Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

dissabte, 7 de juny del 2014

De SANTA MARGUERITA a PORTOFINO, ruta verda (ITÀLIA)

Portofino es sinònim de bellesa, elegància i exclusivitat.

Vista de Portofino, on anem a peu des de  la població de Sante Marguerite.
Estem a la província de Gènova, a la Liguria italiana, concretament a santa Marguerita. Volem anar a Portofino, “Portus Delphini” segons els romans que la batejaren així perquè les barques que navegaven pel port veien dofins per les seues aigües. Hui hui en dia hi ha qui diu que encara se’n veuen. Portofino està solament a 35 quilòmetres de la capital de província i això la fa més assequible per a qualsevol, sobre tot per a qui para en l'urbe de la capital i vol un lloc tranquil on descansar.

Vaixell al port de sante Marguerite

Diuen d’este poblet que és sinònim de bellesa, elegància i exclusivitat i volem saber si és cert. Està a una hora en cotxe des de “cinqueterre”, on hem estat i també hem caminat de poble a poble, i també hi ha per anar-hi, un tren des del poble on estem en este moment. Però no volem cap transport, ens hem encoratjat i volem fer la ruta a peu des d’este punt perquè les vistes caminant no són les mateixes que les que es gaudeixen anat amb altre mitjà que segur és més ràpid i comode. A nosaltres ens dóna igual., ens agrada caminar i esta és una bona oportunitat.

Esta és la primera mansió, despres en trobarem altres més que envolten la zona.

Primer travessem el poble de santa Marguerita, i no parem per visitar-lo, després en tornar ho farem. Una vegada deixem enrere el port de santa Marguerita ens enfilem per una senda que voreja la mar, és el Parc Natural Regional de Portofino. És un camí fàcil i les vistes en tot moment són espectaculars.

El passeig, caminada llarga, vorejant mar és molt agradable.

Part del municipi de santa Marguerite Ligure forma part del Parc. Resulta encisador caminar per uns dels senderols d’este Parc Natural Regional considerat un del més bonics del país. El parc presenta més de 70 kilòmetres de sendes que travessen un espai de unes 100 hectàrees i tots guarden racons molt bonics i flora molt interessant per varietat.

En tot moment gaudim d'un bonic paisatge.

De camí veiem vil•les i enormes cases residencials que donen a entendre l’ambient ric que es respira a la zona. Este ambient es veu i es viu al poble d'on hem partit i ho comprovem només arribar a Portofino, el nostre punt final.

Quin luxe!  mentre caminem observem les mansions que ens envolten.

Portofino té importància històrica perquè en temps passats medievals oferia un port natural segur, va ser refugi per a la Marina mercantil de la República de Genova. Després va ser valorada per bellesa natural i paisatgística. Escriptors, pintors i músics d’arreu del món li van donar la fama i el lloc de concentració era la “piazzetta” al port i front l’aigua. Era i ho és, perquè actors de Holliwood i artistes variats hi venen amb els seus iots que discuteixen en llargària i grandària, i en luxe també.

PORTOFINO, un lloc especial, per bonic i acollidor.

Portofino és menut, al voltant d’uns 600 habitants, tal volta no arriben a ser tants. Només al port s’hi pot veure el contrast de la vida senzilla amb la vida de luxe. Barques menudes junt a enormes iots i vaixells, símptoma que denota riquesa. S’hi veu l’estampa del pescador descarregant la barca en tornar d’una dura jornada a la mar i no molt lluny hi ha uns turistes que semblen adinerats  prenent el sol a una terrassa d’un bar.

La zona del port és un lloc on podriem passar hores i hores asseguts a les terrasses o als bancs del parc.

El “borgo” de Portofino s’escampa cap a una via principal que eix de la plaza principal, “La Piazzetta” que concentra tota l’animació. Quan ens endinsem entre els carrers continuem observant la mescla de les cases dels pescadors amb les tendes cares i exclusives. En el nostre passeig sense destinació clara, de sobte ens trobem amb un castell, el castello Brown, i l’església de san Giorgio, sant protector del país.

Observe les construccions i me n’adone que són les típiques de la Liguria, que és com s’anomena tota esta zona. Són cases altes i estretes, unes junt a altres, amb colors vius i menudes finestres verdes. Conforme anem pujant costeres, la prescpectiva canvia. Les vistes des del cementeri són espectaculars.

Des de la part alta, el cementeri, les vistes de Portofino guanyen en bellesa.

Malgrat ser un poblet molt visitat per famosos del cine, de la cançó, de la política, de l’esport...no trobem cap conegut, però mai se sap...tal volta estan dins les enormes embarcacions que tenen totes les comoditats i que s’hi veuen al port. I qui no vol quedar-se a dormir al seu vaixell particular ho pot fer als nombrosos hotels carregats d'estrelles, això si, després d’haver sopat a un dels restaurants de luxe, tot just per descansar després d’haver passat un dia de compres a les tendes on qualsevol no pot entrar i a les que no vull anomenar per no donar-les més publicitat.

Passegem costera amunt...i des de dalt hi ha bones vistes al port on estan els grans iots de gent adinerada.
Però malgrat respirar ambient de luxe, no resulta insultant perquè conviu amablement amb l'ambient casolà, el de gent senzilla que són els habitants, els pescadors que han viscut sempre i que es veuen envaïts per forasters variats. I especifique el terme”variats” perquè també està el visitant que arriba el poble seguint els paratges naturals. Nosaltres estem en este grup, perquè ni tenim villa a prop, ni cap iot propi esperant al port. 

Deixem Portofino després de gaudir del passeig i del contrast. Per a tornar utilitzem el bús de línia regular que va cap a Santa Marguerite, i una vegada al poblet on hem iniciat la caminada i abans d’anar-nos-en a Rapallo, on tenim el lloc de dormir, donem una passejada relaxant per la platja i pel poble.

Santa Marguerite

El port s’utiltza per a l’amarre de vaixells de pesca tradicionals i tambe iots de luxe. Hi té lloc moltes competicions esportives importants.

Santa Marguerite
I com fa un oratge idoni per passejar vora el mar, decidim no vistar la ciutat i fer un passeig per l’arena, pel port...esta vegada ens conformem en veure la vista de santa marguerita des del port.

Santa Marguerite

QUADERN DE VIATGE, primavera 2007

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada