Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dijous, 3 de març del 2022

LEÓN: VALENCIA DE DON JUAN

Parlem sobre un castell i sobre indumentària... sobre història i tradició. 


Valencia de Don Juan té uns 5000 habitants, em pare a pensar comparant amb el meu poble que té daltabaix els mateixos habitants i sense pensar-hi exclame: que pocs!. I tot seguit em contesten que estic equivocada perquè per Castella i Lleó en són molts. Tenen raó. Ja em passà quan vaig visitar Salamanca i la província. La majoria dels poblets tenien pocs habitants i els que en tenien més de 4000 ja eren considerats com les capitals. I és que resulta que Valencia de Don Juan és de les poblacions més grans de la zona. Així que, com sempre dic, res és blanc o negre, tot depèn de com es mira, una vegada més és corrobora que tot canvia segons la  perspectiva com es valora.

La població es deia Coyanza fins principis del segle XIII i després passà a anomenar-se Valencia de León o Valencia de los Campos fins a finals del segle XIV que passà a dir-se Valencia de Don Juan  en honor a l’Infant Don Juan de Portugal, primer duc de la vila. En 1950 va adquirí el títol de ciutat.

 De Valencia de Don Juan volem conèixer especialment el seu castell de Coyanza, però també  donem una volta pel poble,

Trobem cases modernistes i un sorprenent edifici. Estrany. Bocabadant. És l’edifici anomenat Centinela, però rebatejat pel veïnat com edifici “Batman”. El creador d’este singular edifici és Santiago Nava, i porta des de 1990 construint-lo. És un somni personal i  original, el mires per on el mires, no hi ha cap finestra igual. 




Visitem el museu de a indumentària tradicional lleonesa (MITLE) amb vestimentes i joieria de les distintes comarques de Lleó. No es poden fer fotos. El museu està actualment en la Casa de la cultura però en un futur es traslladarà a un dels edificis més emblemàtics de la localitat: el Palacete de Eliseo Orotiz, un edifici modernista de 1906 recentment comprat per l’ajuntament per a que hi s’expose la indumentària tradicional i es difonguen els costums dels avantpassats. De cami l’hem vist junt a altres edificis modernistes.



Anem a la plaça Major  on està l’ajuntament i l’església de San Pedro Apostol del segle XIX. Ens conten que a Valencia de Don Juan hi havia unes deu esglésies i ermites que no s’utilitzaven i decidiren agrupar-les construint esta església aprofitant alguns materials. S’hi començà a construir en 1818 i s’enllestí en 1876. A la façana hi ha dos torres. En conjunt, de la plaça no ressalta especialment.



Ja estem a prop del castell. Passem per un gran edifici que al segle XIX i XX va ser un col·legi internat per a xics i seminari que els monjos agustins inauguraren l’any 1884. La construcció es va adossar al que quedava de l’església de Santa Maria que havia patit incendi l’any 1842.  Actualment Ja no hi queda quasi res del que hi havia. L’edifici antic es va enderrocar i el que veiem és nou. Els agustins hi van ser durant 136 anys. Hui en dia és hostatgeria. Només cal destacar que  en l’església moderna de 1960, que està al lateral, custodia la venerada patrona de la ciutat, la Virgen del Castillo Viejo, una imatge del segle XIII tallada en pedra policromada. També hi és el panteó dels comtes de Valencia.



Tenim el castell davant, al costat del riu. De Valencia de Don  Juan el que més m’agrada la ribera de l’Esla, hi ha unes vistes espectaculars. Llig en algun lloc que hi ha una ruta verda pel riu que és un bonic passeig per anar a peu o en bicicleta. Hi està el jardín de los patos. Un lloc on hi ha un auditori. Veig de lluny una catedral en miniatura, és la d’Oviedo perquè eixa ciutat asturiana i Valencia de Don Juan són ciutats agermanades des de 2006 per la quantitat d’asturians que visiten la ciutat. Fins i tot, des de 1975 celebren el dia d’Astúries amb gaites, danses i menjars típics asturians. 



El castell va ser declarat Monument Nacional l’any 1931. Començà la construcció  al segle XV, és d’estil gòtic, i al llarg dels segles ha patit restauracions. Per raons desconegudes la fortalesa va ser abandonada a meitat del segle XVI.



Entrem-hi. En realitat queda poc en peu, Només es conserven els murs exteriors i part de la torre de l’homenatge però les explicacions d’un expert guia en  fan veure la importància del lloc i fem faig idea de com era allò en l’antiguitat. Pare l’atenció en el fosso...en la muralla amb merlets... en les torres...i especialment en la torre de l’homenatge que té un element modern incorporat, on està instal·lat el museu, que segons el guia no fa malbé el castell perquè es podria llevar fàcilment.  Les normes de restauració dels monuments han de seguir unes regles per ser fidels a la història.  




El museu de la Torre de l’homenatge està distribuït en tres sales: la primera dedicada als primers pobladors fins la dominació romana, en la segona l’època medieval, també hi ha documentació de les reformes del castell i la vida senyorial. I en la tercera ressalta els valors patrimonials, etnogràfics i naturals de la comarca. 



Des de la Torre fem una última mirada acomiadant-nos del castell i de Valencia de Don Juan. 


Pense que no desentonen els elements moderns amb els antics quan estan ben coordinats. La finestra de vidre crea visualment una simetria perfecta. 



QUADERN DE VIATGE, LLEÓ i província. Estiu 2021.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada