Alexander platz és un dels cors de Berlín, el de l’Est, perquè a diferència d’altres ciutats aquesta, durant anys per culpa de la separació, ha necessitat les pulsacions de dos punts neuràlgics.
Alexander platz és una de les històriques places imprescindible de Berlín on
s’han de perdre hores anant amunt i avall per conèixer un poc l’esperit de la
ciutat.
Commemora la visita a la ciutat del tsar
Alejandro I de Prusia en el segle XIX. Esta és la millor pista per saber que
està situada al costat Est. No és una plaça usual, no respecta la forma
rectangular ni quadrada, ni ovalada que es poden veure en altres llocs. Està
plaça no té descripció de forma, al menys jo no trobe les paraules adequades.
Perquè no es pot dir que hi ha una, sinó més d’una i estan connectades. I enmig
una estació de trens, tramvies i metro.
Així que és fàcil arribar-hi. Va ser on començaren les protestes que portaren a
la caiguda del Mur.
Hi trobem la icònica torre de telecomunicacions Fernsehturn inaugurada l’any 1969, amb 368
metres és una de les edificacions més altes d’Europa. Es va construir per
destacar i demostrar el poder comunista per damunt del capitalisme. I ho va
aconseguir. S’hi pot pujar pagant a la plataforma d’observació situada a 203
metres on hi ha un restaurant- giratori que proporciona unes vistes de 360º. Hi
ha sempre cues però es pot fer reserva prèvia. La torre és punt de referència.
De lluny es veu.
És una temptació fotografiar-la des de diverses perspectives, amb sol, amb núvols, amb pluja... de lluny, de prop, des de la base... altra vegada tornaré a Berlín per fotografiar la perspectiva des de dalt del mirador. Esta vegada no ha pogut ser. En Berlín hi ha tanta oferta que s’ha de triar i deixar-se coses a veure de costat.
Rotes Rathaus o casa Roja, és l’ajuntament, una enorme construcció renaixentista construïda entre els anys 1861 i 1869.
Des de la Font de Neptú hi ha una bonica perspectiva. Es una font inaugurada l’any 1891 i és gran. En guerra va patir destrosses i després de ser desmuntada i restaurada l’any 1969 es va col·locar al lloc actual. Hi trobem al deu romà dels oceans envoltat de xiquets jugant en l’aigua. També hi ha animals aquàtics com tortugues, cocodrils, foques, serpents i una llagosta.
Trobe la font de Neptuno envoltada a totes les hores de molta gent. A la plaça s’hi veu de tot,
gent ballant, cantant, passejant...gent prenent el sol...
En un costat de la plaça està l’església Marienkirche creada al segle XIII, de les més antigues d’Alemanya, primer catòlica i després amb la reforma passà a ser luterana. Destaca el campanar d’estil gòtic.
En la plaça hi ha molt de comerç. Davant les galeries Kaufhof està la font de l’amistat entre els pobles, com tota la zona, sempre plena de gent al voltant.
Hi ha un rellotge peculiar. És el rellotge universal que assenyala les hores en totes les ciutats del món. M'agrada. A l’Alexander platz hi ha un alt edifici que és un hotel, que en la llunyania, com la torre de TV, serveix de referència orientativa.
Prop de l’ajuntament i a 10 minuts de l’Alexander platz està l’antiga església de Nikolai i el seu barri on predominen les façanes de colors clars i suaus. Nikolaiviertel és la part més antiga de la ciutat, lloc clau en la ruta comercial per estar al costat del riu Spree. El barri es va fundar en esta zona l’any 1200, però la guerra el va destruir. Són només uns pocs carrers, tranquils de sorolls i cotxes, amb edificis de façanes neoclàssiques per on es pot fer un agradable passeig allunyat de la voràgine de la ciutat. Tot gira al voltant de l’església de san Nicolas d’estil romànic tardà que acull un xicotet museu. En el passeig veiem façanes de cases i palaus del segle XVIII que també són museus.
El que veiem actualment es una reconstrucció feta en la dècada de 1980, reproduint unes cases d’artesans i xicotets comerciants, com si foren les que hi hauria originals però no seguint els plànols reals. Hi ha molta gent que ho critica dient que resulta un poc artificial i altra que diu que no li agrada perquè desentona entre tota la part moderna. A mi m’ha agradat el contrast, forma part de la varietat de la qual pot presumir Berlín i contribueix a donar-li el carisma especial.
L’Alexandre platz continua en una llarga avinguda d’uns 2quilòmetres que destaca amb alts edificis.
Només iniciar el trajecte notem la diferència. Té aires d’elegància i realment bocabada pel contrast donat que estem en la part oriental on la majoria d’edificis que hem vist són blocs prefabricats i uniformes. És la Karl Marx Allée, el gran bulevard construït entre 1952 i 1965 amb espais amplis i apartaments luxosos. Se la qualifica com palaus per a la classe obrera. Dins de la sobrietat hi trobem ornamentació exterior però també comoditats a l’interior de les vivendes, com aigua calenta i calefacció.
Té quasi 90 metres d’ampla. Se l’anomena la quinta avinguda de l’època
comunista i es va construir imitant les grans avingudes de Moscú o leningrado,
actualment Sant Petersburg. L’any 1953 l’avinguda va ser el centre neuràlgic de
vagues de treballadors que portaren a una vaga nacional. Tot va ser aplacat amb
tanques i tropes soviètiques i al menys 125 víctimes.
Era l’avinguda on es feien les desfilades i festejos, la cara que la RDA
volia mostrar quan les festivitats es presentaven cara al públic. Actualment està en procés de canvi s’està
recuperant i restaurant com espai d’oci i cultura. He de tornar a berlín per
passejar amb deteniment per esta llarga avinguda que acaba amb dues torres.
Este primer tast m’ha sabut a poc, és una avinguda molt interessant.
Ai! Berlín!, quantes coses hi ha per visitar o fer i no tinc temps de molt més!. Perquè l’encís de Berlín també està en simplement passejar i observar la gent diversa per edat i condició, multicultural... o mirar edificis i comparar-los uns amb altres...Ai Berlín! He de tornar.
Em queda per mostrar-vos la catedral i alguns museus incomparables i bocabadants, com el de Pergamo, a l’illa dels museus. Tot es mereix un capítol a banda.
QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA, estiu 2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada