Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dimarts, 9 d’abril de 2013

nº24- RESSENYES LITERÀRIES i de cine: Viajes a la marginación. LLIBRE




nº24-VIAJES A LA MARGINACIÓN
De Carmen Sarmiento

Ressenya extreta del llibre editat per Mondadori España, 1990

Carmen Sarmiento periodista i en ocasions corresponsal de guerra, recull en “Viajes a la marginación”- prologat per Lidia Falcón- les seues impressionants vivències personals durant la realització d’alguns treballs per a Televisió Espanyola. En esta ocasió tots i cadascú dels capítols que conformen el llibre estan dedicats a un grup social encara hui en dia marginat en molts llocs del món: les dones. Opressió econòmica, política, social, i religiosa que milions de dones estant patint dia a dia.

Opinió personal

Este llibre és un viatge a la vida, però la vida del més pobres i apartats de la societat,  com diu el títol és un viatge a al marginació que en cada país hi ha. Com periodista i fidel feminista, Carmen Sarmiento s’endinsa en situacions extra i mostra una vida més allà de la que mostren les agencies de viatge, fins i tot mes enllà de la que un rodamóns, que no s’acull al viatja estàndard pot fer. Així mostra, entre altres, complets capítols que a mi m’han capficat sobre Tailàndia o Egipte. Perquè Carmen conta les experiències que li han passat quan està fent reportatges i com reportera busca mostrar una realitat diferent a la que tothom veu.  És la seua professió mostrar el que és més inaccessible per a la resta de la gent. Carmen ens convida a que parem l’atenció en tot el que està més apartat, més allunyat o més marginat.

 Això està molt bé.

Parla molt de Tailàndia, enfonsant-se en la part no tan idíl•lica del país. I m’ha agradat llegir els seus pensaments, perquè em sento identificada amb ells. Però hi ha algun aspecte que no comparteisc. Tal volta té massa paraules dures contra el turista que va als països exòtics. I té raó mostrant uns comportaments que es repeteixen, dóna igual el país o l’any, són comportaments perennes
.
I és que Carmen ens cataloga a tots els viatgers en dos grups: el grup al qual pertany ella, investigadors antropòlegs o periodistes que busquen la realitat social per estudiar-la o mostrar-la ; i els altres,” turistes” sense matisar entre els no conscienciats, buscant exotisme o  els conscienciats buscant coneixement personal. A molts de nosaltres, sent turistes, ens agrada viatjar i saber què estem veient, què estan pensant els que de manera transitòria ens estan envoltant. No tothom és igual, no es pot generalitzar i pense que Carmen banalitza este aspecte.

El llibre és interessant llegir-lo, i rellegir-lo també, com jo he fet. Perquè em va agradar molt la primera vegada i perquè és com un manual per a retrobar-te amb els països que el llibre mostra. També, perquè el llibre continua vigent després de tants anys escrit. Malauradament la marginació no és un tema acabat.
Este viatge a la marginació és com escodrinyar la part amagada dels documentals, descobrir què es fa abans, què pensa el reporter mentre està entrevistant o filmant. És una mirada directa i clara i en el cas de Carmen intencionadament radical, la qual cosa li sona personalitat i singularitat.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada