MONTPELLER (França): El barri ANTIGONA

Al barri d'Antigona, Bofill fa homenatge a l’antiguitat amb simetries i joc de perspectives, amb una combinació perfecta de cercles i quadrats, un conjunt que inspira en tot moment ordre i tranquil•litat.

No em canse de mirar esta estampa...em dóna pau...

Antígona és, dins de Montpeller, una immersió al món clàssic greco-romà: està als noms dels carrers i a les fonts, a les estàtues que decoren i està a l’arquitectura del edificis. Tot a Antigona evoca l’antiguitat clàssica. Els edificis són harmoniosos i bonics, no hi ha dubte, les fonts, les columnes…les amples avingudes… no hi ha res que no estiga col•locat de manera precisa i estudiada. 

Equilibri i simetria, tot perfectament estudiat.

La idea era urbanitzar una zona militar i eixamplar l’espai de població de la ciutat. Gràcies a estes reformes a la vora del riu Lez, que desemboca al mediterrani a 8 km, molts terrenys no urbanitzables s'han pogut desenvolupar permetent que la ciutat trobe un nou eix d'expansió seguint el riu cap al mar. El projecte se li va encomanar a l’arquitecte català Bofill. La idea era bona. Bofill és un arquitecte de renom i prestigi, guardonat amb mèrit, Bofill és un artista amb majúscules i ho demostra. 

El riu,  apropat al centre històric de Montpeller per mig del barri Antigona.

L’alcalde Freche que acceptà la proposta de Bofill a  la dècada de 1980, era professor de dret romà a la universitat i amant de la cultura clàssica, la qual cosa explica que l’arriscat projecte que portaria controvèrsia, es tirara endavant. La reforma del barri es va acabar a principis del 2000 amb tres grans equipaments: la piscina olímpica, la mediateca central Émile Zola i la línia 1 del tramvia, la blava.

Hi ha qui dirà que tot el barri està fora de lloc, que no té res a veure amb Montpeller, però Bofill està disculpat perquè com diuen els defensors d'este conjunt arquitèctonic creat a Monpeller, tot arquitecte es ciudatà del món…i de la mateixa manera s’ha fet a Qatar, a los Angeles o als Emirats Àrabs… Per al meu parer, el lloc és agradable i tampoc està tan desvinculada la idea greco romana en un lloc tan a prop de la Mediterrània.

Hi ha uniformitat en tot el barri, la majoria dels edificis són similars arquitectonicament parlant.

És en este barri on tenim l’hotel, està ben situat entre la plaça antiga de la Comedie i la nova i més moderna d’ Europa.

Un passeig ho comunica tot de part a part, des del riu Le Lez fins a la plaça principal. Us el mostre. Comencem doncs situant-nos just enfront de l’esplanada d’Europa, amb una vist frontal i completa dels edificis que formen una mitja lluna. La foto és preciosa perquè ix completa. 

Bofill incorpora el joc dels espills en molts edificis. M'agrada.

I tanta harmonia incita a l'ordre.

Darrere tenim un edifici que es veu des de la distància per la seua situació estrategicament estudiada. 

L'edifici que inicia el punt de partida en el camí cap al centre històric i que es veu quasi des d'un quilòmetre de distància.

Després baixem unes escales per quedar-nos junt al riu i contemplar de nou la vista. Creuem una de les passarel•les, la d’Afrodita, travessem l’avinguda du Pirée i la rue de Rhodes on hi ha una concentració de restaurants i llocs on prendre qualsevol cosa a les nits, també hi ha altres restaurants que donen a l’esplanada tot just darrere.

A la zona hi ha restaurants i llocs on passar un ratet per les vesprades-nits. Les estàtues, que estan per tot el barri, també estan en esta part més dedicada a l'oci.

Al final  creuem l’esplanada, bocabadant-nos cada vegada que li fem ullada a  l'edifici, per l’equilibri i simetria creades. 

L'esplanada, una imatge que bocabada.

No deixem de fotografiar els edificis i l'equilibri ... a més a més de passejar la zona sense gent...la tranquil.litat és la tònica general en el barri.

Així arribem al punt on tenim l’hotel. Però no parem, continuem el passeig si el que volem és seguir fins la plaça neuràlgica de Montpeller. Ho tenim molt fàcil. Primer agafem el mateix carrer, per on hem vingut des del riu que té un quilòmetre i es totalment de vianants,  i el seguim endavant per l’allee de Delos, deixant a un lateral la Mediateca Emile Zola i a l’altre la piscina olímpica que per cert, una nit veiem a traves dels vidres de les grans finestres, mentre l’estaven netejant. Arribem a la plaça Thessalie i seguim endavant i estem ja a la plaça Millenaire que continua a la plaça Nombre d’Or. 

Alleé de Delos, amb la mediateca ( foto esquerre i la piscina ( a la dreta) els dos edificis que s'inauguraren en últim lloc.

Plaça Tessalie...la trobem seguint sense perde el camí en línia recta des del riu, rumb a la place de la Comedie.

Plaça Millenaire...on es veu, de nou, com els edificis cobren el protagonisme amb les propocions equilibrades, amb les simetries estudiades...

En este punt eixim de l’entorn harmoniós i equilibrat grecoromà que ens ha envoltat en tot moment i entrem a les galeries Lafayette, el centre comercial de le Polygone.

I així, arribem a les galeries Lafayette, simplement creuant-les arribem al centre de Montpeller.

I tot directe creuant totes les galeries, de porta a porta, eixim a la plaça més simbòlica de Montpeller, la plaça de la Comedie, (capitol a banda) la que sempre té gent i que és punt de partida per visitar el centre històric. (Capitol a banda)

La place de la Comedie, la que trepitgem cada dia dues i tres vegades...la que sempre està plena i ambientada, de nit i de dia... sempre té vida.

Este maremagnum de persones és el punt contraposat al barri Antigona que hem deixat enrere, on no hi ha cotxes, on tot és tranquil•litat…

Al primer colp d’ull Antigona pot resultar un barri artificial… com una maqueta que queda feta només per a mirar, i no és així. No m’ha defraudat gent ni mica, més bé al contrari, m’agrada. A Antigona pensava trobar edificis fora de lloc, desentonant en la ciutat i he trobat un conjunt elegant que  juga amb les simetries i els miralls, unes amples places i avingudes on s’hi respira tranquil•litat, tal volta és influencia dels deus i deesses que donen nom als carrers o representen les estàtues. Tot contribueix a la sensació d’ordre, sense sorolls de vehicles perquè la major part de l’àrea està reservada als vianants. Cert que m’agrada este trencaclosques de dues peces encaixades per mig de les galeries comercials. 

Tal volta és una banalitat dir que així, amb este barri, Montpeller supleix de manera succedània la falta de passat històric grecoromà com el que té la veïna i competidora ciutat de Nimes, on hi ha monuments romans molt destacats. Siga ximpleria o no, hi queda dit, afegint que Antogona és un lloc recomanable per visitar.

Des del riu Le lez vista de l'edifici que forma una mitja lluna de l'esplanada Europa, punt inicial per arribar en línia recta al punt neuràlgic de Montpeller que és la plaça de la Comedie al centre històric.

QUADERN DE VIATGE, SUD DE FRANÇA, estiu 2015