Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

divendres, 27 de juny de 2014

RESSENYA de lector EN PRIMERA PERSONA per Dolors Jimeno



EN PRIMERA PERSONA
Escrita per Dolors Jimeno
responsable de Intersindical valenciana cultura i escriptora.

Dolors Jimeno ha publicat literatura infantil i juvenil (L'illa de l'amistat, a Baula, o Un edifici en forma de vaixell, a Tabarca, entre d'altres) i uns quants relats recollits en diverses antologies (La dona policroma, El mirador de Meissen, Alvar i Jean...). A més a més, ha obtingut tot un seguit de premis amb les seves obres: premi Maig de narrativa breu, premi Conta'm dona de Catarroja o el premi Joan Fuster, entre d'altres.

Comentari sobre la lectura de En primera persona Novel•la de Mariló Sanz Mora, editada per El Toll. 

Quan arribà a les meues mans En primera persona encara tenia en el cap l’última novel•la que acabava de llegir Tierra de humo, de Vicente Muñoz Puelles. Potser per això vaig començar a veure similituds: tant Vicente com Mariló combinen la història i la ficció i adoben la narració amb cartes, informes, referències als arxius, etc. La gran diferència és que Tierra de humo està dividida en molts capítols que faciliten la lectura i la comprensió i En primera persona és indesinenter i estic segura que és cosa de l’editorial. 

Si en consulteu el web ho comprendreu. ttp://editorialeltoll.blogspot.com.es/. Aquesta absència de punts i a banda, paràgrafs, capítols, etc. és una manera molt poc ortodoxa de presentar una opera prima. 

Mariló Sanz Mora canvia els seus temes habituals, contes infantils i relats de viatges, per a oferir-nos una novel•la que té molt bon llegir. L’argument atrapa, no pots parar fins arribar al final. L’autora té la pretensió “de retrobar-se amb un passat que s’està oblidant a grans passes”. D’acord, però la novel•la no és només això, ens conta unes històries precioses, de tema universal i ambientades en el seu poble Aielo de Malferit, autèntic protagonista principal, on es produeix el crim amb què arranca la narració el gener de 1901. 

Mariló compagina fets històrics amb fets quotidians contats o recordats i amb l’all-i-oli de ficció que permet lligar-ho tot. També recorda, per això, Les veus del Pamano, de Jaume Cabré igual que recorda La taverna del cau de la lluns, de Vicent Usó, a l’hora de contar un mateix fet des del document històric o el record d’algún dels protagonistes. 

En definitiva, una primera novel•la molt interessant d’una escriptora que esperem seguir en el seu creixement literari. El 15 d’abril de 2015 la tindrem a El Micalet parla de llibres. 

Dolors Jimeno. 27 de juny de 2014.

1 comentari:

  1. Gràcies Dolors per les bones paraules sobre el contingut i l’estil literari de la novel•la, perquè sobre la forma com esta editada, grandària o correcció ortotipogràfica, com molt bé dius “molt poc ortodoxa”, l’editorial és qui ha tingut TOTA la paraula. Per sort la majoria de lectors no fan cas de l’aparença externa i valoren que és una bona història que enganxa. Mariló Sanz.

    ResponElimina