Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 2 de gener de 2016

AIGÜES MORTES ( França)

I el que li dóna encant al poble és el paratge on s’hi troba, tot envoltat de maresmes de color rosa produïdes per la sal de les salines...un encís de paisatge.



Estem a Montpeller, a la zona de Llenguadoc-Rosselló, des d’on fem visites pels voltants. Per anar a Aigües Mortes hem d’agafar un bus a l’altra part de la ciutat,  i per anar-hi cal agafar previament el tramvia línia 1, el blau, i parar a Odisseum. En intentar pujar al tramvia trobem el primer problema, la màquina de comprar tiquets està trencada, i hem d’anar a la parada anterior que es just la de l’estació. El segon problema  que trobem és que la maquina no vol diners solts, només targetes, al final en la parada d’enfront ho aconseguim, ajudades per una jove àrab que també en compra un.

Parem a l’estació Place du France, anterior a Odisseum i pugem a l’autobús Herault 106 que va al poble d’Aigües Mortes, l’agafem a les 12’45 i arribem ales 13’10. És un llarg viatge que ha fet moltes parades per les platges, moltes semblants a les que a mi m'envolten en Espanya: Gandia, Daimús, Piles...malgrat fer-se pesat el trajecte, ha esta bé per conèixer la zona costera on van els de Montpeller a banyar-se.



Arribem a la ciutat d’Aigües Mortes construïda en una albufera pantanosa … el lloc és xicotet i el visitem en un tres i no res. 



Caminem i en dues passades creuant la ciutat entre botigues i restaurants, trobem les portes d’entrada i les muralles.





És una ciutat-poble fundada durant l’imperi romà però que no va ser fins el segle XIII, quan el recinte emmurallat, tingué importància. Va ser construïda, per Luis IX perquè el que volia era donar al regne de França un port al Mediterrani. 



I és que Provença depenia del sacre imperi romà germànic i Montpeller depenia de la corona d’Aragó. El rei aprofità per explotar comercialment amb Itàlia i Orient el terreny que era pantanós de difícil construcció però estava ben comunicat per canals. Queda per a la posteritat que d’este port eixiren destinació cap a Terra Santa per a combatre a la guerra, les creuades sexta i setena, la de 1248 i la de 1270. De fet diuen les cròniques que l’església, la qual veiem de passada i d'on destaquen unes vidrieres contemporànies de 1991, fou creada per San Luís per pregar en ella abans de la partida a la guerra santa.

Amb el temps i pel devenir de la història, altres ports li llevarien la importància. El port de Marsella substituí el d’Aigües Mortes que va perdre el punt estratègic, va ser l’any 1481 en incorporar-se la Provença a França. 

Aigües Mortes, que actualment té al voltant de 7000 habitants, és un poble emmurallat i això li dona encant. Hi ha molts metres i metres de muralla construïda i una vintena de torres, destacant entre totes la de Constance de 1248 que és l’únic vestigi del castell construït per Luis IX. 



Hi està perenne, forta, com sempre, amb els seus murs de gran grossària recordant amb nostàlgia l’esplendor del passat. La torre va ser presó en les guerres de religió i és el que li donà la fama. Es pot entrar i s’observa la típica arquitectura militar que és gòtica. 


Però el que li dóna "màgnetisme" al poble és el paratge on s’hi troba. Aigües Mortes està tot envoltat de maresmes de color rosa produïdes per la sal de les salines, que ocupen 9800 hectàrees. Es impressionant el que es veu, el aigua del mar, després de bombejar-la circula durant cinc mesos  i progressivament es concentra permetent la cristal•lització sobre les salines. La sal queda agrupada en unes muntanyes de sal de fins a 20 metres d’altura. És una panoràmica magnètica, atraient, relaxant...no em cansa mirar...

I també té unes vistes magnifiques sobre el poble i les seues teulades, sobre la Camarga, sobre el port esportiu. Tot ho hem vist fent un passeig donant-li la volta a les muralles... Si, hem fet el trajecte complet, des de la torre Constance fins arribar de nou al punt de partida. Un goig de passeig on es veu la vida actual i la història passada des de les altures. 


I de tot una cosa m’agrada molt i destaque, i és que és una ciutat real, està viva no és artificial, malgrat ser tremendament turística. Es veu realitat i  una vegada ens anem tots, cadascú seguint ruta o a casa, la ciutat quedarà habitada. És ciutat amb vida diürna i nocturna, amb turistes i sense ells. Les cases que es veuen des de les muralles són com les de qualsevol altre poble, i no com alguns altres llocs on les cases només estan d’escaparate. 

Els carrers estan decorats amb estendards i banderoles que són preparatius de les festes que se celebren el dia 25. Hi haurà representacions teatrals i altres activitats variades. 

Es nota com el turisme ven i es trau profit, hi ha un grapat de restaurants i tendes de 2souvenirs" però només en el carrer principal, la resta del poble veu alterada la seua vida diària però sap que el disturbi és passatger. 



Fent un descans i bevent un llimonet faig balanç del dia i del que he vist. En estos moments em recorda Saint Maló a la Bretanya francesa que visitàrem  anys enrere i també les muralles externes em recorden l’Avila espanyola, que també és una ciutat molt acollidora.

Ens ha faltat una cosa, no hem traspassat la porta sud ni hem trepitjat la gespa que hi ha davant les salines, ho hem vist solament des de les altures, però haguera esta un bonic passeig per veure alhora les muralles per fora. Per ara em conformaré amb la visó que agafe des de l’autobús, una instantània que s’esfuma només veure-la perquè el vehicle agafa velocitat i no dona temps per a l’acomiadament. 

Altra vegada serà, queda pendent, doncs, trepitjar la gespa i apropar-me a les salines rosades.


En el camí de tornada amb l'autobús que cobreix la línia regular, seguim contemplant les salines i també hem vist molts flamencs a l’aigua impassibles al pas dels vehicles. Ja els havíem vist a l’anada i esperava el moment de la tornada per tornar-los a veure. Imagine que tothom, com jo ens bocabadem front semblant espectacle visual amb el seu port tan majestuós i tan digna presència. L’autobús va ràpid per davant d’ells i no dóna temps a fer-los fotografia i la que fem no té bona qualitat. Llàstima no poder parar i contemplar-los de mes de prop. I és que quan es viatja...ens hem d'adaptar a les ciscumstàncies...




QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada