I una vegada allí, fem un recorregut a peu pels voltants de la catedral, començant per la plaça de l’Obradoiro.
Estem fent un mini creuer per Rias Baixas. El segon dia desembarquem en Villagarcia de Arousa i per carretera anem a la capital compostel·lana. Però no anem com a peregrins, és una visita exprés que a mi particularment, em servirà per a recordar altres estades anteriors. Perquè, qui va a Galicia... torna. Que bonica és Galicia! Que bé s’hi menja! I quins poblets! I quines ciutats! En Santiago de Compostela ja he estat i guarde molts bons records. Un dels més especials fou veure l’actuació de Luz Casal un dia de cap d’any des de la primera fila, en plena plaça de l’Obradoiro, davant de la catedral, allargava la mà i podia tocar-la. Guarde fotos personals i la premsa gallega que va publicar la noticia. Quina emoció més gran i que divertit! I, casualitat, just fa uns mesos vaig tornar a gaudir de l’actuació de la cantant gallega, està vegada asseguda en una tercera fila i en un marc també incomparable com és el castell de Xàtiva. Igualment va ser una nit màgica perquè la cantant sempre transmet un “algo” característic fruit de la seua sensibilitat roquera en lletres i música, un “algo” que impregna l’ambient de bones vibracions.
En Santiago de Compostela, com he dit, he estat en altres ocasions, però mai en estiu. M’abellia gaudir del bon oratge estiuenc de la zona del que sempre parlem: calor i la fresqueta “típica gallega”... Però inesperadament de fresqueta res. Estos dies està fent una inusual i inesperada ona de calor que fa que ell passeig per Santiago de Compostela resulte un poc angoixant. Però estem de vacances i si s’ha de passar calor...doncs es passa. Així que amb l'ànim fort com qualsevol viatgera empedreïda, faig amb els companys de viatge un recorregut a peu pel cas històric. Iniciem el passeig en el pàrquing, en l’avinguda Joan XXIII.
El casc històric està molt a prop d'on ens deixa el bus. La primer parada és davant del convent i l’església de San Francisco. Fou fundat per san Francisco d’asis en la seua visita a santiago en 1214 i la seua construcció està envoltada de llegendes que giren al voltant d’un tresors que s’hi trobà i costejà les despeses.
El casc històric està prop, com he dit, i a més tot concentrat. En enfilem per la rua san Francisco que dona a la plaça de l’Obradoiro.
En no res estem en el punt neuràlgic de la ciutat, l’eix principal al voltant del qual podem dir que la ciutat és com és i la raó que explica perquè és tan important. Estem davant de la catedral, la destinació de milers de peregrins que després de fer una de les rutes del xacobeo hi arriben a besar el sant. Tan se val si són devots o no, el camí de Santiago o sant Jaume és espiritual. Conec molta gent que no és practicant religiosa però sent una cosa especial mentre camina cap a la capital Santiago. Jo no he fet cap tram de camí, algun dia el faré.
Per entendre la importància de l’apòstol i de la ciutat faig un breu resum de la història. Conten que Santiago va morir martiritzat entre els anys 41 i 44 de la nostra era, a mans del rei Herdoes, que no li agradava la tasca evangelitzadora que l’apòstol estava fent en Palestina. Els seus deixebles Teodoro i Atanasio agafaren les despulles i aconseguiren portar-les a Galícia, terres on havia predicat abans, on l’enterraren. Passà el temps i al segle IX, un dia un ermità va veure una llum brillar en el lloc on fou enterrat i li ho digué al bisbe Teodomiro, qui no dubtà en anar-hi per comprovar que era. I una vegada allà s’hi trobà un cos decapitat. Tradicionalment sempre es digué que aquell cos trobat al segle IX, era el cos de Santiago, la qual cosa va ser reafirmada pel papa Leon XIII en 1884 després de manar analitzar els restos de la tomba.
La ciutat es construí al voltant de la figura de l’apòstol. S’erigiren fins a tres santuaris en poc de temps per honrar el seu sepulcre. El primer fou al segle IX a instancies del rei Alfonso II, que manà construir una església en el lloc en concret on brillà la llum. El segon, al segle X amb materials de primera qualitat i tenia un aire més sumptuós, però fou destruït per Almanzor. Així que en l’any 1075 començaren les obres de la basílica que veiem actualment. Tardaren en enllestir-la poc més d’un segle.
La catedral està considerada com la més característica del romànic, i com a representació està el Pòrtic de la gloria, i el monument més extraordinari de l’ edat mitjana. Jo vaig veure el pòrtic de la glòria fa molts anys, abans de la restauració, i em meravellà. Realment bocabada, no és falsa publicitat. Tot en la catedral captiva, per la història... per l’harmonia artística... L’exterior que dona a l’Obradoiro és barroc, del segle XVIII, fruit de les reformes posteriors.
