mai se sap la fondària que poden arribar, la caminada entre pedres i caminals, ens mostra varietat de plantes aromàtiques i arbres típics dels clima mediterrani.

Barranc de l'Encantà.

I sobre tot el passeig convida a rememorar la llegenda que guarda, transmesa oralment d’una generació a l’altra. Us la conte i amb ella acabe. I es que hi ha una pedra circular en forma de cova on diuen que els Moros front a l’arribada de els tropes de Jaume I, amagaren els tresors i deixaren encantada una donzella que cada any eix i entra de nou el mateix dia I apareix esperant que finalment algun home la trie a ella i no al tresor, i així la lliure del sortilegi que la manté presonera en este paratge.