dissabte, 3 de novembre del 2018

ROMANIA: EL PALAU DE PELES a Sinaia

El que impressiona de Peles és el contrast en trobar un palau tan ricament decorat, enmig d’una muntanya que inspira senzillesa i naturalitat. Però el rei Carol sabia el que volia perquè el que en veritat buscava era tranquil·litat i l’aire pur i sa.

El Palau-castell de Peles a Sinaia, és un dels llocs més visitats de Romania. Llegint sobre Peles he vist que hi ha confusió en la denominació, uns el denominen palau, altres castell, però no deuria d’haver-la si es té clara la utilitat i l’arquitectura per a la qual fou construït.

Un castell o alcasser és una fortalesa generalment de pedra, de caràcter defensiu i amb preocupació per la seguretat front als agressors, generalment és d’us exclusiu de la reialesa i més propi de l’Edat Mitjana. Un palau, en canvi, és una construcció de luxe i amb preocupació per la bellesa arquitectònica, sol estar plena de comoditats i envoltada de jardins, i a diferència del castell hi pot viure una persona noble i no necessariament pertànyer a la reialesa.

En este cas hi ha confussió en la denominacó perquè era la destinació favorita d’un rei. Va ser construït pels arquitectes Liman, Schultz i Benesch entre finals del segle XIX i inicis del XX com a vivenda d’estiu per a la família real romanesa. El primer en habitar-la va ser Carol I, el primer rei que tingué Romania, el que al capdavall, aconseguiria la independència del país.

Conta la historia que quan Carol I va conèixer la zona de Sinaia, li va agradar tant que va decidir que era el lloc idoni per a construir el castell reial. Era un menudet poble muntanyenc on la tranquil·litat la tenia assegurada. A més a més La filla tenia problemes respiratoris i el lloc era idoni per a ella.

Dinem en un restaurant del poble, molt a prop del palau, és un lloc menut on es menja animal de cacera, de fet tastem la sopa de faisà. No m’agrada i més mirant un faisà dissecat que hi ha de decoració en una de les parets. També hi ha pells d’os. I és que estem en plena muntanya.

Mentre estem dinant plou a mars, així que este lloc, ens serveix de refugi provisional. Per sort para de ploure i no tardem en iniciar el camí cap al palau. Són deu minuts només però mirant cap a cel anem encomanant-nos a tots els sants per a que no ploga i fem la visita del palau com cal sense necessitat d’obrir el paraigües. Al llarg del cami trobem moltes dones romanies amb la vestimenta tipica i cridanera venent gots plens de fruites silvestres, la policia està a l’aguait i no dóna a l’abast perquè en són moltes.

Els voltants.

I arribem-hi. Escolte exclamacions de la gent que m’acompanya en veure’l de lluny. El castell de Peles sembla un xalet, un enorme xalet alpí suís o austríac per l’entorn que l’acompanya.

L'exterior

Al testament del rei, l’any 1914 Carol I va disposar que el palau havia de convertir-se en museu, per la qual cosa el seu successor Ferdinand I va manar construir el castell Pelisor que anys després també va ser reconvertit, junt a altres edificis de la cort reial, en hotels cases de vacances i museu des de 1947 com part de la nacionalització del patrimoni real.

Accedim dins del palau per un pati interior ricament decorat, mentre esperem el torn d’entrada no deixem de mirar tot el que hi ha. Les façanes estan pintades a mà amb motius al·legòrics.

Entrem i encara hem d’esperar a que el grup anterior avance, mentrestant ens donen unes bosses de plàstic per als peus per a que el calçat no faça malbé quan caminen per les sales.

Em meravella tan de luxe, tanta fusta treballada i tant de revestiment d’or. Faig alguna foto quan passem per les diferents sales sense adonar-me'n que està prohibit, no importa, el que està fet, fet està. I les mostre per a que serveisquen de tast, faça ganes d’anar-hi i s’entenga veritablement com descric este palau reial. L’arquitectura és d’inspiració romàntica i barreja estil neo renaixentista i neogòtic. La decoració és barroca, amb fusta per tot arreu, teles preuades, mosaics o quadres pintats per la pròpia reina Isabel de Romania. Hi ha una sala amb un mecanisme que obri el sostre per poder contemplar les estrelles. Resulta un tant xocant trobar entre estacions d’esquí un palau de semblants característiques, ric fins a l’exageració, amb fusta treballada per tot arreu, marbre...tot distribuït en sales i sales a veure quina de totes es la més gran i està més plena de mobles i objectes. I això que només era residencia d’estiu!. Coses dels reis! Hi ha sala de musica, de lectura, un saló morisc, un menjador amb una taula per a molts, una sal que exposa armes...fins i tot un teatre on caben 60 persones.

I el racó que més m’atrapa i on em quedaria a escodrinyar volums és la biblioteca on segons diuen darrere d’una de les prestatgeries hi ha una porta secreta. Veig llibres amb tapes de cuir i decoració daurada. M'agrada, em fa imaginar el seu passat.

Peles va ser el primer edifici europeu amb servei d’electricitat i calefacció gràcies a una planta elèctrica pròpia situada en un riu proper. També hi havia ascensor, era un palau modern, avançat al seu temps.

Al llarg dels anys des de l’edificació inicial ha sigut modificat però el que es veu actualment m’agrada, com a l’any 1914. Durant l’època comunista queda ocupat pel govern comunista i l’any 1953 comença a funcionar com un museu, al capdavall el palau formava part de la cultura del poble romanès. Actualment continua sent el museu que mostra l’Europa dels XIX i és el segon més visitat del país. I s’ho mereix, Peles és imponent i es mereix una visita.

Malgrat l’oratge trist i nuvolós que hui tenim, veure la grandesa del palau dóna llum al dia, i els jardins florits donen color i les fonts alegria... Tot el conjunt contrasta molt amb la natura tan propera més rural i senzilla. Passejant per Peles recorde les cases que quan veníem, només uns quilòmetres enrere, he vist vora a la carretera quan travessava la Vall dePrahova.

El palau és una meravella però, sincerament, jo no m’hi quedaria ni a fer nit, malgrat tot el que hi ha dins. Un lloc més menut, per al meu gust, és sempre és més acollidor. Però els reis han de demostrar el poder d’alguna manera i els castells és una forma clara de demostrar la grandesa.