En un viatge coneixent les ries gallegues des del mar, no podia falta una exposició etnogràfica sobre l’ofici de la pesca.
Arribem a Escarabote, el port del poble mariner de Boiro, i desembarquem. Hi tenen una proposta turística que apropa el món del mar als visitants i alhora dona a conèixer la població.
I és que, anem a veure una exposició etnogràfica sobre l’evolució de les arts de pesca, que es diu “Mar de Boiro”. Els musclos són els protagonistes especials, de camí ja en veiem dels que s’adhereixen a la roca.
Les vil·les menudes marineres tenen un encant especial perquè intenten mantenir l’ofici tradicional o al menys salvaguardar els objectes que s’empraven per a que no s’oblide com pescaven els avantpassats. M’agrada la idea de preservar la història. Ho trobe important de cara a les futures generacions, en el tema de la pesca i en tot en general. Els que han viscut abans que nosaltres tenen molt que ensenyar-nos. L’experiència sempre és un grau a tenir en compte.
En no res arribem al centre social, un edifici de balcons verds on està l’exposició. Hi també està la biblioteca i sales per a activitats culturals diverses.
“Mar de Boiro” recupera atifells antics, tal volta alguns encara s’usen, però altres han estat substituïts per altres més moderns que faciliten el treball.
És interessant veure objectes variats sobre les diferents tècniques de pesca del marisc, producció dels musclos... pesca de marea baixa...
Una jove guia comença a explicar-nos sobre el que hi ha a l’exposició. Ho trobe molt interessant. Al poc de temps, apareix un individu anomenat Xaquin que va complementant el que conta la guia. És un personatge peculiar. Parla amb criteri, es nota que tot el que hi ha a l’exposició s’ho coneix perfectament. Demostra que té molta experiència com a mariner. Indagant sobre el personatge en qüestió, he llegit que va ser el coordinador del projecte.
El racó dedicat a les mariscadores m’agrada...totes les tasques del mar no són fàcils, però especialment el treball de les mariscadores el trobe realment dur. A més històricament no era considerada una professió, era una tasca secundària, marginal, simplement es feia perquè permetia uns guanys extra per a la casa. Sortosament les coses estan canviant.
En l’exposició hi ha un bon grapat de les diferents eines emprades al llarg dels temps per a les variades tasques. Algunes realment curioses.
La guia ens explica posant atenció en peculiaritats que, a més a més, ens poden servir per a que no ens enganyen i a l’hora de menjar, ens donen una cosa per altra. Per exemple, és bo saber sobre navalles, conèixer quines són les característiques per diferenciar-les d’altres especies que s’assemblen.
Sobre tot resulta destacable l’explicació al voltant de les batees. Les batees són embarcacions planes amb una estructura generalment de fusta dissenyada especialment per al cultiu dels musclos o miticulura. La base porta com un flotador de fibra de vidre per mantenir-la sempre en la mateixa posició sobre l’aigua, després està la part submergida, on estan les cordes i on s’adhereixen els musclos. La part superficial de la batea és fusta d eucaliptus.
Representen un sector molt important en Galicia i donen treball a molta gent, unes 10000 persones. En València també en crien, de musclos dic: les clotxines. Hi ha denominació d’origen dels musclo gallec. També, des de 2008, hi ha denominació d’origen de la clòtxina valenciana, que a més de ser més menudeta que el musclo gallec, té un color més pàl·lid. El sabor és el mateix o tal volta diuen el valencians que fins i tot més intens. Els criaders, unes 22 batees, estan al port de València i al de Sagunt i només se’n mengen des d’abril fins a l’agost. Unes i altres estan boníssimes cuites al vapor, només amb un poc de llima, pebre i llorer. El vapor les obri i el suc que trauen és exquisit.
Sobre batees, acabem sabent un poc sobre l’evolució, les parts, com es construeixen, com treballen els “bateiros” i com d’arriscada és la tasca que fan ajuntant destresa i força. Els “bateiros” salten a les roques on està la llavor del musclo o “mexillas” per poder recol·lectar-les. Cada batea té unes 400 cordes i cadascuna d’elles de 5 a 10 metres de longitud, de cada metre es trauen uns 20 quilograms de musclos adults. El preu de la batea depèn del lloc, i només la base de la batea ja suposa una forta inversió. A banda està la concessió que també pot arribar a milers d’euros. La demanda d’una batea és alta perquè el musclo és el segon producte del mar amb més mercat.
En el que portem de viatge, n’hem vist moltes ja, de batees. Les condicions en esta ria són les idònies per produir producte de gran qualitat. I és que les ries de Galícia en general, ajunten unes condicions extraordinàries per al marisc de gran qualitat, gràcies a la mescla de l’aigua dolça amb la salada. La cria en batees en Villagarcia de Arousa es remunta a la postguerra, en l’any 1946.
Una vegada acabada la visita retornem al vaixell. Anem a Villagracia de Arousa on després de dinar desembarcarem. Un autobús ens portarà a Santiago de Compostela, que està a una hora de distància.
Estem en el SEGON DIA DE CREUER: Ria Arousa-Casa de Valle Inclan-Boiro-Ria Arousa- Santiago de Compostela I part i II part.
Si vols saber sobre el...
PRIMER DIA DE CREUER: -Illa Sávora- Llotja de Ribeira- Illa da Toxa.
QUADERN DE VIATGE,
mini creuer RIES BAIXES, ESTIU 2023
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada