Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 12 de gener de 2013

TURQUIA: Monuments principals d’ISTANBUL


Hi ha siluetes de monuments que mai s’obliden: d’Istanbul, la Mesquita "azul" i Santa Sofia són dos exemples 



Istanbul és una preciosa ciutat a cavall entre orient i occident, entre Asia i Europa. Diverses civilitzacions deixaren-hi petjada. Batejada succesivament com Bizanci, Constantinoble i Istanbul, la ciutat sempre fou fascinant i esplèndida, es mereix més temps del que generalment se li dóna.

Tan se val el temps que s'hi passe, la visita a Istanbul sempre deixa amb gana de més. Nosaltres hi anàrem un setmana sencera, per passar a més a més la nit de cap d’any. Hi anàrem per voler canviar d’aires i no complir amb els rituals que sempre tothom fa quan s’acaba un any i s’enceta altre. I curiosament malgrat estar tan allunyats de la realitat de casa, al final férem el de sempre encara que amb el canvi d’escenari resultà diferent. 

En arribar a Istanbul i instal•lar-nos a l’hotel ens organitzàrem. En esta ocasió viatjàvem tres persones i a l’avió coneguérem dos alacantines amb qui congeniàrem des del primer moment. Cada dia fèiem la mateixa rutina: de bon matí començàvem, plànol en mà, a visitar la ciutat. A mitjan vesprada tornàvem a l’hotel i després d’una dutxa ràpida quedàvem en un pub amb els altres espanyols que havíem conegut a l'avió. Després anàvem a sopar tots junts, generalment sempre al mateix lloc cada nit, on al final l’amo ja s’unia al sopar amb nosaltres. Només fallàrem el dia que s'acabava l'any.

El dia de cap d’any  buscàrem un lloc diferent al de cada nit i després ens concentràrem on tothom anava,  la plaça Taksim, per després acabar la nit en un local amb música cubana. Així que ni al son espanyol ni oriental, canviàrem d’any ballant salsa.

Tots els dies gaudírem de l'espectacle del capvespre i de la bonica imatge de la silueta de les mesquites en fer l'efecte del contrallum.

El viatge començà amb un entrebanc un poc aterridor. Estàvem a l’aeroport d’Istanbul i en el control d’equipatge ens obriren una maleta. En esta ocasió tenien motius evidents, jo mateixa ho veia bocabadada amb el meus ulls per la pantalla de l’escàner. Era la silueta d’una pistola. No ens ho podíem creure!. Per moments ens vam veure en un embolic important que haguera pogut acabar en presó. Només recordar la pel•lícula "El expreso de medianoche" m’esborrone d’espant*. Ens apartaren de la cua i s’emportaren la maleta per obrir-la, per escorcollar-la i comprovar l’existència de l’artefacte. Van ser moments d’angoixa i d’incomprensió que a la fi s’acabaren en veure que la pistola era un assecador del cabell. Tot es va quedar en una anècdota i un bon ensurt que particularment mai oblidaré. Des d'aleshores, l'assecador ja no forma part de l'equipatge.

El viatge que havíem previst tenia concertat des d'Espanya l’avió i hotel;  i també els dos trasllats aeroport-ciutat, la resta era tot lliure. Vingué a per nosaltres un individu que només portar-nos a l’hotel començà a oferir-nos tot el catàleg de visites opcionals. Però ningú del grup  li va fer cas i s’enfadà. El que no sabíem nosaltres en aquell moment era que aquella cara de pomes agres ens portaria conseqüències al final de la setmana.

I és que quan arribà el moment del trasllat a l’aeroport, aquell individu-guia va decidir que no venia per nosaltres per acompanyar-nos. Ens va deixar plantats, enfadat perquè ningú va contribuir a guanyar-se cap comissió monetària per les visites guiades. I nosaltres, a mitjan nit perquè l'avió eixia a primera hora, ens quedàrem amb un pam de nas i desesperats perquè en cap moment haguérem imaginat la reacció.

Així que després d’haver gaudit de debò d’una meravellosa ciutat durant una intensa setmana i haver conegut gent local amable que desinteressadament ens havien servit de guies improvisats mostrant-nos racons que només saben els locals, ens trobàvem amb l’excepció. A l’hora acordada, després de set dies des de l’arribada, hi estàvem tots els espanyols a l’hotel i sense saber què fer. Al final una persona del grup va agafar la capdavantera i es va fer responsable de la situació.  Va cridar taxis i els va pagar assegurant que no patirem que la majorista li ho reemborsaria. Beneïda siga. Ella va resoldre el problema.

