Si el que vols, lector, és gaudir viatjant comòdament...has de continuar llegint.
Si el que vols és conéixer un poc més la gent d'este meravellós món que ens envolta...este és un bon moment.
Si el que t'agrada i desitges és sentir-te identificat amb experiències viscudes arreu del món...avant continua.


El somni de viatjar és fàcil d'aconseguir.

diumenge, 15 d’octubre del 2023

Llotja de RIBEIRA en la RIA DE AROUSA: Creuer per Rias Baixas, (Galicia)

 La llotja de Ribeira està en un gran, modern i funcional edifici...i ja s’està quedant-se menuda...! És que és una de les més importants d’Espanya.

 

En estos dies de creuer per Rias Baixas, seguim navegant per la Ria de Arousa, pel mati hem estat a l’illa de Sálvora. Després de dinar anem cap a la població de Ribeira per visitar la llotja i tot seguit retornarem a O Grove, el port des d’on hem eixit pel matí.



Mentre dinem en el vaixell, tenim vistes de les illes de Sagres i el poble d’Aguiño que pertany a l’ajuntament de Ribeira. Arribem al port.   

 


Ribeira té el port de pesca de baixura més important d’Espanya. Ens dirigim cap a la llotja, que ja estem veiem de lluny. És un edifici  inaugurat en 2017. Es construí amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, és una llotja moderna i preparada per al futur. És un edifici de planta quadrada  amb dos cossos diferents i destinats a funcionalitats distintes. M’agrada. És bonic i ha canviat la fesomia de la façana marítima i de la ciutat de Ribeira i el port. Un dels arquitectes col·laboradors del projecte fou Cesar Portela, premi nacional d’arquitectura en 1999.



Entrem i veiem un lloc ampli i funcional. Segons van arribant els vaixells es fan diverses subhastes. Però abans hi ha un procés. Només arriben els vaixells, dipositen el peix, després es passa a l’organització de cada peça segons espècie i grandària amb etiquetatge corresponent i s’emmagatzema en caixes condicionades. Em bocabada veure com és de gran l’edifici. La llotja és de les més importants d’Espanya referint-me a la pesca de “bajura” és a dir la pesca del dia, la que porten els vaixells que surten a diari. Una guia de la llotja ens ho explica tot pas a pas.



Hi ha una passarel·la adaptada per a les visites guiades. Tanmateix nosaltres, excepcionalment, anem passant sala per sala. Veiem les sales on emmagatzemen gel, altres on hi ha bascules i treballadors en plena feina...No és moment àlgid, i en el local no hi ha clients compradors. Encara no és l’hora de la subhasta, estan amb els preparatius.


Passem a la sala de la subhasta, en la que s’hi continua fent la compra a la manera tradicional, és a dir,  “cantant” en veu alta els preus de les diferents especies. Només els compradors degudament autoritzats i amb llicencia corresponent poden accedir al gènere.

La sala és espaiosa per a que puga posar-se moltes caixes de peix i la gent. Així i tot, ens conten que ja s’ha quedat menuda i no pot fer front a la gran quantitat de pesca que rep cada dia. El llobarro (lubina) és el producte estrella. També es pesquen besucs, sorells (jurels), el pinto… i també el marisc com la cranca (centolla), la nécora o la navalla.



Al costat està la sala de la subhasta, però la que usen panels electrònics. Una pantalla va marcant els preus. La subhasta es realitza a la baixa, és a dir partint d’un preu que va progressivament baixant. El preu màxim es fixa segons qualitat i grandària una vegada arriba a la llotja. El preu va baixant fins que un comprador acaba amb la compra de peix. Passa poc de tremps des que arriba el peix fins que es ven, de fet es poden veure els peixos saltant en les caixes.



Seguim fent el recorregut per sales, atents de no molestar als treballadors, de no tocar el gènere i en tot moment escoltant les interessants explicacions. Passem per corredors on emmagatzemen caixes per conservar el peix fresc tot just on estan els molls de carrega i descarrega que donen a  l‘exterior.


I de nou estem al l’entrada. Em ve al cap un pensamment: que viatjar sempre suposa aprendre.


Ens anem cap al vaixell, les gavines prenen el sol, hi estan segurament buscant menjar...tal volta viuen en l’illa de Sálvora, que tenen a prop.

Anem a buscar “El Pelegrin”, el nostre vaixell particular que ens du cada dia amunt i avall. Obserevem en el camí altres embacacions que estan atracades al port. També trobem alguna persona que està pescant amb canya... És un goig parar l’atenció en xicotets detalls.


Comença la navegació de tornada a O Grove. L’edifici de la llotja és veu des d’altres perspectives i veig realment que l’edifici és com un balcó al mar, com diuen per la zona... concebut com un lloc de comunicació amb l’oceà.



És un plaer contemplar el mar, l’aigua transmet serenitat i pau, pel color, pel soroll, per l’olor...és un conjunt relaxant... De lluny veiem l’illa de Rúa amb el far que s’erigeix sobre 26 metres sobre el mar. Està construït en granit i té planta quadrangular. Està a 4 quilometres de Ribeira i actualment està deshabitat.


Seguim navegant, seguim gaudint...a més l’oratge acompanya...fa sol...I quasi sense adonar-nos-en, arribem a O Grove.



Continuarà...Estem al PRIMER DIA DE CREUER: Hem visitat en la ria Arousa, l’illa Sálvora, he mostrat la llotja de Ribeira i ara falta l’lla da Toxa.

QUADERN DE VIATGE, mini creuer RIAS BAIXAS, ESTIU 2023

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada