Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 27 de setembre de 2014

BILBAO: PORTUGALETE i GETXO

En Espanya podien fer una posada en comú de bones idees. La del CREDITREN que funciona en Bilbao afavoreix i abarateix la comunicació entre pobles.



Des de Bilbao cada dia visitem una part de les rodalies. És fàcil moure’s per la província. Al respecte pensem que totes les ciutats haurien de copiar la fórmula: les targetes de CREDITREN  permeten viatjar més barat usant el tramvia, el bus, el metro i el tren, només s’han de validar cada vegada i va restant diners. 

Un dia anem a Portugalete i Getxo, dos ports separats per un pont que és Patrimoni Mundial per l’UNESCO des del 2006.  Està considerat com el primer pont penjant transbordador més antic del món, va ser construït l’any 1893. Sintetitza arquitectura i funcionalitat. Encara que el dia està gris a poc a poc va fent-se més clar.

PORTUGALETE és una ciutat portuària . S'hi nota que en el seu moment va tindre importància perquè hi ha cases senyorials del passat que pertanyien a famílies adinerades. 



Arribem matí i una lleugera boira s'apodera de l'ambient, a poc a poc se'n va i ens deixa veure el pont de Portugalete, únic, elegant, imponent.

La primera parada després de bocabadar-nos amb la visió del pont, és un preciós i acollidor café que conserva l’estructura del que era abans, una farmàcia: “la botica”. Així que assaborint el café del matí per entrar en calor, gaudim d’unes boniques vistes al port i al mercat de flors i fruites posat al costat del riu. 

Mentre esperem que la boira escampe, entrem a un café molt bonic i ens fem un café matutí.

Està al costat de l’ajuntament que és una edificació elegant dels segle XIX, de planta rectangular i baixos porticats. L’any 1985 va ser ampliat i reformat per adaptar-se a les necessitats.


Des del café hi ha unes vistes precioses a la plaça de l'ajuntament.

Quan passegem pel poble, curiosament trobem unes cintes automàtiques semblants a les vistes en Vitòria i que ens havien agradat tant.


Cada lloc empra una fórmula: en Portugal hi ha elevadors per salvar les costeres, en Portugalete, comen Vitòria trobem escales mecàniques.


Anem per on anem, mirem on mirem, si dirigim el cap al riu, entropessem la mirada amb el pont de ferro que sembla la torre Eiffel de Paris. El pont domina i no defrauda, malgrat estar en restauració. 


Estem on estem...tenim el pont a la vista.

En este moment no es pot creuar per dalt per les obres, a 150 metres d’altura, és una pena, així que el creuem com tothom ho ha fet tota la vida, usant ”la barquilla” que és una espècie de transbordador que no va per l’aigua sinó que penja del pont, semblant des de lluny, que levita en l’aire. Sobre tot ho pareix de matí i quan el dia està amb boira que tapa els fils que enganxen el transbordador.  

M'agrada molt el pont i a més a més el trobe "fotogènic" i no em canse de fotografiar-lo.

Resulta un curiós mitjà de transport en el que cap de tot: cotxes, bicis, motos en la part central i persones als laterals.

Resulta magestuós, imposa, de lluny i de prop.

És el principal atractiu turístic de la localitat. M’agrada i m’agrada molt. Cert que té efecte encisador, no el pots deixar de mirar.


Què tindrà este pont que no pots deixar de mirar-lo, sempre el tens davant i quan no, necessites veure'l i has de buscar-lo.

La ciutat té altres monuments importants: està la basílica de santa Maria d’estil gòtic renaixentista i la Casa- Torre Salazar del segle XIV, on la primera planta va estar dedicada en un principi a presó i la segona a vivenda. L’any 1934 va ser incendiada durant una revolta política perdent-se una valuosa biblioteca i posteriorment entre l’any 1958 i 1959 va ser reconstruïda. Actualment és museu i restaurant.

Casa-Torre Salazar

Creuem el pont colgant o pont de Vizcaya i estem a GETXO i seguim un relaxat passeig vora riu que sense adonar-nos-en, ens porta a una zona residencial anomenada Arenal plena d’enormes vivendes. És el que predomina en esta localitat palaus i vivendes construïdes per l’alta burgesia durant la industrialització. 

Quin passeig més agradable! quan més m'agrada la platja és quan no hi ha gent.


El port impressiona per gran però la platja és menuda. Tot és relatiu, i és que les compare amb les del Llevant on visc. Fem el passeig tranquil•lament. Baixe a l’arena al costat del mar, és el Cantàbric, he decidit continuar fer el passeig vorejant aigua. M’agrada estos moments de contacte directe amb l’aigua, amb la simple pretensió de veure l’horitzó més a prop, i d’olorar directament l’aigua salada. 


El passeig no va més enllà del port...Ens quedem sense veure altres parts interessants de Guetxo...altra vegada serà!

Mirem el rellotge. El nostre deambular tan tranquil sense rumb ha fet que no arribàrem al por vell de Getxo, que segons ens diu tothom està sempre ple de color i animació i on es conserven les cases dels pescadors. Altra vegada serà. Depenem del transport públic i d’horaris i l’hotel el tenim a Bilbao.

Per tornar no creuem de nou el pont colgant. Des de Getxo tornem a Bilbao amb metro. I és que els transports públics en el país Basc funcionen de meravella. 

QUADERN DE VIATGE, primavera 2011

Si vols saber més sobre Bilbao i voltants clica ací.



Cap comentari:

Publica un comentari