Una cova amb una volta de les més altes d’Espanya: té uns 70 metres d’altura.
Hui anem a visitar un conjunt geològic, les coves del canelobre. Formades fa més de 145 milions d’anys, estan enclavades en el pic cabeçó d’Or situat a Busot a la província d’Alacant, molt a prop de Xixona on hem estat visitant el museu del torró.
De lluny ja
veiem l’emblemàtic cim i poc abans d’arribar, a la part més alta de la muntanya
trobem un curiós forat que distingeix l’Esquenall de la Foradada. De nou és
admirable la força de la naturalesa, com el vent carregat de partícules solides o la pluja al llarg de milions d’anys, han estat capaços de foradar la pedra de
forma cilíndrica...com si fos obra d’un picapedrer prehistòric...
Amagades i ben resguardadas, foren descobertes pels àrabs. I des del segle XIX començaren a estudiar-les. Estan situades a 700 metres d’altitud i ocupen un espai de 80.000 metres quadrats.
Just davant la porta d'entrada a la cova està el mirador del Cabeçó d’Or.
I una exposició de cotxes vells, però ben cuidats i impecables, de la marca Citroën.
Observem uns escaladors en plena acció...només de mirar-los sent vertigen!
Hi ha molta gent a l’exterior, sobre tot escolars. És una cova molt visitada i oberta al públic, al turisme, relativament des de fa poc, en 1996.
Ens diuen que a l’interior hi ha molt bones condicions acústiques i ambientals que són aprofitades per a fer espectacles on la música és la protagonista. Entrem a la cova.
L’entrada original estava en una part més alta. Actualment per accedir-hi travessem un túnel obert durant la guerra civil de 1936 d’uns 45 metres de llarg. En total traspassem la porta exterior de seguretat i dos portes de contenció o aïllament de la gruta amb l’exterior. Ens conten que com era un bon refugi per amagar-se de les bombes, perforaren la muntanya fent el túnel i entraren a la cova considerant també que l'interior era un bon lloc per fer reparacions d’avions de guerra. Per eixe motiu hi crearen una plataforma. No acabe d'entendre la idea d'una plataforma dins la gruta fins que ho veig. Hi reparaven els famosos caça-bombarders soviètics “moscas” que Stalin subministrava amb comptagotes malgrat les tones d’or que Negrin enviava a Moscou procedents del Banco de España.
No es poden fer fotografies. Quina llàstima, pense. I tot seguit veiem un fotògraf professional que
a meitat túnel va parant per grupets per a fer la foto de record. Jo no me la
faig, ni m’agrada la idea comercial ni el pòster que hi ha de fons. Entenc que
no vulguen que fem fotos per no fer malbé la cova, però per a mi, el fotògraf
sobra…li lleva a la visita l’encant.
No contractem guia de la cova, Mateo, el nostre guia acompanyant és qui ens fa les explicacions. El corredor acaba en la gran sala on hi és la plataforma artificial de ciment de la que ens havien parlat i on hi ha una balconada. No sé què pensar. Per una banda la trobe bé per a apreciar la grandiositat i admirar les estalagmites, estalactites, columnes, colades... però per altra banda dol pensar que per a construir-la s’ha destruït molt de l’interior. En la plataforma és on en l'actualitat, s'hi han fan les actuacions musicals. La cova està perfectament il·luminada i hi ha música ambiental.
Quan parle
de grandiositat no exagere. És el que se sent només entrar. Sembla una
catedral. Segons anem canviant de lloc anem veient com realment és d’alta la
cova i totes les formes que la natura ha
volgut regalar. M'agradaria poder fer fotos perquè m’agrada mirar detalls a través del zoom de l’objectiu de la càmera, però com no pot ser, agafe imatges de la web fetes pels
privilegiats als que si els ha han donat permís per fer-ne.
![]() |
| FOTOS PROCEDENTS DE WEBS D'INTERNET |
És l’única sala que es visita, hi ha altres on no s'hi pot entrar perquè estan reservades als espeleòlegs. Des d’esta part, la més alta, hi ha una pendent escalonada fins el fons de la cavitat on destaca una columna de mes de 25 metres: l'estalgmita i l'estalactita s'han ajuntat. En baixar al fons s’aprecia tota l’altura de la volta, una de les voltes més altes d’Espanya, d’uns 70 metres.
![]() |
| FOTOS PROCEDENTS DE WEBS D'INTERNET |
Destaca l’estalagmita anomenada el Canelobre de més de 100.000 anys d’antiguitat que té 15 0 20 metres d’altura. D'ahi el nom de les coves. A més es pot veure una descomunal colada que cobreix pràcticament tot el lateral de la sala.
![]() |
| FOTOS PROCEDENTS DE WEBS D'INTERNET |
Hi ha moltes formes que semblen clarament meduses...
![]() |
| FOTOS PROCEDENTS DE WEBS D'INTERNET |
Bocabada. Al llarg del recorregut hi ha altres punts miradors on parar i seguir jugant a endevinar formes que la interacció de l’aigua i la pedra calcaria durant milers d’anys ha anat formant.
![]() |
| FOTOS PROCEDENTS DE WEBS D'INTERNET |
Amb el temps s’han trobat problemes que van a intentar resoldre: per exemple, es vol eliminar la massificacio de visitants i eliminar la llum blanca que ha cobert de verdí moltes roques eliminant el colorit real dels cristals de cuarcita.
En eixir el
fotògraf va repartint les fotos de record. Cada foto està guardada en un
catronet amb imatges de la cova. Jo fotografie les fotografies...diuen que “a falta de pan buenas son tortas”
![]() |
| CARTRONET ON ES GUARDA LA FOTO QUE EL FOTÒGRAF FA A L'ENTRADA |
Encara que només es veu una sala, m’ha agradat i m’han recordat les coves de Nerja, que no és una cova sinò moltes galeries les que hi podem visitar.
QUADERN DE VIATGE, OCTUBRE 2025 NAU GRAN XIXONA i
COVA DELS CANELOBRES












Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada