ÀUSTRIA: Poblets del TIROL

Visitar el Tirol és adonar-se’n de la importància del sabor tradicional, un sabor que nosaltres anem perdent buscant la uniformitat en forma de falsa modernitat.

La nostra destinació d’este any són els Alps austríacs, anem a fer cada dia una ruta de senderisme que durarà tota la jornada. Seran caminades per arribar a llocs, alguns dels quals estan molt aïllats, unes vegades per altitud i altres per inaccessibilitat. 

Quin goig serà estar per allà dalt, caminant per eixes altures! Quan vaig estar fa anys en Àustria en una ruta centroeuropea, mirava els Alps i ho pensava, qui poguera hi estar!. Així que per “matar el cuquet” del desig del que no s’ha fet i per fer un poc d’exercici, cap allà que ens anem a caminar, sense saber exactament quin grau de dificultat tindran les rutes previstes i si tindrem alè o no per poder fer-les.

Des de l’avió, d’on he començat a escriure este quadern i mentre estem aterrant, s’hi pot vore els paisatge que ens espera i que anem a trepitjar, són muntanyes altíssimes i la majoria amb neu als cims. A les valls es veuen nombrosos llacs, grans i menuts. Molts, en són molts. I els nuclis de població sempre es veuen envoltats de verd, res d’edificacions altes. I també s’hi veuen nombroses cases disseminades. 

Per damunt dels núvols apareixen els pics elevats dels Alps.

Ja estem en Àustria, al Tirol, la nostra parada serà al gastoff quasi en la frontera amb la Baviera alemana, aproximadament a uns 60 km de Salzburg. El gastoff és el nom com es coneix al país els llocs de dormir. De camí hem vist, ara de prop, els poblets i els llacs envoltats de verd, que hores enrere miràvem des de les altures. Quant de verd!

Des del seient de l'autobús continuament vegem la verdor predominant, les cases aïllades, els poblets menudets...

Hem arribat a l'hospedatge que serà casa nostra durant els deu dies que dura esta estada en Àustria que és la nostra intenció siga pur contacte amb la natura. Martina i Hans els amos de l'hotel, ens estan esperant i ens reben amb molta amabilitat.

El gastoff és un lloc acollidor, encara que la primera impressió és que a l'indret on està situat fa un  fred que pela, però hem d’acostumar-nos perquè és el que tindrem durant estos dies. Està format per dos edificis i un càmping enmig i forma part d’un paisatge encisador, tot verdor, altes muntanyes envoltant, aire pur i fresc per a respirar... No està situat en un paratge molt alt, només a 650 metres d’altitud, res si es compara amb les immenses muntanyes que l’envolten

El gastoff és molt acollidor i per dins provist de bona calefacció.

Just al costat de l'edifici principal hi ha un bar, un lloc de tertúlies de vesprada i de copes nocturnes, un lloc on sona musica tradicional, de vegades en directe. Ja imagine que serà el nostre lloc de trobada després de la dura jornada de caminada. Ho imagine perquè al primer colp d’ull ens adonem que és el lloc preferit de tota la gent que dispersada viu per la rodalia, també dels veïns de San Johan in Pongau, la població més propera i altres poblets del voltant. Així que sembla hem tingut sort, tindrem marxa de matí i marxa de nit. 

Té les flors a les balconades, com la majoria de les cases al Tirol.

I així ha sigut, com ho havia imaginat ha passat. Cada nit el bar CAMPINO està de gom a gom, és el lloc de moda dels solters tirolesos de la zona, sobre tot dels més  madurs. I una cosa em resultà xocant la primera vegada. Malgrat predominar la gent "entrada en anys" també hi ha joves, i no pocs. Es conseva el costum de traure a ballar i són ballarins amb destresa quasi professional. Molts d’ells i d’elles porten la vestimenta tradicional, i no ho vesteixen enfocant-ho al turisme, és perquè en la zona es conserva eixe tipisme i posar-se la roba típica és considera elegant. De fet és en cap de setmana quan més homes i dones vestits amb roba tirolesa vegem.

