Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 26 de gener de 2013

RUTA TRANSALPINA: La Vall de les granges alpines a ÀUSTRIA


Fang i més fang....és el que tenim en este dia on caminar mirant bones vistes és el plat principal, així que en lloc de mirar cap amunt hem d’estar a l’aguait i mirar cap avall per saber on posem els peus.

Les granges de la ruta alpina acolleixen amablement el viatger, tan se val si són establiments per a dormir i menjar com si són granges particulars.

Hui estem a Grobartal, la vall de les granges, a Àustria. Caminem a 1500 metres d’altura envoltats dels  Alps que estan encara més alts. Én esta ruta establerta anomenada "alpina", anem de granja a granja pel que són habitualment unes explotacions de ramat. Tanmateix, cada estiu, algunes d’elles es converteixen en  llocs de menjar i dormir per poder acollir els viatgers aventurers, i no tan aventurers, amb gana de caminar i bons paisatges. Perquè en són molts, els qui com nosaltres, visiten estos paratges.


Caminem entre boira, entre animals, cavalls i vaques, que mengen tranquil.lament l'herba, no els importa la nostra presència ni la pluja.

I encara que no és una concentració massiva la que hui s’hi veu, estic segura que amb bon oratge la cosa canviaria. Perquè és un paisatge preciós i s’hi respira un aire saludable, i a més a més és un goig caminar per estos paratges...encara que això últim, en estos moments, cal matisar-ho.

De camí hi ha granges on parem per descasar.

Estar als Alps és emocionant, anar caminant i admirant l’entorn és un plaer que ompli l’anima i l’esperit. Però hui les vistes del cim Hochönig no són del tot clares per culpa de l’oratge.


Quina llàstima no poder veure totalment les muntanyes que ens envolten..sortosament l'oratge va escampant...

La ruta prevista era de vint-i-cinc km però no l’hem completada, un entrebanc ha sigut el causant. La ruta no és molt llarga i es fàcil de fer si es va amb empenta i ànim, amb gana i predisposició. Tanmateix esta ocasió el passeig no és tan idíl•lic com deuria ser. Ha plogut massa. De fet està plovent tota la setmana i està tot el camí enfangat, ple de bassals i on no hi ha terra feta fang, que és aigua bruta, hi ha pedres on hi ha perill de relliscar.

Sovint hem de deixar el camí perquè està ple de fang i hem de trepitjar l'herba i anar per on el ramat està pasturant.

I és que en este tipus de viatge trepitjant els Alps el més important és portar bon calçat. Tots els dies hi ha caminades llargues més o menys dures. Al llarg del viatge vaig alternant entre dos parells de botes bones per a caminades per evitar bombolles innecessàries perquè són moltes les hores diàries sense parar de trepitjar a pas ferm i  posant atenció i força en cada pas. Però hui no l’he encertada. El calçat que porte no és l’adequat i això m’està portant problemes. Ahir em vaig posar les botes “fortes”, les xiruques tradicionals que m’acompanyen sempre a la maleta, i hui “les secundàries", unes esportives que no tenen una sola consistent. O al menys no la tenen suficientment per a esta ocasió, on les condicions atmosfèriques no són les millors ni per caminar ni per admirar per on anem.


En aquella ocasió esverar-se i caure al terra era el més habitual per tothom, sense diferenci entre sexe, edat o estar o no estar experimentats en rutes de muntanya.

Quina llàstima que no he pogut mirar el paisatge com es mereix! Però és que ja no ens queden més dies d’estada a Àustria, esta caminada l’hem anant ajornant durant tota la setmana esperant bon oratge...i el bon oratge no ha arribat. Ha plogut i ha plogut amb gana. El terreny està farcit d’aigua...li’n sobra...i hi estan els bassals, indistintament si és camí de pas o no, plens i bruts d’aigua. Així que en lloc de mirar cap amunt, calia constantment mirar cap avall, mirant on posar els peus.




Bassals i més bassals, fang i més fang... Havia estat plovent tota la setmana i el fang ho havia inundat tot, també els estrets senderols en costera pels quals obligatoriament havíem de passar.

Hem seguit una senda, estreta i en costera. Uns cavalls lliures sovint pretenien ocupar el mateix camí i no atenien a les normes bàsiques de respectar l’ordre de la fila. Nosaltres havíem de cedir-los pas, és comprensible...ells estaven abans...els són els amos...és la meua premissa, allà on vaig mana...fer cas de qui mana.