La catedral és la representació religiosa de la plaça, però hi ha altres símbols representats: està el de l’hospitalitat, el cultural i el municipal. Pas a pas.
A un costat de la catedral està l’hospital dels Reis catòlics que acollí peregrins malalts o cansats pel viatge, des del segle XVI. Actualment és parador de Turisme, té 5 estrelles GL, gran luxe. La façana està ricament ornamentada La portada és plateresca. Hi ha mols detallas per a mirar. També pare atenció en les gàrgoles i en els balcons.
Seguint amb la història, no seria fins al segle XII que Compostela es va convertir en un dels principals centres de peregrinatge de la cristiandat, de la categoria de Roma i Jerusalem. Fou Diego Xelmirez, el primer arquebisbe de Compostela qui va promocionar el camí fent-lo al reves, iniciant-lo en Santiago fins arribar a Roma. Des d’aleshores el camí l’han fet milions de persones, anònimes o reis. És així que en 1486 els reis catòlics, Fernando i Isabel, arribaren a Santiago com uns peregrins més. Els reis volien pregar a l’apòstol per aconseguir la conquista de Granada, l’últim reducte musulmà que els quedava. Quan arribaren s’hi trobaren que peregrins de mig món malalts i esgotats eren rebuts en pèssimes condicions. L’hospital que fins feia poc els rebia havia patit un incendi i eren atesos en els carrers o en la catedral. Així que després de la conquista de Granada, en agraïment, decidiren ordenar la construcció d’un gran i sumptuós hospital, el millor de la cristiandat. A més a més promogueren iniciatives per a la protecció dels peregrins. Primer nomes assistien als peregrins, després, amb el pas dels anys es dedicà a donar suport mèdic. També s’utilitzà com inclusa per a xiquets abandonats i orfes de guerra.
L’hospital tenia jurisdicció pròpia i molts delinqüents aprofitaven per lliurar-se de la pena de mort, prohibides en l’edifici. Per la qual cosa s’instal·là davant de la façana una gran cadena sobre pilars per a delimitar fins on arribava el poder administrador de l’hospital.
Al segle XIX, l’hospital passà a ser Hopsital central del Galícia fins al segle XX, que ja queda desfasat per a la sanitat moderna. I canvià de rumb. En 1954 reobrí les portes com hotel i en 1960 entra en la xarxa de parador nacional. Així que d’hospital passà a hotel. La finalitat ha canviat, tanmateix recordant l’ús inicial, cada dia ofereix menjar gratuït a deu peregrins que hagen fet el camí de Santiago. És cert, i també ho són les llargues cues que es fan per aconseguir-ho.
El símbol municipal en la plaça està just enfront de la catedral, és el palau Raxoi, que és d’estil neoclàssic projectat a meitat del segle XVIII. La façana té 90 metres de llarga i se sosté sobre una porxada amb arcs de mig punt. En la part central destaca un pòrtic que descansa sobre columnes jòniques. Remata el frontó la figura eqüestre de l’apòstol Santiago. Originàriament es construí com a seu del seminari de confessors i com residencia de xiquets del cor de la catedral, tanmateix al llarg dels anys ha tingut altres usos. En l’actualitat està ocupat per departaments de la Xunta fe Galicia.
I la part cultural està representada pel col·legi de san Jerónimo, on està el rectorat de la universitat que ha marcat la vida cultural de la ciutat en els últims 500 anys.
L’edifici està unit al palau Fonseca, que trobem només eixim de la plaça Obradoiro. És l’actual seu de la biblioteca de la universitat. Al segle XVI fou el nucli on l’arquebisbe Alonso III de Fonseca reunia estudiants dispersos utilitzant l’espai de la seua antiga casona. Sempre va demostrar interès per la cultura i va promoure molts projectes.
La plaça Fonseca està enfront del palau i es caracteritza per l’ambient estudiantil que té en època de classes. És punt de trobada dels estudiants i des d’on cada any, els tunos canten la cançó d’acomiadament del curs:
Abans d’avançar, parem davant d’una detall curiós. És l’arbre de la ciencia de santiago de Compostela, que parteix de l’obra de Ramon Llull, un text creat a finals del segle XIII que compara els diferents àmbits de saber amb les branques de l’arbre. El que hi ha és una escultura de ferro on hi ha tretze pergamins en llatí amb el nom de les disciplines que s’impartien en la universitat. Al voltant de l’escultura es feia un ritual en el que els estudiants indecisos se situaven davant i desprès de donar tres voltes sobre un mateix s’havia d’assenyalar, sense mirar, una de les branques. Així triaven. Actualment està protegida per un vidre.
Vols llegir sobre el 1r DIA DE CREUER?: Ria Arousa-Illa Sávora- Ribeira- Ria Arousa- Illa da Toxa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada