En el cim d’Àustria, entre valls i muntanyes, allà dalt, de vegades amb calor, altres tremolant, de fred i por, trepitjant neu o bassals de fang…una experiència única…
Aquell any decidirem anar a Àustria a veure les muntanyes de prop, ja coneixíem algunes ciutats austríaques però en la primera visita al país ens quedàrem amb ganes de més i especialment ens quedàremm meravellades dels pics alpins. Així que en esta segona estada vàrem decidir que el millor seria dedicar temps al trepitjar-los. Una experiència preciosa i inoblidable. Única i irrepetible.
Anàrem en avió a Munich. Ja era la segona vegada que passejava per esta ciutat alemanya que està tan a prop d’Àustria i dels Alps que anàvem a veure de prop. Posteriorment tornaria a visitar Munich en un viatge per Alemanya.
El viatge era fonamentalment de caminades i caminades pels Alps. Caminar a tanta altura amb desnivells tan grans no és fàcil per a unes simples aficionades a l’esport de caminar, com érem nosaltres, però no impossible, i la prova és que jo, que entenc poc de muntanyes, vaig aconseguir fer cada dia les caminades entre barrancs, entre neu o bassals de fang. Així que demostràrem estar en forma física i aguantàrem amb esforç totes les pujades, posant-li molt de coratge.
Cada dia era una ruta, dormíem a un bonic i acollidor poblet anomenat San Johan in Pongau. S’ha de dir que la pluja també ens acompanyà moltes vegades.
Tots els pobles menudets són encisadors, com si foren escenaris de conte, com Bischofhofen, amb les seues cases de colors i raconets preciosos, un poble conegut per les seues instal·lacions d’esquí.
Però en este viatge també hagué temps per visitar ciutats Patromoni de la humanitat com Salzburg, la ciutat de la música, on va nàixer Mozart i continua vivint com un ser inmortal, perquè ell i la seua música estan en cada racó de la ciutat...
Com Graz...la segona ciutat més gran del país i m’agradà, activa, plena de gent jove i un tramvia en els carrers principals, que sempre dona encant.
Un dia anàrem a Insbruck, i
quasi no podem eixir, perquè ens pillà
una pluja torrencial... el riu quasi es
desborda... el nom significa pont sobre riu i per poc passà just al reves, riu sobre pont.
Siga com siga és un deler anar-hi i contemplar la teuladeta daurada tan característica,
“el tejadillo de oro”.
Però havíem anat a Àustria per caminar per les muntanyes i gaudir de la muntanya i les meravelles naturals. Un dia anàrem a les cascades Krimmler quin goig el contacte directe amb la natura!. Les cascades són un espectacle i més si ho és anar caminat per a buscar-les.
Altre dia anàrem les goles de Liechstentein, altra meravella regalada per la mare naturalesa. En Àustria hi ha moltes. Les teniem a prop del gastoff on dormiem, només a tres quilometres, un no res caminat.
I altre dia, férem
una caminada pels llacs de muntanya, al llac Jagersse i el llac Tappenkarse.
Com es possible tanta bellesa amagada en els altures? Va valdre la pena l’esforç
i el cansament i les hores caminant que eren fàcils perquè se sabia de bestreta que al
final hi havia la recompensa visual. I quin aire més pur!
Una gran odissea fou la ruta transalpina caminant de granja a granja amb fang i més fang, esvaróns, caigudes, és el que hi havia en aquell dia després de tanta pluja continuada. Havíem de mirar on posar els peus, però el patiment quedava compensat per les bones vistes, que de tant en tant es destapaven amagades per la boira.
Però l’aventura
més espectacular fou la de l’ascensió al pic més alt d’Àustria que siga dit de
pas, no tota la gent del grup va poder fer, uns s’acovardiren i ni començaren, altres es
quedaren a meitat. Jo vaig fer la ruta sencera, patint...però vaig arribar al cim. Amb
la dificultat que tenia la baixada que ens esperava amb el cel a punt de nevar.
Cert que va ser una de les experiències més dures i intenses de la meua
vida: neu gelada que relliscava, esgotament físic per la durada de la caminada,
falta d’oxigen per l’altitud i tot sense equipament adequat, portava mal calçat per caminar per la neu.
Pensava que em moria ...
tanmateix...ho tornaria a fer. Si, tornaria a pujar la muntanya i tornaria a Àustria.
REFLEXIONS POSTERIORS del
viatge de AUSTRIA, estiu 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada