Ciutat amb patrimoni romà, modernista i militar, ciutat portuària i minera… per tot Cartagena és important: ho era molt en l’antiguitat i ho és en l'actualitat.
Estem visitant Murcià i la província i hui anem a Cartagena, un port de cultures, un port amb història. Venim a Cartagena dues dies i les dues aparquem prop del port pesquer, en un carrer amb nom simbòlic d’on estem: el carrer pez. L’amiga murciana Loli fa de taxista i ens acompanya. És una sort tindre-la acompanyant-nos. Així i tot ja sé que se’ns quedarà molt per visitar perquè tot no s’hi pot veure i s’ha de triar. I és que Cartagena és una ciutat important des que fou fundada per Asdrubal el Bello en l’any 227.C. i adquirí màxim esplendor en l’època romana amb el nom de Cartago nova.
El port és un dels més importants de la Mediterrània des de l’època dels fenicis. El port de Cartagena és el quart port nacional en trànsit de mercaderies per darrere d’Algeciras, València i Barcelona. Ocupa el vuitè lloc en relació al nombre de creuers. En el nostre passeig passem pel l’auditori centre de congressos el Batel, un edifici cridaner pels colors vius de la façana, després pel Museo Nacional d’Arqueologia Subaquàtica (ARQUA) on s’estudia, conserva i difon el Patrimoni Cultural Subaquàtic espanyol com el famós i recuperat «tesoro del Odyssey», una col·lecció de més de 570.000 monedes d’or i plata que pertanyien a la fragata Nuestra Señora de las Mercedes, enfonsada en 1804. Seguint passejant pel port observem que hui hi haurà massificació turística pels carrers perquè acaben d’arribar dos creuers.
Al final del passeig està la plaça Héroes de Cavite, que dona pas a la plaça de l’ajuntament. És un espai enjardinat i per a vianants, inaugurat en 1923 pel rei Alfonso XIII i Victoria Eugenia, amb un monument central dedicat a la memòria dels caiguts en la guerra de Cuba i Filipines en 1898. Entre la vegetació destaquen les palmeres, el palmito que és la varietat autòctona mediterrània i els rosers. El monument té 15 metres d’altura sobre una bases de 8m2 i està fet amb pedra, mabre negre i bronze.
A la plaça hi ha una estàtua en bronze d’un mariner de grandària natural, va amb el “macuto” a l’esquena... recorda els soldats que anaren a fer la mili, la majoria uns inexperts que afrontaren l’experiència amb resignació. Diuen que en Cartagena sempre es veuen militars per la ciutat. Com hi ha tants hi vivint! Just davant del mariner “resignat” en veiem una colla que es presten a fer-se fotografies amb unes estrangeres que els ho han demanat.
I mirant els mariners, el de l’estàtua i els humans, pare l’atenció en la paret que tinc al costat: és un homenatge a Cervantes recordant el seu pas per la ciutat.
Cartagena se la relaciona amb els vestigis romans però també és molt coneguda per ser seu naval. Estem a la plaça del CIM remodelada en 2010 i és com un balcó al mar, presidida per l’edifici de l’antic quarter d’instrucció de marineria, del segle XVIII, que actualment acull una facultat que pertany a la universitat politècnica. El museu naval està a la planta baixa i hi ha diversa informació sobre la història naval de l’armada espanyola en la ciutat.
Pertanyent al museu però en edifici a banda, destaca la sala Isaac Peral on s’exhibeix el primer submarí torpeder del món que es propulsava per mig d’energia elèctrica i fou el primer de funcionalitat militar de la història. Es va construir en 1888.
Eisc pensant en guerres i armes... i reflexionant-hi sobre el submarí pense en lo menut que és i totes les estances que cabien a l’interior. I la vida que portaven els militars i soldats dins! Mare meua quina claustrofòbia! I amb estos pensaments, en eixir estem de nou a la plaça front al mar. Caminem uns metres. Dona gust passejar amb la brisa i el sol. Una cua de balena eix a saludar en el que és el final del port on estan construint nous submarins, en les drassanes Navantia.
I passejant... passejant, retornem a la plaça dels herois i la plaça de l’ajuntament, no està lluny. En Cartagena tot està a un tir de pedra. A la plaça destaca el modernista palau consistorial de 1900 construït entre 1900 i 1907 en el mateix solar on estava l’antic datat al segle XVIII. El que hi havia abans s’havia quedat menut degut a l’auge social i econòmic procedent de la indústria minera. Està construit sobre terrenys inestables perquè és zona guanyada al mar per la qual cosa en 1995 es tancà temporalment mentre s’hi feien tasques de restauració i consolidació del terreny. Per problemes legals els treballs no s’enllestiren fins 2006 i ara ja llueix com a l’inici.
És un edifici de planta triangular. Té tres façanes en les que s’ha emprat granito gris per al basament i marbre blanc de Macael per a la resta. Les parets estan decorades amb emblemes de la ciutat: el castell de la concepció de l’escut i la corona concedida per Escipion em Africano quan va prendre possessió de Carthago nova. Té cúpules de zinc en la teulada que es distingeixen pel clor gris, que són una icona del paisatge urbà portuari. La façana principal amb dues grans columnes sobre pedestals i tres arcs amb portes d’accés, és la que presideix la plaça de l’ajuntament distingida per la cúpula major. Malgrat estar construït durant el modernisme hi ha detalls arquitectònics que semblen influència de l’arquitectura clàssica francesa o alemanya, pel que es diu també que té un estil eclèctic afrancesat.
Hi està també l’edifici modernista Palacio Pascual de Riquelme amb una cúpula de zinc en un dels angles pareguda a les del palau consistorial, l’escut familiar dels avantpassats de la família Riquelme està a la façana. Hi està el museu del teatre romà ...la cua per entrar és llarga...
És una plaça elegant des d’on comença el carrer major, i ja que estem... caminem un poc per ell, perquè està ple d’edificis modernistes rellevants. A finals del segle XIX la ciutat fou bombardejada i parcialment destruïda, aleshores els burgesos rics gràcies a la mineria demostraren el seu poder financer construint cases modernistes inspirades en el modernisme català. Alguns edificis tenen davant de casa assenyalant el nom de la casa i l’any que s’edificà. Passem per l’església castrense de santo Domingo, barroca del segle XVIII amb altres element posteriors. Enfront està la casa Llagostera iniciada en 1913, però la façana està tapada per obres de restauració.
En el carrer Major també està la casa Cervantes, de l’empresari Serafin Cervantes Contreras un magnat de la industria minera. És un edifici de 1897, inaugurat en 1900, i era el primer encàrrec a l’arquitecte Victor Beltrí que va veure l’oportunitat d’introduir en la zona de Murcia el modernisme català. A partir d’este edifici Beltrí rebria molts mes encàrrecs per part de la burgesia cartagenera. A la part baixa estava el Cafe España i conten que el mostrari de “suspiros”, el dolç tipus merengue que hi havia al cafè, va inspirar al compositor Antonio Alvarez Alonso el títol de la partitura del famós pasdoble “Suspiros de España”.
Altre projecte de Beltri, que faria tot seguit, va ser El Casino, cor de la vida cultural i social des del segle XIX, ubicat molt a prop de l’edifici Cervantes, en l’antiga casa Palau dels marquesos de Tilly. Beltrí amb la reforma de l’antic edifici va aconseguir un representatiu exemple de modernisme arquitectònic i decoratiu i l’edifici està declarat bé d’interès cultural.
El carrer acaba en la plaça de san Sebastian on està el “Monumento al procesionista” conjunt escultòric de 1983 que representa a tres natzarens. Des de la plaça veiem altra joia del modernisme, en esta ocasió influència del modernisme francès i vienès: el gran hotel, que està en un carrer paral·lel. És de 1912 i inaugurat en 1916 i el projecte, que inicià l’arquitecte Toma Rrico l’enllestí l’arquitecte Beltri. Té sis plantes i dos soterranis, amb façana cridanera bicolor de pedra artificial i rajola roja, on destaca la cúpula de cinc a la cantonada de l’última planta. Actualment no és un hotel en funcionament sinó un banc.
El carrer que continua és Puerta de Murcia on està l’edifici històric del segle XVIII, que hui es el palau del la capitania general.
