El nom de la ciutat ve per un pont que es reforçà amb ferro, un pont construït per als peregrins que anaven cap a Santiago.
Ponferrada és la capital de El Bierzo, encara que Villafranca li dispute el títol pel Patrimoni històric que conserva. Però la realitat és que Ponferrada és més gran, amb més de 65000 habitants i en l’aspecte econòmic guanya. Abans d’arribar-hi veiem de lluny la Torre de la Rosaleda iniciada l’any 2006 i enllestida en 2009, és el grata-cels de Ponferrada, i de la Comunitat, amb 107 metres i 30 plantes. No sé...no m'agrada...
Però una vegada ja en Ponferrada el més important de la ciutat i cert que crida l’atenció només arribar, és sense dubte el seu imponent castell templari. Gran. Bocabada. És que és realment enorme! No m’esperava tanta majestuositat.
No em canse de veure el castell! Quina fortalesa! I a més a més fascina pensar en el poder dels templaris que, ja se sap, estaven encarregats de la protecció. L’ordre del Temple es creà en 1119 en Jerusalem per defendre els sants llocs i lluitar contra els infidels, els fundadors foren cavallers francesos. I foren tan importants i tingueren tanta fama que nobles i reis els cedien possessions a canvi de seguretat.
Per lluites de poder, al segle XIV l’ordre del temple es desfà i a partir d’eixe moment agafarien el control de Ponferrada les famílies riques i nobles que van fer que la ciutat anara prosperant i creixent fora i dins del recinte emmurallat amb el treball de comerciants o artesans. Famílies com els Castro i els Osorio foren les que dirigiren la ciutat i la van fer créixer entre els segles XVI i XVIII.
Entre 1822 i 1833 Villafranca del Bierzo va ser la capital de la província. Però més tard, Ponferrada va créixer en habitants perquè es va convertir en un punt fort econòmic gràcies al ferro i al carbó i així dels quasi 3000 habitants de 1900 creixent i creixent, arribà a convertir-se en ciutat, títol que li atorgà Alfonso XIII.
El mirem per totes els costats …amb les torres, el fosso...és fàcil imaginar la vida dels senyors, comtes i reis que hi van viure segle rere segle. Al llarg dels anys segons necessitats se li feren moltes ampliacions fins donar-li l’aspecte actual. Tot el conjunt es veu imponent, murs ben grossos, protecció total.
No entrem, ens conformen amb la vista des de fora. A l’interior hi ha exposicions i uns pocs vestigis del l’antic castell. Ho deixem per a altra ocasió. També deixem per a altra visita a la ciutat el museu de l’energia que mostra com es generava energia tèrmica via el carbó o el museu del ferrocarril que complementa el museu de l’energia. Des del castell es veu l’església de san Andrés d’origen medieval encara que el temple és barrc del finals del segle XVII.
Preferim fer un breu passeig pel casc antic.
Deixem enrere el castell. Passem pel museu de la radio fundat per Luis Del Olmo, nascut a Ponferrada.
El que volem és anar a la plaça de la Virgen de la Encina on està l’església. Diuen que és una de les zones de més ambient.
Entrem a l’església. Construïda entre el segle XVI i XVII, d’estil renaixentista i elements barrocs, l’edifici no és molt gran. Destaca la torre iniciada en 1614 de 50 metres i la portada principal que simula un retaule barroc. Hi està la patrona del Bierzo i símbol de Ponferrada, com el castell. La Virgen de la Encina se la coneix com com la Morenica per l’aspecte fosc. És una de les poques Verges negres que hi ha.
Diuen que foren els templaris qui sobre l’any 1200, trobaren la Verge de la Encina en un forat d’una alzina quan buscaven fusta per a construir el castell. Quina sorpresa veure una imatge bizantina amagada en el tronc! Sobre com va arribar-hi, hi ha moltes llegendes, diuen que la va portar de Terra Santa, sant Toribi, bisbe d’Astorga i l’amagà per evitar que caiguera en mans musulmanes. Ningú va saber res d’ella fins que la trobaren els monjos templaris. La Verge va adoptar el nom de l’arbre on va estar tan de temps. Una escultura d'un templari i una alzina, a la plaça, davant l’església recrea la llegenda.
Després seguim per la Calle del Reloj que comença en esta plaça. Hi està el museu del Bierzo centrat en la cultura i la història de Ponferrada, situat en una casa senyorial del segle XVI. La torre del rellotge, sobre una de les portes, és l’única part de la muralla que és conserva. És l’Arco de las Eras. La Torre construïda al segle XVI tenia inicialment dos cossos, al segle XVII s’incorporà un nou cos, i és on es troba la campana però ...no ho veiem. La torre està tapada, l’estan restaurant. Llàstima.
Creuant la Torre del rellotge està la plaça de l’ajuntament. L’edifici del consistori fou construït entre 1692 i 1705, és una estructura central amb dos torres laterals que acaben amb uns agulla, que recorda edificacions austríaques.
En un dels costats de la laça està “ el barquillero”, una escultura feta amb bronze l’any 2001. És Pepe Cortés, un personatge molt estimat a la Comarca. Era gallec i va arribar a Ponferrada l’any 1940, primer treballant en gelateries i després va muntar el seu propi negoci de “barquillos”, (tipus neules en forma de canut). Anava de poble en poble per festes i berbenes per això era tan conegut i estimat.
Abans de deixar Ponferrada, encara donem una volta més buscant una vinateria així que entre unes coses i altres veiem altres carrers... i és que els vins de el Bierzo tenen molt bona fama! Estan molt bons. Done fe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada