Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 6 de juny de 2015

La LIGÚRIA italiana: RUTA VERDA per CINQUETERRE


Recorrem a peu el camí que comunica els pobles de la ruta i fem parades en cadascun d’ells, és un goig de passeig, encara no l’he enllestit i ja estic esperant l’ocasió de poder tornar-lo a fer.

La bella imatge d'un dels pobles que formen Cinqueterre.

Hem vingut a la Ligúria amb ànim de caminar per sendes, i ho estem fent. Hui farem el tram amb més encís, el més atraient i turístic, el que cap persona es perd quan s’apropa a estes terres italianes.

Cinqueterre és un parc natural, des de 1999, que agrupa cinc pobles bellíssims vora la mar, Monterosso, Vernazza, Corniglia, Manarola i Riomaggiore. Per entrar-hi es paga, és una manera de controlar l’espai.

Tots compten amb una orografia particular, estan penjats en uns alts penya-segats vertiginosos, espectaculars... amb camins en part esglaonats i terrenys conreats de vinyes. S’endevina l’esforç que hauran fet els habitants des de temps passats per aprofitar el terreny i conrear de manera equilibrada, i és que hi ha oliveres en els llocs més insospitats, llocs fins i tot quasi inaccessibles. 

Són pobles mariners, pobles amb essència popular, pobles amb color, olor i sabor típic per les aigües del mar de Ligúria que ho banyen i pel sol que els il•lumina. 

Nosaltres recorrem quatre dels cinc. La ruta caminant comença a Vernazza on hem arribat en tren des de Rapallo. És en Rapallo on tenim l’hotel i des d’on estem visitant cada poble. A més a més de amb tren, el poble és només accessible per una carretera que baixa des de la carretera principal i també per mar, és clar.

Vernazza és menudet, amb cases de colors cridaners, com la resta dels pobles. Tampoc circulen cotxes, com en els altres. I és que així ho decidiren els seus habitants per aconseguir una millor qualitat turística. Té un xicotet port que garanteix l’atracada de vaixells, grans o xicotets. Es diu que el nom del poble és per una modalitat de vi local, la vernaccia, però també s’especula amb la idea que el nom deriva de la paraula llatina verna, que significa local, indigena. 

Vernazza

Vernazza

Vernazza
I  una vegada vist el poble eixim del línit de les cases i comencem a caminar buscant serra. Quina tranquil•litat durant la caminada, contrasta amb el bullici turístic del poble.

No cal dir que mirem on mirem ens meravellem, les vistes contrastant mar i muntanyes durant el trajecte caminant són espectaculars

Deixem enrere Vernazza...

Les vistes són espectaculars, de cara el poble on anem, d'esquena el poble que hem deixat i al costat el mar...

De vegades fem parada, per descansar i per admirar el paisatge.

Al fons es veu Corniglia, el següent poble del trajecte. Fem parades durant el trajecte, s’han de reposar les forces. 

El proper destí: Corniglia, el tenim a la vista.

El grup va dispersant-se, cadascú camina al seu ritme, uns paren més que altres a mirar el paisatge. Quan arribem al següent poble  el punt de trobada a Corniglia és l’església.

Corniglia

Corniglia

Nosaltres, el meu grupet, hem anat a bon ritme malgrat que hem parat sovint a gaudir de les meravelloses vistes que la mar ens proporcionava, així que som dels primers en arribar a la cita. Millor, tenim temps de donar una volta pel poble, hi ha raconets que conviden a seure i passar una estona. La passejada pels seus carrers acaba en un tres i no res. Corniglia, situat en un alt promontori és el més xicotet d’entre els cinc pobles.

Amb racons per prendre el bany...

El següent poble és Manarola, menudet, però no tant com el que acabem de deixar. S’ha fet l’hora de dinar i com tenim el temps just no hi ha ni fotos del carrers. Llàstima!!!!. Depenem d'un horari de tren al final de la caminada entre pobles.

Ja sé que a Cinqueterre he de tornar, estos pobles mereixen fer-se amb més temps, tot més pausat. M'agrada este poble... i també els altres. Hi ha tan poques cases que les que hi ha s’agrupen seguint la  via principal que, alhora, segueix el curs de l’aigua. 

De Manarola a Riomaggiore es va per una senda anomenada via de l’amore, és el tram més visitat i més explotat turísticament i contrariament a la resta de turostes, alguns dels quals només coneixen este tram de tot Cinqueterre, a mi és el que menys m’agrada. també és cert que l'hem fet sense parar-se molt, estem continuament mirant el rellotge, el tren no espera. Així i tot, em sembla un  tram molt artificial, preparat per a l'allau de visitants. Parteix d’una escalinata a la plaça de l’estació.

De Riomaggiore, només veiem l’estació de tren que ens porta fins la Spezia que està a la part més nova construïda al segle XIX. No passegem pel seu centre històric que data del segle XIII i em quede amb les ganes.

El que dic, a estos pobles he de tornar... I així també podré visitar el poble que m’ha faltat: Monterosso, que és el més poblat i on s’hi troben les platges més extenses de la regió.

De Manarola a Riomaggiore: senda anomenada via de l’amore

Són rutes fàcils de fer, només ha estat dura la primera hora perquè tot el temps és en pendent i molts trams han estat pujant escales. Però val la pena fer-les per tot el que he dit i per més, també per l’olor a sal que t’acompanya, pel soroll de les ones o per la brisa que et refresca del sudor de la caminada.

Mapa de la ruta Cinqueterre

A L’Spezia esperem molt de temps fins que un autobús ens porta a Portovenere. Tantes presses als poblets per al final haver d’esperar... 

Portovenere no forma part de Cinqueterre però està al grup catalogat declarats Patrimoni de la Humanitat des de l’any 1997. Este poble tanca la badia anomenada dels poetes.

Portovenere de dia...

És de destacar la calata Doria amb les cases multicolors que gaudim entre dos llums. Des del castell admirem la posta del Sol, és un marc incomparable. Per la nit sopem mirant al mar i ens fem un “gelato” tranquil•lament. 

Portovenere de nit...


QUADERN DE VIATGE: ITÀLIA, LA LIGURIA , primavera  2007

Per saber més de la Ligúria clica ací



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada