Bolonya té poc turisme, així que vaig a intentar
moderar-me escrivint sobre les meravelles que guarda, perquè no vull que este
ambient tranquil que s’hi respira canvie.
Quanta
tranquil·litat! Quanta harmonia i bellesa! Les torres de Bolonya son famoses
antigament hi havia moltes més, cada família important se’n feia construir una,
a l’edat mitja hi havia més de cent ara en queden unes poques, però de totes,
les són símbol dos. Pugem a la més alta, la torre Asineli per dominar amb la vista la ciutat. Té 98
metres d’alta, són 498 escalons. Tenim sort hui el dia és clar i la panoràmica
clara.
|
Pugem per l'escala de la torre Asineli... |
|
I dalt trobem unes espectacular vistes. |
La segon torre,
anomenada Garisenda del segle X és la més baixa i està vertiginosament
inclinada. Antigament hi havia moltes torres, encara que no tan altes com la
primera.
|
La torre Garisenda està inclinada. |
Les dos torres
són una constant temptació fotogràfica,
i és que les mires per on les
mires són diferents perquè la inclinació d’una d’elles canvia. També segons la
perspectiva es veuen les torres de sant Bartolomé o no, per això sempre que hi
passem, que és tots els dies les fotografiem per aconseguir de totes la millor
foto de les dos torres.
|
No ens cansem de mirar-les i de fotografiar-les... |
Des de les
torres anem al barri universitari, la plaça principal es la plaça Verdi. S’hi
nota l’ambient estudiant les parets dels edificis estan plenes de cartells i
papers anunci, oferint vivendes, demanant companys d’habitatge...
|
Barri universitari, plaça Verdi |
Hi ha molts
grafítics i inscripcions i alguna que altra pancarta reivindicativa sobre
l’educació. M’agrada esta zona, hi ha llocs per menjar i més econòmics, alguns
tenen una decoració que convida a tertúlies nocturnes literàries.
|
L'ambient reivindicatiu juvenil es veu constanmnet en tots els carrers amb pancartes, pintades a les parets... |
Després de dinar
en un d’estos llocs per a estudiants ens dirigim al barri jueu, que està molt
deteriorat i brut, abandonat, són carrers estrets i entramats. Anem perdudes,
el plànol no està mol clar. De sobte arribem a la sinagoga, i en no res de nou
trobem la via principal.
|
barri jueu |
A la vesprada
anem a San Etefano, on ja havíem estat altre dia, ara volem entrar a les set
esglésies. Eixe és el nom però en realitat hi ha quatre de les set inicials
romàniques. Des de la primera San Vital,
s’accedeix a la del sant sepulcre del segle XII que té forma poligonal, després
es passa a l’església del crucifix del segle X i al cortile di Pilato. Hi ha
parts tancades al públic per reformes. Al final accedim a un claustre.
|
San Estefano i les set esglèsies |
La plaça és gran
plaça però acollidora, convida a seure en un portal i observar la gent o
passar. Quan eixim de la vista a san Etefano ens trobem la sorpresa que estan
fent una filmació, no sabem què és, si un espot publicitari o pel·lícula. Hi ha
dos joves que simulen ser uns gàngsters, passem el temps mirant com treballen,
com filmen les seqüències una mi i mil voltes. Quan es va a una ciutat amb
temps per davant es pot perdre el temps d’esta manera, sense fer res.
|
on estan filmant... |
Des de san
Estefano es pot passar a estrada maggiore per corte Isolani un enorme edifici
del XIII amb unes bigues de fusta que subjecten un pòrtic de 9 metres. De nou
estem al centre històric, piazza Maggiore i piazza Neptuno.
|
Corte Isolani |
Abans de deixar
Bolonya volem visitar una basílica que guarda tresors artístics, és san
Francisco del segle XIII, d’estil gòtic francès, però malauradament està
tancada, el que si podem veure són les tombes de los glossadores que son les
primers professors universitaris.
|
basílica de san Francisco |
M’agrada
Bolonya, és una ciutat especial. M’agrada que no tinga molt de turisme, tal
volta perquè hi ha massa tranquil·litat, generalment la gent que visita Itàlia
no hi va.
QUADERN DE
VIATGE, estiu 2013: ITÀLIA, BOLONYA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada