MADRID: EL TEMPLE DE DEBOD

El temple de Debod està en un jardí dins de la ciutat, és un toc de tranquil•litat entre el maremàgnum urbà.

Hi ha ciutats molt grans que visite o he visitat de tant en tant, com és Barcelona o Madrid, on  no puc fer una simple mirada per plasmar-la en la seua totalitat i us les he de mostrar fragmentades.

I així hui comence per Madrid i ho faig caminant cap a la zona oest, junt a la plaça d’Espanya, una plaça gran i emblemàtica, on en esta última visita a la capital, faig parada obligada per visitar un amic que està de cheff en un restaurant de “fama”, un lloc sobre tot conegut entre artistes, actors i cantants, que hi van atrets pels bons arrossos que el valencià fa. 

Plaça de Espanya

Creuem la plaça i al costat del parc de l’oest hi ha un temple que especialment m’agrada: El temple de Debod. I sé la raó, esta vegada ho sé, és per la meua fascinació pel món egipci faraònic. Este monument únic a Espanya d’estes característiques i un dels pocs testimonis egipcis que es poden veure fora d’Egipte, el vaig visitar per primera vegada ja fa molts anys i vaig quedar fascinada. Jo encara no havia visitat Egipte i este monument em va pareix espectacular. Anys després, continua agradant-me, tal volta per senzill o per la situació davant l’aigua que fa de mirall jugant a simetries boniques i incomparables. 

En la primera visita, vaig voler saber més de la història que comporta, també sobre la controvèrsia o dubtes que genera.  Hi ha qui pensa que es una reproducció. I no ho és, en absolut. Té més de 2200 anys d’antiguitat. El temple de Debod és un original, procedent del sud d’Egipte, a 15 quilometres d’Assuan, i manat construir per un rei nubi. Estava dedicat als deus Amon i Isis. I és realment antic que data del segle I a.C, i no una reproducció moderna, és un privilegi per a Madrid i per a Espanya. 

Arribant al temple des de l’est hi ha un camí processional que transcorre a traves de tres portes de pedra, un estanc i finalment el propi temple.

El temple va ser un regal que Egipte va fer a Espanya l’any 1968 en agraïment per l’ajuda rebuda després de la crida internacional realitzada per Unesco. La crida era  per a salvar els  temples de la regió de Núbia, principalment el d’Abu Simbel, en perill de desaparició per la construcció de la pressa d’Assuan. Quan va ser traslladat es situà de manera que conservara aproximadament la mateixa orientació que en el seu lloc d’origen. El treball de munttge i col.locació del temple egipci en el nou emplaçament fou dirigit per l'arqueoleg i professor Martin Almagro Basch.

El temple de Debod va ser inaugurat el 20 de juliol de 1972, després de dos anys de reconstrucció. Va ser un procés molt complicat, perquè a més a més de no disposar de plànols clars, en el desmantellament i trasllat es perderen algunes peces. 

Durant les dècades posteriors el temple no va ser valorat com calia i no se l’atenia com es mereixia, la zona on està era insegura. Però les coses han canviat, esta última visita he trobat un parc ple de visitants i de vida, colles de joves i famílies, parelles...aficionats  a la fotografia. I es que el temple és un escenari molt bonic i atraient per a practicar amb la càmera el joc de les llums o les simetries, és un plaer anar buscant els angles més adequats per emmarcar els temples. 

I si és bonic de dia, més ho és, si cal, al vespre, a l’hora baixa, entre dos llums, quan el sol s’amaga. És l’hora màgica quan el sol s’apaga i les llums elèctriques comencen a funcionar. M’he quedat bocabadada de la gran quantitat de gent que s’ha apropat per veure com el sol desapareix, com juga  a pintar el cel de varietat de rojos diferents.  Definitivament és la millor hora per visitar-lo. 

Les 8 hectàrees de jardins que l’envolten són els millors seients per a contemplar l’espectable, molta gent segur que aprofita per fer un picnic.

Hi ha èpoques en que també es pot visitar per dins, amb informació sobre mitologia, societat i jeroglífics, també hi ha una maqueta on estan representats tots els temples que existien antigament en la regió de Núbia. Tot pot ser interessant per apropar-se a l’època dels farons, i així qui no ho conega pot fer in tast i qui ja ha estat a Egipte podrà recordar el que ha visitat. En tot cas, el temple de Debod és un bon lloc per passar una estona i així gaudir del vespre en un jardí dins de la ciutat: és un toc de tranquil•litat entre el maremàgnum urbà.

QUADERN DE VIATGE, MADRID, tardor 2015