És fàcil moure's per Istanbul nosaltres teníem l’hotel al cor de la ciutat vella i amb l’ajuda del plànol sense complicacions podíem fer tota la visita al nostre aire. Ho teníem tot a un tir de pedra! Tot. Monuments, llocs de menjar i d'esplai, part antiga i part moderna. La ciutat té una topografia particular, té el "cuerno de oro" que és el braç de mar que separa els dos barris principals, en el primer s'hi reagrupen la major part dels monuments històrics i el segon, facilment accesible a traves de dos ponts, Atarük i Galgata, és el que correspon a la ciutat moderna, amb carrers amples, grans comerços i la plaça Taksim, que és el nucli principal en esta zona.

El kebap és el típic menjar turc.
A Istanbul hi ha contabilitzades 525 mesquites, tal volta en siguen més. Cada mesquita pot tenir fins 6 minarets. L'estampa aèria des de les altures deu ser impressionant. De totes en destaque dos: la mesquita "azul" i Santa Sofia. 

La Mezquita azul és la més gran d’Istanbul, construïda al principi del segle XVII en un lloc que aleshores ja era el centre de la ciutat i estava prop del palau Topkapi i alhora situada enfront de l'altra mesquita "rival" santa Sofia. I és rival perquè segons diu la història, va ser construida per superar-la. La va manar construir el sultà Ahmet que va pujar al tron als 14 anys i governà amb acceptació popular fins els 28 anys. Va morir unes setmanes després d’inaugurar la mesquita i està enterrat  al mausoleu que es va construir posteriorment. Per edificar-la s’hi va tenir molta cura i es van elegir  els millors materials.



La mezquita azul, de lluny i l'entrada.

Personalment m’agradà més Santa Sofia, construida per Justiniano al segle VI. Actualment museu, és una de les obres sacres més grans de l’època bizantina. Primer va ser església 916 anys, des de la seua construcció  l’any 537 fins la conquista d’Istanbul l’any 1453, any que passà a ser mesquita durant 481 anys. L’any 1935 va ser inaugurada com a museu després d’una restauració. Va ser la primera construcció més gran de base quadrada coberta per cúpula. I la cúpula té 31 m. de diàmetre i 55 d'altura. Impressionant mirar cap amunt...o mirar cap als laterals, per dins o per fora, santa Sofia és una meravella, un lloc dels que dificilment s'oblida.

D' Istanbul em quede amb la imatge de santa Sofia, per fora i per dins. tota ella s'ha de visitar, és un museu, és història, és art,és religió, és vida...

El sultanat de Soliman va destacar perquè l’imperi es va escampar al màxim. Només va construir una mesquita i va ser als 30 anys però el resultat va ser la creació d’un edifici espectacular. Va ser construïit per un gran arquitecte otomà, Sinan, conegut com l’arquitecte que treballava sense necessitat de plànols. 


El gran edifici de la mesquita de Soliman.

El palau Topkapi és el lloc històric més important d’Istanbul perquè va ser la base administrativa de l’imperi Otomà un del grans imperis del món. Va ser construït entre 1475 i 1478 prop de gran basar damunt d’unes roïnes d’una ciutat romana. Amb els anys els governants anaren enriquint-lo  ampliant-lo amb noves edificacions fins el segle XIX que va ser abandonat. El palau és enorme. Conta la història que hi vivien 5000 persones i altres 5000 arribaven cada dia de visita i que 5km de muralla l’envoltaven.


El palau Topaki és molt gran,  hi ha moltes dependències per a visitar.
En Istambul se'l considera el monument principal de la ciutat.

La cisterna de Yerebatan està enfront de Santa Sofia. És la més gran de totes les que es construïren a Istanbul. Les cisternes eren dipòsits d’aigua potable i eren necessàries quan en cas de guerres els enemics destruïen els aqüeductes o enverinaven les aigües. Va ser construïda l’any 532 i utilitzada fins el segle XIV. Posteriorment al segle XIX va ser restaurada. Recórrer les sales de 8 metres d’alçària és enigmàtic, tal volta per la foscor o pel soroll d’aigua constant que en ocasions hi ha i en altres, creiem escoltar. I art, alhora podem observar art en forma de  columnes, hi ha un total de 336  o escultures. 

La ressenya de llocs d'interés monumentals podria continuar, però Istanbul és més...és l’ambient...són els mercats...Este apartat requereix un capítol especial.

REFLEXIONS sobre ISTANBUL, hivern 1993

"EL EXPRESO DE MEDIANOCHE" és un clar exemple de les penúries que s'hi passen a les presons turques. 




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada