RESSENYA LITERÀRIA: ISABEL la reina, d' Ángeles de Irrisari

 

ISABEL, la reina

Ángeles de Irrisari

Hui us mostre una novel·la sobre Isabel, la reina, la Catòlica, escrita per Ángeles de Irrisari, una novel·la interessant i singular per la manera com explica la vida de la reina espanyola, des que naix en Madrigal de la Altas torres fins que  mor Medina del Campo. El llibre, molt ben documentat,  mostra la vida i els problemes abans del regnat i durant el regnat, les ambicions, els moments durs o feliços, que de tot va haver en la vida de la reina.

Isabel fou una de les figures més poderoses en el seu temps, una reina que arribà al regnat sota unes circumstancies complexes, que ja sobirana va estendre els dominis primer conquistant Granada i després propiciant que es buscara per terrenys desconeguts, una dona que imposà la seua veu. Irirrisari ens mostra a la reina i també la dona que hi ha darrere, la que sent, la que es mare, la humana.

L’autora entrellaça la història real de la sobirana i propietària dels regnes, Isabel, amb dos històries fictícies que representen a dones de diferent classe social i posició: Leonor i Juana són dos germanes bessones de l’alta societat i Maria és una jove òrfena i mig bruixa que pertany a la classe més humil. Les quatre joves protagonistes estan unides per haver nascut  el mateix dia i a la mateixa hora, sota una lluna roja, concretament  el 22 d’abril de 1451. I eixe fet les uneix de per vida i malgrat la diferencia social, l’autora se les enginya per fer-les coincidir en diferents esdeveniments importants de la vida de la monarca. I les quatre joves són diferents i adopten decisions valentes segons circumstàncies.

Així explicant les vides de les tres parts mostra el conjunt de l’època que envoltà a la reina d’Espanya que fou tan important per al devenir històric. Crec que això te gran mèrit. També el fet de mostrar la part humana de la reina, la dona valenta, l’autora mostra es defectes i virtuts igualant-la amb les altres joves. I com no? és meritori i singular el fet com està escrit, emprant un lèxic arcaic simulant textos del segle XV, que siga dit de pas, dona veracitat a la narració.

El relat enganxa, però s’ha de ser conscient que són moltes fulles i que de vegades cau en repeticions però este fet no és censurable perquè en ocasions resulten necessàries quan s’arrossega tant de text per davant.

Pense que és un gran treball, tan de documentació com de creació i coordinació d personatges. No és fàcil tenint en compte que són tres llibres, que fa poc s’ha convertit en un solament. Jo he llegit la versió separada de l’any 2001, Las hijas de la media luna. Vol. I. El tiempo de la siembra. Vol. II. El sabor de las cerezas. Vol. III, però ara s’ha editat tot junt en un volum de 800 pàgines.

Puc imaginar el treballa continuat i la tenacitat de l’autora per portar endavant el llibre en el que hi ha tantes vides i fets. Puc imaginar la seua diversió inventant les altres dos històries complementàries i alhora el maldecap per entrellaçar les vides inventades amb la vida real d’Isabel. Imagine la gran satisfacció en enllestir els llibres, el descans, l’ànsia per saber si després de tantes hores de treball i d’inventiva a més a més emprant un llenguatge poc usual, agradarà al lector.

Doncs, si, al meu parer el llibre està molt bé. s’ha de llegir amb paciència, assaborint el que passa, sent conscient que és un llibre llarg en el qual passa molta cosa. Tal volta hi haurà qui diga que l’autora precipita les vides i el final en alguns personatges, dels inventats…perquè la vida i el final d’Isabel està documentat...tal volta algú diga que no li agrada llegir en castellà antic o que repeteix massa...però el conjunt total s’ha de valorar.

S’ha de valorar  el fet  que explique tants universos diferents, tantes vides de l’Edat Mitja i la mestria barrejant els fets i personatges inventats amb els reals. I s’han de  valorar els tocs d’humor, que hi ha uns quants i que a mi m’han tret de tant en tant somriures.

El llibre me’l vaig començar a llegir quan tenia idea de visitar Valladolid i els voltants fent una ruta d’Isabel la Catòlica, i vaig enllestir la trilogia a les setmanes de tornar, per la qual cosa al plaer de la lectura, he afegit el goig de saber més sobre escenaris. Ecenaris com Madrigal de la Altas Torres, on nasqué Isabel, Arevalo, on visqué, Medina del Campo on va testar i morir... Això nomenat els llocs essencials però també el llibre mostra llocs de Valladolid on es casà... Tordesillas on firmà el tractat tant important, o nomena Granada on la reina esta soterrada, lloc on vaig estar fa anys

Si t’agrada la història, esta trilogia t’enganxarà. Si no t’interessa massa pots parar més l’atenció en les vides de les bessones manques o la de Maria la bruixa, que fan gaudir de bones estones amb les seues vides plenes de situacions rocambolesques.

En tot cas llegir sempre ompli, fins i tot si el llibre no resulta el que s’esperava serveix per fer critica i fiançar en què o no t’agrada. A mi m’agraden els llibre que tracten vides de dones. Ara que he indagant en la biografia de l’autora sé que és escriptora sobre dones. Les dones tenen molt a dir perquè són protagonistes invisibles de tantes i tantes històries que falten per contar....vides interessants, vides de dificultats, o d’esforç, de marginació o de felicitat... que de tot hi haurà...vides que no s’ha de deixar de costat i que s’han de deixar escrites per a la posteritat.