Sembla que a la gent local els agrada tenir forasters rondant,  pense que ells poden pensar que nosaltres som “gent de pau”, sent com som gent amant de la natura i la majoria esportista, gent que pel matí gaudeix de les muntanyes i per la nit l’únic que vol és passar un ratet agradable escoltant música. 

Perquè està clar que qui va a sant Johan és per assaborir les muntanyes i respirar el bon oxigen que desprenen.

Així que des del primer dia la rutina ha quedat establerta. De bon matí, al desdejuni, Martina i Hans per tenir clar les racions per al sopar, ens passen un llistat de menjars amb 24 plats diferents, dels quals hem d’escollir-ne tres. Cal triar i ho fem unes vegades preguntant què és i altres a l’atzar segons la sonoritat del nom escrit en llengua austríaca o germànica, no ho sé ara molt bé, el cas és que és un idioma no dominat per la majoria dels que hi estem. 

El dinars són lliures, unes vegades de picnic i altres als refugis de muntanya convertits en llocs de menjar on mai falta la cervesa per acompanyar. I és que el temps per a dinar és limitat, sempre supeditat al que cadascú utilitze per fer la caminada. Perquè cada persona té un ritme i tarda segons les seues possibilitats.

I per les nits després de la reconfortant dutxa anem a sopar. La veritat és que el menjar no falta...són plats ben plens els que ens posen. I acabem la vetllada en Campino on anem a ballar i vore ballar.

El poble de SAN JOHAN IN PONGAU, capital de la seua comarca, para un poc allunyat del gastoff però és el que està més a prop. Cal matisar això d’estar allunyat perquè tot és relatiu. Dic que està allunyat perquè nosaltres anem hi a peu i tardem uns 20 minuts. 

El poble és bonic amb les seues cases amb les balconades, finestres i portes de fusta;  tot guarnit amb flors de colors variats simètricament col•locades combinant matisos. San Johan és un poble dispers, té molta extensió,  moltes granges riques i grans que s’hi poden vore en el nostre camí mentre anem del gastoff al poble. El poble sembla menut però té una població total de 10.100 habitants.

San Johan és el primer poble tirolés que visitem  i el primer contacte amb l'arquitectura que predomina.

En realitat no té cap monument interessant solament la “dam”, la catedral construïda en 1322, amb unes torres espectaculars i un interior auster. Històricament es recorda San Johan com un dels campaments que utilitzaren els nazis durant la segona guerra mundial per tancar presoners, fonamentalment russos. Queda un monument testimoni d’este fet però nosaltres no anem a vore’l. 

És un poblet net, amb tendes boniques i carrers ben conservats. És un lloc ideal com a seu de vacances d’esquí per estar enmig de molts paratges per poder practicar l’esport d’hivern. Tanmateix malgrat semblar una vida bucòlica envoltada d’enormes muntanyes, pense com deu ser de dur el dia a dia en hivern, sempre nevat, sempre fent un fred impressionant. Així que a estos poblets de vacances si, però després tornar-se’n a buscar l’escalforeta pròpia mediterrània. 

La catedral impressiona, sobre tot les torres en agulla. L'edifi ressalta entre la resta del poble que són tots més baixets.

Però si de poblets bonics parlem, el que destaque en este viatge és BISCHOFHOFEN, aparentment, com San Johan és menudet però té al voltant d’11000 habitants. És un poble especialment acollidor, té racons preciosos i un riu, el Salzach, que el travessa. Està al districte de Pongau com San Johan, en Salzburg, en una coneguda ruta que travessa els Alps. 

Quin poblet!, sembla tret d'un conte infantil...

El poble és conegut per les excel•lents instal•lacions per al salt d’esquí que té, utilitzades per celebrar les competicions esportives i en estiu és punt de partida de rutes de caminar. El nostre passeig és breu i no dóna temps a visitar el museu que mostra un grapat d’història, però el que veiem és suficient per admirar raconets interessants i encisadors.

Sembla un poble tret d'un conte infantil. No puc eviar pensar-ho i mentre faig el tranquil passeig imagine que de sobte m'apareixen fades, prínceps encantats i princeses, dracs, monstres i gegants... i que tots junts m'acompanyen en este agradable deambular.

Cada racó té el seu encís. 

QUADERN DE VIATGE: CAMINS DEL TIROL I BAVIERA 2005