Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 16 d’abril de 2013

Passeig fotogràfic pel LLAC NASSER d’EGIPTE: d’ABU SIMBEL a ASSUAN


Quan es navega pel llac Nasser sembla que estem descobrint terra verge i inhòspita. El desert ho envaeix tot, no s'hi veu res de verdor.


Desert i més desert...poc més, res de vegetació i d'animals, hi ha alguns dromedaris, rabosetes, serpetes i escorpins amagats.

Anem pel llac Nasser, hem deixat enrere el Nil per endinsar-nos per terreny menys fèrtil. El desert està a les ribes del llac, tot és àrid i no hi ha verd perquè estes aigües no tenen les virtuts fertilitzants del riu Nil.

El desert emmarca estes aigües que guarden nombrosos vestigis del passat que no són tan coneguts com molts altres d’Egipte i tampoc són tan espectaculars. Tanmateix val la pena el trasllat a estes àrides terres seques per admirar esta part de la història allunyada i assaborir un poc l’essència del desert deshabitat. Està allunyada...si...i només pensar-ho m’esgarrife i els pèls se me posen de punta..a quants quilòmetres de casa!... quasi a la frontera del Sudà.

La majoria dels temples que visitem durant el trajecte pel llac Nasser foren traslladats a terres més altes per evitar que les aigües els inundaren. Em refereisc al temps quan es va construït la presa d’Assuan i la fortalesa de Qasr Ibrim és una excepció.

Tots estes ruïnes formen part del les catalogades dins l’etiqueta de “museu a l’aire lliure de Núbia i Assuan” que arriba fins la frontera sudanesa. Tots ells foren declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1979 amb el nom Monuments de Núbia de Abu Simbel a File.

Nosaltres gaudim del trajecte en vaixell, estem en estiu i fa calor, però menys del que tothom creu, perquè és calor sec.





Fortalesa de Quasr Ibrim.


AMADA és un dels temples més bonics de Núbia.
 L'operació del trasllat va ser diferent ja que es va fer tot d'una peça.


La TOMBA DE PENNUT es troba enmig del desert entre pedres i arena. 
Pennut era un governador de Núbia sota el regnat de Rameses IV.

Al costat de EL DERR, que no vegem, construït per Ramses II i desmantelllat l'any 1964, hi ha un improvisat músic.









El TEMPLE DE DAKKA és un punt incomparable per observar el capvespre.


El MAHARRAKA és el més menut dels tres temples traslladats a parts més altes.


WADI EL SEBUA, té una avinguda d'esfinges, més menuda que la de Luxor i Karnak.



QUADERN DE VIATGE, EGIPTE estiu 2000


2 comentaris:

  1. Quins records ens porten aquestes fotografies! La veritat és que Egipte té alguna cosa que atrapa...i navegar per les aigües del Nil, encara més! Les postes del sol són màgiques! Una abraçada! :-)

    ResponElimina
  2. Hola viatgers! Dins del meu llistat de països, Egipte és un dels especials. De fet hi vaig anar i al cap d’un temps vaig voler tornar. I les dues vegades no em va deixar de meravellar. Estes fotos pertanyen al segon viatge , em va encisar el passeig tranquil per les aigües del Nil, envoltats de desert en tot moment…Els posts del primer viatge fet seguint el fil de la historia ja están publicats, ara aniré traent a poc a poc els del segon viatge a Egipte, perquè sent el mateix escenari, es viu de manera diferent i és així com ho mostraré.

    ResponElimina