Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 24 de novembre del 2018

DESCOBRIM LA LIGÚRIA (Itàlia)




Una regió italiana, un poc desconeguda... però amb encís especial.

No oblides entrar als enllaços.

Eixe any anàrem a visitar una zona concreta d’Itàlia, el país és molt gran i s’ha de veure part a part, regió a regió, per la qual cosa decidírem que La Liguria era la millor  opció.

No anàrem en avió via directa, ho férem en autobús, l’únic avantatge era que de camí anàvem a veure altres paisatges i ciutats que si anàrem en avió directe a la zona no els veuríem. Sempre s’ha de pensar en la part bona  de tot, i eixa va ser la idea amb la que em quede sempre quan acabe fent viatges de trajectes llargs per carretera en lloc d’agafar l’avió.

Començant el viatge de bon matí el dia sembla allargar-se i així en aquella ocasió a les 3 del migdia ja havíem avançat molt, estàvem a Le Perthuse, la ciutat dividida per la frontera hispano francesa, curiós però cert.  

Seguírem camí i paràrem a la ciutat fancesa d’Arles, una ciutat taurina on Van Gogh tenia casa.

ARLES

Eixa primera nit paràrem a dormir a un hotel enmig de no res per a descansar de la jornada autobusera. I ja si, per fi... al dia següent entràrem en terres italianes gaudint de la bellesa paisatgística d’extensos camps de flors conreades que serveixen per a fer perfums i essències.

Paràrem al poblet de Segorba, poble amb curiositat històrica:  conserva bandera pròpia de que era una república, però només de manera simbòlica.

SEGORBA

De camí al poble on teníem l’hotel,  paràrem a Dolceaccua, que té una fortalesa construïda per a combatre els bandits que operaven als camins.

DOLCEACCUA

I arribàrem a Rapallo, el poble que seria la nostra seu durant tota l’estada per la Liguria. Cada dia feíem rutes combinant autobús i  moltes de senderisme. Veure caminant un país és molt recomanable, Jo ho he fet en altres països com Irlanda o Àustria.

RAPALLO

Una primera ruta a peu va ser a Labagne per visitar, el monestir de san Salvatore de Fieschi.

SAN SALVATORE DE FIESCHI


Després anàrem  a Sarzana on destaca la ciutadella.

SARZANA

Després  anàrem a Varesse Ligure un bonic poble que es conserva perfectament des del passat.

VARESSE LIGURE

La part més visitada turísticament és el parc natural de Cinqueterre, que el recorreguérem caminant de poble a poble. Nosaltres visitàrem quatre dels cinc pobles.

CINQUETERRE


La nostra caminada començà a vernazza, on arribàrem en tren des de Rapallo. De Vernazza caminàrem a Corniglia i amb descansos corresponents i necessaris arribàrem a Manarola. De Manarola a Riomaggiore es va per una senda anomenada "Via de l’amore", és el tram més visitat i més explotat turísticament i sincerament de tots els trams recorreguts... este  em semblà molt artificial.


CINQUETERRE

CINQUETERRE
De Riomaggiore agafàrem el tren cap a la Spezia des d’on anàrem en autobús a Portovenere
PORTOVENERE




La capital de la Liguria, Genova, és visita obligada, plena de places i plaçoletes, i una gran port que em recorda haver llegit d'escenari en algunes novel·les.




Altra ruta bonica que férem  va ser anar a peu vorejant la mar des de Santa Margarita  a Portofino, foren 6 quiolometres de passejada.

SANTA MARGARITA


I Portofino és un poblet molt bonic encara que tremendament car. La tornada a santa Marguerita la férem en bus de línia regular.

PORTOFINO

 La ruta  des de San Rocco a San Fructuoso no va ser tan idíl·lica com esperàvem. Van ser hores de caminada sense saber per on anàvem només sabíem que estàvem en meitat de la muntanya, el guia desorientat i sense cobertura per preguntar. Caminàvem sense rumb i en ocasions donàvem voltes a un mateix punt. Però tot acabà bé gaudint de la platja de l' abadia.

SAN FRUCTUOSO

La tornada va ser amb vaixell, sortosament. I paràrem a Camogli, un bonic poble que ens deixà el bon sabor de boca final després dels mals moments passats a la ruta verda en la que el guia es va enganyar de camí.

CAMOGLI

Ja de tornada cap a  Espanya,  paràrem a Albenga, un poblet amb història i just trobàrem un dia de festa, amb processó solemne inclosa.

ALBENGA

ALBENGA

I també pararem a  Cervo per a dinar  on hi ha una església barroca important.

CERVO


L’ultima parada va ser al Chateau de Salzes a la Provenza.

CHATEAU DE SALZES

Em quedà el bon record de les caminades per paratges encisadors perquè he esborrat de la ment la mala organització d’aquell viatge. No se m’oblden ni cares ni noms però oblide els mals tràngols. És el que s’ha de fer, veure la part bona i aprendre. En este cas cada vegada que mire un viatge planificat he de veure-ho tot molt clar per a evitar sorpreses.

 REFLEXIONS POSTERIORS, LA LIGÚRIA any 2007


LIGÚRIA: CAMOGLI
LIGÚRIA: DOLCEACCUA
LIGÚRIA RAPALLO
LIGURIA: SEGORBA
LIGÚRIA: SAN FRUCTUOSO, Ruta verda dins l'abadia.
LIGURIA: SAN SALVATORE dei FIESCHI LAVAGNA, monestir
LIGÚRIA de SANTA MARGUERITA a PORTOFINO: ruta verda
LIGÚRIA: SARZANA i VARESE LIGURE
LIGÚRIA: Cinqueterre..............PATRIMONI MUNDIAL
LIGÚRIA: ALBENGA i parada a CERVO
LIGÚRIA: GENOVA
DESCOBRIM LA LÍGÚRIA

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada