Cartagena sorprèn...i sé que quan torne en altra ocasió, continuarà sorprenent-me perquè va canviant, cada dia hi ha troballes noves vestigis del passat.
El primer dia en Cartagena ha estat intens: passeig pel port veient el submarí de Peral, passejar pel carrer major observant el modernisme edificat, el teatre romà, el castell...El segon dia comencem el trajecte per altra part, aparquem al mateix carrer Pez del dia anterior i me n’adone que també a prop està el carrer Pez espada i el carrer Pez volador. Curiós. No? Em trau un somriure. Seguint la muralla des de la plaça la Isla on està el port pesquer, per la Cuesta de Batel i veient de lluny en una redona amb un avió, és un dels nombrosos homenatges a l’exèrcit de l’aire que hi ha a la ciutat, en concret a la Patrulla Aguila que fins l’any 2025 formaven el grip acrobàtic de l’exèrcit de l’aire i de l’espai d’Espanya. Creada en 1985 i amb seu en la localitat propera de San Javier volaven amb set avions de fabricació espanyola. Era dels pocs equips d’acrobàtica que emprava fum groc per representar la bandera espanyola.
Els panels són clarificadors i la persona que està al càrrec del centre ens ha donat informació ben explicada...com nosaltres preguntem, ella contesta. Hi ha un vídeo ben fet que de manera didàctica explica la història: les guerres púniques entre cartaginesos i romans i el paper d’Asdrubal, que fundà la ciutat en el 229a.C. Al mapa de grans dimensions es veu clarament com era la ciutat i per on anaven les muralles, de turó a turó. Hi havia cinc, de turons, on antigament hi havia un temple dedicat a una deïtat: Monte San José (Aletes) on ens trobem, Despeñaperros (Hephaistos), Monte Sacro (Kronos), Molinete (Arx Asdrubalis) i Monte Concepción (Asclepio). Estos turons junt als llenços de muralla convertien a la ciutat en una fortalesa inexpugnable. La xica ens assenyala al mapa el punt exacte on està la muralla que anem a veure. Realment molt interessant.
El jaciment data a finals del segle III aC coincidint amb la fundació de la ciutat pel general Asdrubal, any 229 a.C. la muralla es construí seguint els models hel·lenístics que es feien en la mediterrània. I es composa de dos murs paral·lels construïts amb grans blocs de pedra, que en algunes parts arriba a tres metres. I entre mur i mur hi havia quadres per als cavall i dependències per a viure i dormir els guàrdies...bocabadant!
I si la muralla és digna de visitar, també ho és la cripta, que trobem al mateix centre d’interpretació. És un espai subterrani restaurat per preservar els enterraments del segle XVII i principis del XVIII. Destaca per les pintures murals de la dansa de mort i 110 nínxols numerats mostrant la tradició dels enterraments de les confraries, que deixà de fer-se a principis del segle XIX. Posant molta atenció veiem un esquelet, una mà... observem un fotografia de com era i com està en l’actualitat. Ha perdut molt de color. Llàstima, No podria tancar-se i condicionar el lloc amb una temperatura constant per a impedir que s’hi deteriore més?.
L’encarregada del centre d’interpretació ens aconsella que quan eixim al carrer parem l’atenció en l’edifici del costat i ens mostra fotografies.
...però abans diu que pugem dalt d’on ens trobem per poder entendre millor les dimensions de la muralla.
Una vegada fora, enfilem carrer san Diego i just al costat està l’edifici que ens ha dit la xica: la casa de la Misericòrdia, enllestida en 1929 i obra de Victor Beltri, que ja era ancià. El nom de Beltrí es repeteix sovint en la història de la arquitectura cartaginesa de principi de segle XX. De nou tenim davant un edifici fet per l’arquitecte tan sol·licitat. Ens ha contat la jove del centre d’interpretació que una posterior intervenció fet en l’edifici, en la dècada de 1980, va llevar part de l’essència del lloc. Va ser molt polèmica. La casa acollia als xiquets desemparats i actualment és la seu del rectorat de la universitat.
Tot seguit anem a la plaça de la Merced on hi havia un convent ja desaparegut. En el passat era la més espaiosa de la ciutat i on s’hi celebraven tots els grans esdeveniments. Modernisme i vestigis romans, hi ha per tot arreu. També ací. Hi trobem el Decumano Máximo, l’antiga calçada romana d’entrada a la ciutat, sota la que hi ha una vivenda púnica. Quan haja possibilitat d’excavar es farà. Per ara salvaguarden el lloc.
En 1901 es va inaugurar l’edifici modernista Palau Aguirre, contruit per victor Beltrí per al ric miner. Té dies façanes, torre a l acantonada i mirador al primer pis, observe la ceramica vidriada en la coberta vidriada de la torre, aixi com en l apart alta de la façana. Actualment és l aseu del museu regional d’art modern MURAM.
Tot seguit volem anar a la Casa de la fortuna, una domus romana del segle I a.C que està a prop, no és veu al primer colp d’ull perquè ningú diria que davall d’un edifici modern hi ha un tresor semblant. I atenció per quina porta entreu! Si us enganyeu aneu a un lloc d’apostes i no a la casa romana.
Entrem i ens aconsellen fer el recorregut començant pel final, perquè per on accedim és la part de darrere de la vivenda. Fem cas i sense parar a mirar el que trobem de cami anem directes a una calçada romana.
I en un lateral està la part per on la casa tendria l’entrada principal i iniciem el recorregut. La calçada i l’entrada de la casa es descobriren en 1974 i la resta de la vivenda en la dècada de 1990. Des de 2004 és visitable.
En la visita recorrem diferents habitacions decorades amb objectes originals i hi ha vitrines on també se’n veuen: part de vaixella, objectes de teixir, d’adorno personal, de decoració de taula de casa... La casa pertanyia a una família adinerada.
La casa rep el nom per la inscripció Fortuna propitia (bona sort), que es trobà en un mosaic del terra.
Hi ha altres mosaics.
Una de les dependències més importants a veure és el triclinum on se celebraven les reunions familiars i els convits.
I altra que ressalta és el tablinum o la sala on l’amo de la casa rebia el visitant.
En esta sala es conserven pintures murals amb motius com el cigne, imatge de la casa, flors, ànecs o granades. Tot carregat de simbolisme mitològic. En esta sala fem reflexió sobre les pintures i com serà la millor manera de conserva-les i que no continuen perdent color. Perquè hi ha un ànec que quan es va veure per primera vegada era d’un blau intens i ara el blau és més clar. No som enteses en art però pensem si la llum tan directa no estarà fent malbé la pintura. Tal volta els experts ho haurien de remirar. Potser el sistema d’il·luminació està desfasat i s’hauria de canviar. Li ho comentem a la persona encarregada de l’entrada que és molt xerradora, ens ha agafat confiança i ens està explicant molt sobre la casa. Ella ho comentarà a les persones al càrrec, les que formen el grup “Puerto de Culturas”, que s’encarreguen de gestionar la majoria dels jaciments arqueològics de Cartagena. Tanmateix la sort i la casualitat fa que siguem nosaltres directament les que li ho diem a una de les persones encarregades que vigilen que tot estiga bé, quan anem a visitar altre vestigi romà.
M’agrada la casa, malgrat eixa llum que creguem no deu ser molt bona per a les pintures. Fins i tot es pot veure a través d’un cristall el sistema de clavegueres. Molt interessant. També ho és llegir cada cartell de la dependència o els cartells a les parets explicant sobre els treballs arqueològics realitzats, que és important saber-ho per entendre l’envergadura d’este tipus de mampresa.
Cavil·lant sobre quant de treball arqueòlogic hi ha fet i falta per fer en la ciutat una música ens sorprèn és una desfilada, ja avançant la setmana santa, que en Cartagena és important.
Continuem visitant Cartagena. Ara anem a l’Augusteum, un lloc de reunió de sacerdots. Hi feien culte a l’emperador però el lloc principal de culte a Augusto estava en el foro. El temple el trobaren quan anaven a fer un aparcament, i l’aparcament el van fer igualment a la part de dalt. És la raó per la qual hi ha moltes columnes de gran grossor, per a poder suportar el pes.
La primera zona, en entrar a l'esquerra, és una àrea expositiva. Entre les peces exposades a les vitrines destaca el peu d'una estàtua togada amb els calceus patricii (possiblement representava l'emperador August), fragments de marbre, alguns fragments de cornises, columnes i estucs amb decoració vegetal. També veiem algunes restes d'una calçada i d'una claveguera. Un fal·lus pintat en estuc era símbol de bona sort. És visita guiada i la jove que ho explica és una gran experta, és una de les que porten el grup de “Cartagena Puerto de culturas” i és a la que li comentem el tema de les llums en la Casa de la fortuna. Es nota que es queda preocupada pel comentari i que intentarà buscar solució.
A principis del segle I dC. la figura de l'emperador es va identificar amb la divinitat, per això es va començar a rendir culte a moltes províncies de l'Imperi, creant-se a les principals ciutats confraries dedicades a engrandir la figura de l’emperador. En veritat, era una excusa que amagava els veritables interessos del Cèsar que pretenien assentar ideològicament el seu règim polític. L'accés es feia a través d'un pati porxat de planta rectangular. El paviment es componia per un conjunt de lloses quadrades en blanc i negre. La instància més important de l'edifici era l'aula central on els sacerdots o augustals rendien culte a l'emperador. La seva estàtua ocupava un nínxol semicircular obert a la paret del fons. D'esta sala destaca el paviment decorat amb grans lloses rectangulars de tons blancs i blaus.
Als laterals de l'aula central es podien trobar santuaris consagrats a les nimfes. També hi hauria un pati envoltat de columnes
Curiosament abans de fer esta troballa tan valuosa, trobaren un llenç de muralla dels segle XVI, que també s’hi pot veure.
Eixim assimilant el que hem vist. Estem al costat de la plaça de San Francisco, anem cap allà.
Hi ha un edifici modernista de 1906: és la Casa Maestre, sembla la casa Calvet de Gaudí. De nou un miner ric ebcarrega casa a Victor Beltrí, esta vegada el projecte el fa junt a l’arquitecte Marcelino Coquillat.
Encara ens queda per visitar el foro, però el veiem per fora. Mereix una visita amb més calma. El barri del foro al Molinete mostra part de l’antiga ciutat del passat. Hi ha dos edificacions, un complex termal del segle IaC i l’edifici de l’atri també del segle iaC. És un dels jaciments urbans mes importants d’Espanya
Acabem ja la visita a Cartagena...i ens queda tant per visitar!
Abans de deixar la ciutat descansem en un bar agradable que fan bon menjar, en la plaça de los Tres reyes...i just enfront hi ha més ruïnes...en Cartagena te’n trobes a cada pas.