Tot seguit retornem a la plaça de l’ajuntament des d’on es veia l’antiga església de Santa Maria. Volem veure-la. Hi comença el trajecte per veure un poc dels vestigis romans de Cartagena. Tot just darrere del Palau Riquelme, molt proper al teatre romà, en la Cuesta de la baronesa, en un solar on anaven a fer una plaça, trobaren restes arqueològics del teatre romà. Aleshores es creà un espai per a gaudir de la història. Es tracta d’un jardí romà de 254m2, amb una font enmig i sillars de roca per a seure. Perquè és un lloc idoni per parar i observar el mural de la paret que ocupa el solar i que segueix la temàtica romana dissenyat i fet per l’artista de Cartagena Kraser.
El teatre romà el tenim al costat, però abans d’anar a veure’l, passem per un carrer estret molt interessant, el carrer Soledad, un perpendicular a la Cuesta de la Baronesa, perquè hi ha exposades fotografies de Cartagena abans de saber que tenien un teatre romà als peus. Són fotos d’un barri de pescadors, de la gent, de les seues rutines... de quan començaren les excavacions... és un collage instructiu i mirar-lo fa entendre l’evolució de Cartagena en poc temps. M’agrada molt. També hi ha detalls que expliquen com eren els cartaginesos en aquells anys. Hi ha una fotografia amb uns cotxes de la dècada de 1960, quan encara apareixia la inicial o inicials de la província, doncs en les matricules posa CA i no MU. I és que, per eixa rivalitat que diuen hi ha entre Murcia i Cartagena, anaven a Cadis a matricular per portar CA i no la MU de Murcia!
En uns metres arribem al teatre que ens trasllada a l’època romana de finals del segle I a.C. I pensar que es descobrí en 1988 per casualitat quan anaven a fer obres en un solar de l’antiga casa palau de la condesa Peralta mentre s’hi volia construir el centre regional d’Artesania! La façana es manté en peu, està protegida per estar en el casc antic. Imagine quan excavaren i trobaren restes arqueològics...La primera troballa a partir de 1990 seria una gran sorpresa, dubtes, incertesa de no saber què era allò, incredulitat, l’alegria sabent la importància... Ara ja és habitual en la ciutat: obra que enceten i excaven, segurament s’ha de paralitzar perquè troben algun vestigi del passat.
Hi està la catedral o església de Santa Maria, que fou la seu de la diòcesi de Cartagena fins el trasllat a Murcia en el segle XIII. Actualment en ruïnes des de la guerra civil.
El teatre destaca per estar excavat en la roca. Fou construït entre els anys 5 i 1a C. Fou descobert en 1988 per l’arqueòleg Sebastian Ramallo Asensio. El teatre es pot veure des del parc de la Cornisa on s’aprecia que és un dels més grans i millor conservats de la Hispania, hi tenien cabuda uns 7000 espectadors. I tenia columnes de marbre blanc de Carrara.
Quan més amunt pugem, la vista del teatre és millor. A la part alta del parc, des d’on veiem el teatre, hi ha una cisterna romana. Decidim seguir amunt al parc torres i anar cap al castell. El veiem de lluny. També trobem de camí algun paó reial. Hi ha un ascensor des de la part baixa de la ciutat, però una vegada estem en este punt, ja tan alt...doncs seguim pujant. Ja baixarem en l’ascensor...
Estem en l’esplanada del castell de la Concepció des d’on contemplem vistes magnifiques de la ciutat i el port. El castell està a la parta alta, en un dels cinc turos de Cartagena, i va acollir un temple romà dedicat a Asclepio, una fortalesa àrab, un castell medieval i una sirena de la guerra civil. Parem l’atenció a la Torre linterna, de 10 metres d’altura i 4’32 de diàmetre. Era un far àrab del segle IX que fou utilitzat com torre de vigilància en el port contra les invasions berberisques.
Quan anem a buscar l’ascensor de baixada trobem tot just enfront les ruines en restauració de l’antic amfiteatre romà., Agafem l’ascensor per baixar els 45 metres de diferència i arribem al carrer Gisbert, prop de la Muralla del mar.
Veiem l’ascensor des de baix, l’amfiteatre de lluny i passem per edificis antics que ara són utilitzats per la universitat. De camí al carrer Pez, on tenim el cotxe trobem unes escales molt originals, decorades per Kraser, el mateix artista urbà que va fer el jardí romà. Es tracta de la intervenció pictòrica “Inflexión Acuatica” un gran mural que representa el món marí que tan present està en cartagena
QUADERN DE VIATGE, MÚRCIA i PROVÍNCIA, tardor 2026
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada