Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dilluns, 7 de setembre de 2020

ALEMANYA: MUNICH, iniciem un passeig pel centre històric-1


I de Munich...ressalta imponent l’Ajuntament nou... 


Estem a Munich! Hem vist els exteriors del palau de Nymphenburg il’exposició de cotxes BMW...ara si, ara ens anem ja cap al centre de la ciutat.

De les visites anteriors a Munich només recorde llocs puntuals. Ja fa temps que hi vaig estar. De camí al casc antic passem pel carrer i per l’edifici on va viure el dictador Hitler, també passem pels punts concrets on van tindre lloc esdeveniments foscos de la història. En tota Alemanya hi ha petjada d’esdeveniments que millor no recordar.

Així que deixem a banda els capítols menys amables, presents quan es visita Alemanya perquè la història marca el signe d’identitat,  i parem l’atenció en altres. A Munich hi ha molts monuments que foren destruïts per la guerra i posteriorment reconstruïts, nosaltres anem a visitar-ne uns pocs.

El nom de Munich en alemany Munchen, significa monjo i un dels fundadors de la ciutat va ser Enrique el León, per la qual cosa figures representant “lleons” en veiem en moltes llocs. El primer lleó el veiem en Odeonsplatz on comencem el meu passeig. La plaça està envoltada de majestuosos edificis. La Feldherrnalle, és una construcció de 1841 que sembla molt a construccions italianes, simbolitza el honor de l’exèrcit bavar. Hi ha lleons que custodien.



Tot just al costat, està l’església dels Teatins i san Cayetano, edificada entre 1663 i 1690, de façana groga rococó i unes cúpules barroques. Va ser fundada per l’elector Fernando I i la seua esposa Enriqueta Adelaida de Saboya en agraïment pel naixement del desitjat hereu a la corona de Baviera el príncep Maximilià Manuel. Dins hi ha una cripta amb personatges rellevants soterrats.




Tot seguit passem pel Palau de la Residencia, antic palau del Reis de Baviera, considerat el palau urbà més gran d’Alemanya.



També a les portes del palau hi ha lleons. Estos casualment tenen una funció especial afegida a l'originària. Diuen que dóna sort tocar-los. Així que locals i turistes ho fan. Jo també els toque, per si de cas. S’han de tocar els dos caps, el primer dóna salut i el segon diners. Si ho diuen...ho haurem de fer!



La Residenz dóna a la plaça Max Joseph que és gran. Hi és el Teatre Nacional inaugurat l’any 1818 per encàrrec de Maximilià I de Baviera que acull l’Opera de Munich. Sembla un temple grec. Un incendi el va cremar uns anys després de la inauguració i va ser reconstruït. En guerra de nou va ser destruït i novament construït segons plànols inicials.



Un dels carrers més exclusius de Munich, Maximilianstrasse, desemboca en esta plaça, hi trobem boutiques i tendes de moda. Quasi no podem veure res i és que plou massa. I mirant per no relliscar de sobte entropesse amb un munt de bicicletes.  Les bicicletes són una manera molt bona de moure’s per les ciutats alemanyes. 

Anem corrent per culpa de la pluja. Ja estem quasi on volem. Acabem d’escoltar el carilló de l’ajuntament. Estem molt a prop, en no res arribem. Correguem més encara. Volem  escoltar mirant la torre, la melodia que sona.



La Marienplazt és el cor de la ciutat, és on s’hi trobem diversos monuments que no em canse mai de mirar.  Hi està el Nou Ajuntament, el símbol per excel·lència de Munich. Ens hem d’allunyar per poder fer foto del conjunt total. I així i tot, cap foto de les que faig li fa justícia.



 D’estil neogòtic, construït entre 1867 i 1908, la façana  mesura 100metres i la torre té 85metres d’alta. S’hi pot pujar en ascensor on està el famós carilló que ja he vist en altres ocasions. Hui plou i la façana té el color peculiar de la pedra banyada, el cel encapotat i tot blanc fa ressaltar la silueta del monument que s’erigeix perenne en el temps.



A les 11del matí, les 12 del migdia i les 5 de la vesprada unes figuretes de grandària real eixen i dansen seguint una melodia. Commemoren el final de la pesta de 1517.



L’Antic Ajuntament va ser construït entre 1470 i 1480 amb estil gòtic i sembla un castell medieval, la torre té 55 metres.



Quina plaça més bonica!. I més ho és encara de nit. El cel encapotat s’ha tornat un color especial.



La Fischbrunnen, la font dels peixos és punt de trobada de la gent, és una font antiga amb història que es remunta a l’edat mitja. Hi havia en este punt exacte una font excavada que l'aigua arribava del subterrani. Munich es poc profund i es va connectar una tuberia. La font de Marienplatz va ser durant anys, la primera i l’unica font connectada a la nova tuberia.  La font anterior va ser  creada entre 1862 i 1865 i es va posar en funcionament l’any 1966. La segona guerra la va destruir i en 1954 es va crear la font actual seguint el model de l’antiga i utilitzant part de la neogotica destruïda a la segona guerra mundial.

El peix que corona la font representa l’època quan la Marienplatz era el lloc de mercat  i el pescater colgava els seus productes vius en cistelles amb  l’aigua fresca de la font, els carnissers també tenen  a la mà poals d’aigua.



La columna de Santa Maria ocupa l’espai central de la plaça. Va ser construïda en 1638 per a commemorar el final de la invasió sueca. Envoltada per quatre àngels simbolitza la victòria front a l’heretgia, la guerra, la  fam i la  pesta. Dalt de tot està l’escultura de la Verge.



Les torres de l’església de san Pedro són visibles des de la plaça. Em quede amb les ganes de pujar a la torre de 56 metres perquè imagine la vista espectacular que s’hi veurà des de les altures.



També des de  plaça podem veure les torres de la catedral que va ser construïda en rajola roja i només van tardar 20 anys en erigir-la. Quan passe per davant,  he d’alçar el cap per mirar la façana.  És un dels edifici gòtics mes grans d’Alemanya. Pot acollir 20000 persones i ofereix servicis catòlics amb regularitat. Les portes no estan obertes. Llàstima. Volia entrar per veure la petjada del diable, segons diu la llegenda la va fer fugint del constructor quan va descobrir que l’havia enganyat. Però el que destaquen són les cúpules. Tenen una altura de 99 metres i una diferència entre elles de 12cm. En el disseny original estava previst un acabament en agulla com la catedral de Colonia però mai foren construïdes per falta de diners. Al seu lloc durant el  renaixement s’hi construïren les dos cúpules que no seguien l’estil de la resta de  l’església sinó que s’inspiraren en la  cúpula de la Roca en Jerusalem, que alhora té influència de l’art bizantí. Eixe aspecte diferent les ha convertit en signe d’identitat. La segona guerra els va causar danys que a poc a poc han anat restaurant.


El passeig continua...

QUADERN DE VIATGE, ALEMANYA estiu 2019

Cap comentari:

Publica un comentari