Els cavalls i nosaltres caminem per la mateixa senda, no hi ha altra.

En un moment donat hem fet una parada a la granja d’Arthurhaus, on la mestressa ens ha preparat uns bunyols dolços i cafè. Ha estat un bon reconstituent.


Les granges són els llocs quan aprofitem per parar i descansar.

També de camí hem vist vaques i altre tipus de ramat que estava pasturant. Els animals ens miraven atònits i segurament pensant què es el què fèiem un grup tan nombrós de bojos tots camuflats dins d’uns cridaners impermeables, tapats fins els ulls, caminant sota una pluja persistent i trepitjant un fang impossible d’evitar perquè ocupava tot el senderol per on s’havia de passar. El camí era a trams estret i clarament delimitat i altres s'hi perdia havent de saltar entre roques....per a mi perilloses perquè les meues esportives relliscaven només veure-les.

Les vaques van a la seua..i nosaltres a la nostra...

El temps estava per moments escampant, barrejant ullades de sol que apareixen incipients entre els cims alpins amb pluja fina que irremeiablement remullava, i boira que  impedia la visibilitat d’on posàvem el peu.


La boira continuada impedia buscar rutes alternatives.

En arribar al refugi Erchhüte m’he mirat de dalt a baix i me n’he adonat de la quantitat de fang arreplegat. Tan se val, m’assec en un banc exterior per poder mirar amb deteniment, pensar-hi i escriure. Les vistes són espectaculars. Però em sap greu que no ha estat una caminada feta amb plaer, més bé ha estat un continu patiment. El fang ha estat el culpable i també les meues esportives blanques que han acabat sense el seu color original.

Per fi al refugi per a dinar  i parar ja d'una vegada de lluitar amb el fang!!!

Així que esta ha sigut la meua ruta alpina, un no parar de mirar al terra sortejant bassals de fang i procurant no caure més bacs i enfangar-me més del que ja estava. Fang hi havia per tot arreu. Al terra, a les botes i també a les samarretes...a les mans o als braços de molts.. i al pantalons de la majoria de nosaltres, que hem caigut involuntàriament relliscant al terra...intentant posar primer els braços per minorar la força de la “culada”.

Al refugi tenim temps per dinar amb una bona cervessa, fer  fotos, descansar, , escriure al quadern de viatge i admirar el paisatge sense haver de mirar on posem els peus.

L’organització ha optat per no fer la ruta sencera i a meitat camí baixem per una travessa sense acabar la ruta alpina prevista. Hi ha una raó de pes, una integrant del grup s’ha fet un esquinç i no pot seguir. Sortosament estàvem a prop d’una de les granges on l’han poguda atendre. Per a que no passe altre contratemps i parar de patir més, deixem la caminada per enllestir i sense seguir per les altures tornem a la que és la nostra “casa” per uns dies, el nostre gastoff de san johan, i ho fem seguint la carretera, costera avall, on previ avis ens estava esperant  al nostre conductor de l'autobus Helmunt.


La baixada per carretera ha estat fàcil,..

La baixada no ha estat fastigosa perquè l’hem feta pel camí apte per a cotxes. En arribar al punt on esperava Helmunt el conductor de l’autobús, hem vist que les botes de tothom no podien tenir més fang. Ara escric estes notes després que Helmunt  m’ha donat el vist i plau per pujar. Cadascú hem passat una revisió prèvia. I és que Helmunt ens ha esperat en un abeurador d’animals i ens ha “convidat-obligat” a netejar-nos les botes, no volia que li embrutàrem l’interior del vehicle i que li l’omplirem de terra i pedres.

I abans de pujar a l'autobús...tots a l'abeurador a rentar-se del fang!!!Les botes no en podien tenir més. Helmunt, el conductor ens mirava de cap a peus abans de deixar-nos pujar al seu vehicle.
Acabar abans d'hora la ruta ha portat una cosa bona : anem a visitar un poblet que ens ve de camí, diuen que és molt bonic, el seu nom és BISCHOFHOFEN.


QUADERN DE VIATGE, ÀUSTRIA, estiu 2005

* En este bloc pots llegir més sobre Àustria.



Cap comentari:

Publica un comentari